Arnau Martínez
,
07/03/2019
Activa't

Núria Vila: "El plàstic és un material genial i els perversos som nosaltres"

L'exposició 'Plàstics' reflexiona sobre l'ús que fem d'aquest material
plàstics

Foto: 

Arnau Martínez
Els plàstics són els protagonistes de l'exposició al Museu de la Vida Rural
Aqua va cantar el 1997 allò de "Life in plastic, it's fantastic". Després han anat passant els anys i el plàstic s'ha convertit en una escombraria indestructible. El Museu de la Vida Rural dedica l'exposició temporal a aquest material, ensenyant les virtuts i els problemes que se'n deriven. Núria Vila (Granollers, 1982) és la comissària de l'exposició, però assegura que la mostra és "col·laborativa". I és que hi han participat entitats del poble, persones de l'Espluga a títol individual, els nens de l'escola, els MENA o artistes internacionals. A Surtdecasa.cat parlem amb Núria Vila per traslladar-li la qüestió que ella mateixa deixa sobre la taula a l'exposició: "Plàstic. Genial o pervers?".
"Hem produït més plàstic en deu anys que en tot el segle XX. Cada minut es compren un milió d'ampolles de plàstic i només un 9% d'aquestes es reciclen"

- Per què 'Plàstics'?
El Museu de la Vida Rural vol apostar pel compromís amb les persones i els aspectes socials contemporanis. Aquí hi té cabuda el concepte de la sostenibilitat. Quan em van trucar, vam pensar quina exposició podíem fer lligada a la sostenibilitat i va sorgir el tema del plàstic. El plàstic és un material meravellós, tan meravellós que no desapareix! L'hem convertit en un material d'un sol ús, sembla increïble.

- En tot moment destaqueu els problemes i les virtuts del plàstic. 
Nosaltres volem que cadascú faci la seva reflexió. No volem donar cap solució, perquè no la sabem. I ho volem fer des d'una mirada molt visual amb diferents artistes i generar un debat. El que volem és que la gent participi sense que se senti culpable. Avui en dia, les campanyes de reciclatge semblen més una amenaça que una altra cosa. No volem que els visitants se sentin acusats, sinó que volem conscienciar-los amb una mirada positiva i que ells mateixos siguin el motor del canvi. 

- Som conscients de la quantitat de plàstic que consumim?
Crec que no. Fins i tot jo que treballo en el món de la sostenibilitat, de sobte descobreixo coses impensables. Per exemple, hem produït més plàstic en deu anys que en tot el segle XX. Cada minut es compren un milió d'ampolles de plàstic i només un 9% d'aquestes es reciclen. I encara més, el 50% del plàstic és d'un sol ús. Un material que és perdurable, com pot ser que sigui d'un sol ús? Ho és perquè ho decidim nosaltres. Els gots de plàstic, per exemple, els podríem rentar i tornar-los a fer servir, però és més còmode llançar-los a la brossa. 

- Hem acabat desvirtuant el plàstic?
Ara el plàstic s'està demonitzant i desprestigiant molt, però va ser un material que va arribar per quedar-se i ens ha facilitat molt la vida. El problema potser no és el material, sinó que el problema és nostre: fem ús i abús. El plàstic té qualitats molt positives, pesa poc, és un aïllant tèrmic, elèctric i acústic, és impermeable, mal·leable... I sobretot és econòmic; com que no costa, no li donem valor.

- De fet, la bossa de plàstic és un dels objectes més utilitzats de tot el món.
Només cal mirar les fotografies de l'exposició. En països on hi ha refugiats, el plàstic hi és present. Vam agafar una foto de Samuel Rodríguez on hi ha refugiats que han de sortir ràpidament de casa seva perquè els estan bombardejant. Els veus amb les quatre coses més importants i escullen la bossa de plàstic per dipositar-ho. En canvi, aquí, al món consumista, no utilitzem aquestes bosses ni per les escombraries. Nosaltres decidim el valor que donem a les coses i quan un objecte deixa de ser objecte per ser escombraria. 

- Comentaves que el plàstic té virtuts i defectes, com trobem l'equilibri?
Hem de ser conscients, hem de canviar els nostres hàbits de consum. En la meva opinió, crec que els governs haurien de pressionar a les empreses perquè no existeixin els plàstics d'un sol ús. Hem de retornar a comprar a granel o reutilitzar pots de vidre. En alguns casos el plàstic d'un sol ús és necessari, per exemple en la medicina. I després, hem de reciclar i informar-nos més. No és cert que quan passa el camió de la brossa es barreja tot. 

Foto: Arnau Martínez

- Com a comissària has integrat peces visuals a l'exposició, què hi aporta el món de l'art a aquest debat?
Trobem moltes fotografies i una peça. Cada artista té la seva visió i fa la pròpia crítica. Ho trobo molt interessant perquè va sumant. Totes les obres són suaus, molt neutres, perquè volem que la gent digui: “que bonica la imatge”. Volem trobar la bellesa del mateix material, però a part de ser bonica la imatge, t'ha de generar alguna cosa més. 

- Jugant sempre amb la dualitat... 
Durant tota l'exposició, formulem preguntes perquè el visitant les contesti. Amb les respostes ja captes l'opinió de la gent. Dues persones poden respondre de manera diferent segons el seu estat d'ànim, però al mateix temps, tenir la mateixa visió. Un ho veu com una cosa positiva i l'altra com una negativa.

- Per produir l'exposició heu treballat amb entitats de l'Espluga, els menors estrangers no acompanyats que s'allotgen a l'alberg Jaume I, però també amb artistes locals.
Són veus molt diferents, persones de fora i gent del poble. Hi ha un vídeo testimonial sobre com van viure els espluguins l'arribada del plàstic. Volem que la gent se senti part de l'exposició per crear aquest motor de canvi. S'aniran generant activitats al voltant de la mostra, hi ha una proposta educativa i fins i tot nens de l'escola van venir a muntar part de l'exposició. Ha sigut un treball conjunt, jo sóc la comissària, però l'exposició ha estat col·laborativa.

- Per acabar. La mateixa pregunta que feu a l'exposició: Plàstic, genial o pervers?
El plàstic és un material genial i els perversos som nosaltres. El problema és nostre, hem de canviar els hàbits de consum perquè ens estem tirant pedres sobre la nostra teulada. Un material que ens havia de treure de molts problemes, ha acabat sent el problema. 

Exposició 'Plàstic. Genial o pervers, tu com ho veus?' al Museu de la Vida Rural, 2019
Del 15 de febrer al 20 d'octubre
L'Espluga de Francolí

També et pot interessar