Jump to navigation
ExtincióFest va néixer al 2017 al centre d'art Lo Pati com una premonició. Cinc anys després en un context de pandèmia o de post pandèmia, sembla com si el concepte d'extinció tingués més vigència que mai i per tant, hagués de reviure amb l'experiència acumulada també de la seva comissària, Oriol Fuster, en plena transició personal. "M'interessen molt les narratives, perquè en donem unes per bones i les altres per dolentes. Quan unes passen a ser marginals i altres centrals? Tots aquests moviments de legitimació serveixen per veure què és el que el poder defineix com a vàlid segons el moment" assegura Oriol Fuster, que diu que aquesta revisió dels discursos seria un dels eixos del festival. "És cert que abans de la pandèmia certs relats eren percebuts com a minoritaris i en molt poc temps s'han posat sobre la taula perquè les circumstàncies materials no deixen una altra opció" segueix.
Expliquen els organitzadors de l'esdeveniment que cada any s’extingeixen entre 30.000 i 140.000 espècies animals i vegetals arreu del planeta. "Es tracta d’una pèrdua de biodiversitat sense precedents que té com a causa primera l’activitat humana i, segons els càlculs científics, sols ha fet que començar. El crit d’atenció al respecte llançat pel moviment social Extinction Rebellion ens interroga com a humanitat. Per què estem provocant l’extinció d’altres espècies, alhora que l’autodestrucció pròpia? ¿I què podem extreure’n, d’aquesta reflexió, per emprendre una crisi climàtica i el present pandèmic de renovats dubtes i complexitats?"
Vicent Fibla, director de Lo Pati al 2017 i ara al capdavant de Mèdol, ha recuperat aquesta proposta pel flamant nou espai artístic de Tarragona, que inicia recorregut aquesta temporada amb una programació d'hivern molt suggerent. "En el context de 2017 plantejàvem una denúncia aplicada al context del Delta de l'Ebre i ara potser ens plantegem més què podem fer al respecte. La resposta passa per la comunitat, per la consciència, i tenir clar què hi ha molts conceptes que hem de revisar. Ens hem de reconstruir constantment" assegura Fuster. La tesi de Fuster es resumeix amb dues paraules "neoliberalisme i patriarcat". Així les activitats expositives, els concerts, el teatre o la poesia corresponen a artistes que des de les diferents disciplinies tracten algunes d'aquestes qüestions. Des de la filosofia amb Marina Garcés, la sociologia amb César Rendueles, la poesia i narrativa amb Anna Gas, el periodisme amb Rubén Serrano, el teatre amb Ricard Boyle i Andrea Bel, l’spoken word de Vladivostok, el rap rural de Tesