Foto: 

Arnau Martínez
Antoni Arola al seu taller del Poblenou

Antoni Arola: "Hem de dissenyar objectes rabiosament humans, no moderns"

El dissenyador de llums exposa al MAMT i enllesteix la il·luminació nadalenca de Barcelona
Arnau Martínez
,
13/10/2021
Arts
Quaranta anys ha tardat el tarragoní Antoni Arola (Tarragona, 1960) en exposar a la seva ciutat natal. El dissenyador de llums ha fet parada a la ciutat per partida doble el passat mes de setembre. Durant la festa major de Santa Tecla, un llum làser dissenyat per Arola recorria els carrers per on transcorren les festes, deixant amb la boca oberta tots aquells curiosos que el contemplaven. I ara també 'Reflexions', una exposició de maquetes de les seves creacions es pot visitar al MAMT fins al 17 de novembre. També està enllestint tots els preparatius per la il·luminació nadalenca dels carrers de Barcelona. Premiat en múltiples ocasions pels seus dissenys, vol que aquests mai passin de moda. Ens trobem al seu taller al barri de Poblenou i conversem una bona estona sobre allò que tant li fascina: la llum.
El que m’agrada dels meus projectes és que durin en el temps. Una de les malalties greus d’aquest segle és el consum

- Professionalment has fet disseny industrial, d’interiors i de llums. També packaging de perfums, exposicions en museus, instal·lacions a l’aire lliure... La primera pregunta gairebé obligada és: què ets?
Fa molts anys que faig coses i he tingut temps per fer de tot! Sóc creador, no m’acaba d’agradar el concepte, però potser és la que més s’hi apropa. Des del vessant més visual i sobretot centrat en la llum. Treballo espais, objectes... Per a mi no és tan diferent perquè el tractament és similar.

- I et definiries com a dissenyador o com a artista?
Aquestes categories són del segle XIX, ens costa molt evolucionar. Tot va molt de pressa, però els canvis substancials són lents. Categoritzar d’aquesta manera no encaixa amb la realitat; hi ha museus d’art que estan plens de peces de disseny. Cada vegada tot és més transversal, més híbrid. Tenim més recursos i mitjans que ens permeten fusions.

- Sí que és cert que els darrers anys t’has centrat més en tot el relacionat amb la llum. 
Els últims anys la llum m’ha fascinat i he anat treballant amb ella de manera més continuada. Per què? Doncs no ho sé! Les coses importants a la meva vida han passat sense pensar-les. Quan vaig muntar l’estudi de disseny fer làmpades em semblava molt difícil i mira ara on som.

- No és difícil, doncs?
Amb el meu equip som molt perfeccionistes. La llum és imprevisible, no és una cadira que muntes al taller i saps que quan arribi el dia l’hauràs de muntar igual. Hi ha factors com la humitat que poden influir.

 

Làser de Santa Tecla | Foto: Arnau Martínez
- Després de quaranta anys has tornat a la teva ciutat natal, Tarragona, i per partida doble amb una instal·lació efímera i una exposició al MAMT. Com ha estat aquest retorn?
Tornar a Tarragona ha estat casualitat. Fa molts anys que pensava a fer alguna cosa a Tarragona i ara ha sorgit. Ha estat un xoc emocional important perquè he vist gent que feia trenta o quaranta anys que no coincidia. En principi l’exposició havia d’anar més tard, però amb el director vam creure interessant de fer-ho coincidir.

Les institucions són molt lentes i han de començar a concebre altres usos per als espais

- Sovint encara es concep l’espai interior (museu) i l’exterior (carrer) com dues coses molt allunyades i tu justament has exposat en els dos espais en un mateix temps i amb unes obres molt semblants.
L’assimilació de l’espai interior com pot ser una sala d’exposicions a un lloc fix i gairebé inert és del segle XVIII. Les institucions són molt lentes i han de començar a concebre altres usos per als espais. Estic segur que el làser de Santa Tecla ha generat alguna cosa a tothom, bona o dolenta. He jugat amb els carrers més estrets de la Part Alta, plens de records, i amb un làser que és una cosa molt nova.

- Heu lligat un fet molt tradicional com poden ser els carrers per on transcorre la festa de Santa Tecla i el làser que és un element molt modern.
Les coses han d’evolucionar. Els tradicionalistes de les festes estan molt orgullosos amb els gegants, el drac... Són elements del segle XIX, abans no existien i en aquell moment van representar una modernitat. M’estranya que a la gent li costi tant canviar quan realment és positiu, sembla que la festa major hagi d’estar estancada fa dos o tres segles. Així no creixerem.

 

Una de les maquetes exposades al MAMT | Foto: Álvaro Valdecantos
- Al MAMT has exposat les maquetes de les teves creacions, al cap i a la fi són unes eines de treball.
Simular la llum és molt difícil, per això jo acostumo a treballar primer amb maquetes. Al MAMT hem exposat aquestes maquetes i hem donat a l’exposició una dimensió, si més no, diferent. Són unes maquetes molt diferents de les que estem acostumats que són arquitectòniques; les que hi ha exposades no són estàtiques, tenen molta vida.

- Per què has tardat tants anys a exposar o fer una intervenció a Tarragona?
A mi m’agrada que m’estimin, que em vinguin a buscar, gairebé mai sóc jo qui vaig a oferir. Sempre pensava que algun dia em dirien alguna cosa de Tarragona i han tardat 40 anys... Les coses passen quan passen.

- Moltes vegades parlem de la gent que marxa de Catalunya a l’estranger, però encara hi ha una major diàspora de persones de Tarragona que fan cap a Barcelona.
Tarragona té fama de reaccionària, de carca. Jo vaig marxar de molt jove i no l’he viscut tant, però sí que és cert que estava plena de capellans, de militars i de funcionaris. A Reus, a Tortosa o a Amposta són més oberts.

- Justament a Barcelona estàs enllestint la il·luminació nadalenca de la ciutat. Quines sensacions vols causar tenint en compte que venim d’unes llums encara amb molts elements relacionats amb Nadal?
El projecte ha agradat molt en general, segur que hi ha hagut crítiques, però a mi no m’han arribat. El primer pensament quan vam començar a treballar en el projecte va ser, què hem de dibuixar? La iconografia nadalenca és un nyap que ens han posat al cervell: rens, el pare Noel, les estrelletes... Tot abocat al consumisme. Si estudiem realment Nadal, és el solstici d’hivern, una festa com la de Sant Joan. La religió catòlica se l’ha fet seu i la religió consumista encara més; jo volia fer net amb tot això! Hem treballat amb la llum pura, sense iconografia ni coloraines. Hem representat formes bàsiques, universals.

 

Projecte d'il·luminació nadalenca a Barcelona | Foto: Estudi Antoni Arola
- En un moment com l’actual que predomina el fast fashion, també en el disseny, quina és la solució?
Algunes vegades m’han preguntat per l’ecodisseny, a mi el que m’agrada dels meus projectes és que durin en el temps. Una de les malalties greus d’aquest segle és el consum i això ens portarà a problemes greus que ja estem veient. Jo tinc unes ulleres que m’estan durant mitja vida; ara és impensable, tothom se les canvia cada dos anys. Potser no cal, però hi ha una indústria que treballa perquè això passi.

- Llavors fas ecodisseny?
Jo intento fer que les meves idees no passin de moda; que quan el fill s’emancipa demani als pares si es pot endur aquell llum que tenen al rebedor. És molt més important això que fer un objecte amb uns materials ecològics que costen una fortuna i que en sis mesos acabarà a la brossa. El més important és que les coses durin com duraven abans. Hem de dissenyar objectes rabiosament humans, no moderns.

- Sí que has manifestat diverses vegades que apostes abans per la bellesa que per la funcionalitat, no és contradictori amb el que comentes ara?
Al contrari! La bellesa ens fa falta, si no seríem animalons. A vegades no en som conscients, però la funcionalitat la tenim molt solucionada. En canvi, jo vaig pel carrer i veig la gent vestida molt lletja, més que mai. Quan entrem a Santa Maria del Mar i quedem fascinats és energia pura per l’organisme. No necessitem moltes més coses per viure, però sí que ens manquen coses boniques.

Reivindiquem la bellesa perquè no és una màscara, és una actitud

- Ens sobra funcionalitat i ens falta bellesa, doncs?
Totalment! Quants edificis nous hi ha a Barcelona que són brossa i que duraran 500 anys? Fem edificis de formigó que són horribles, hem descuidat la bellesa i no són excel·lents. Reivindiquem-la perquè no és una màscara, és una actitud.

 

Una de les maquetes exposades al MAMT | Foto: Kevin Sake
- Retornant a la llum, moltes vegades l’hem associat al refugi, a la llar... Què és per a tu?
La llum s’ha relacionat al refugi, però també a les idees, a la intel·ligència, al despertar... La llum és la mare de la vida. La Bíblia diu: “i Déu va fer la llum”. Sense llum regna el caos; és la que endreça, la que cura, la que fa que la vida sigui vida. És una matèria molt subtil, però a vegades també molt agressiva, per exemple si mires el Sol. Tota aquesta riquesa és fabulosa per treballar, és una paleta enorme.

- Quasi sempre treballes amb llum càlida.
A casa meva no s’hi veu, sempre em renyen! Hi ha la mínima llum, és tènue, suau. La gent vol tenir a la cuina la mateixa llum de dia i de nit. Ara hi ha fluorescents a tot arreu, acabarem xalats!

Exposició 'Reflexions', d'Antoni Arola
Del 16 de setembre al 14 de novembre
Tarragona
A

També et pot interessar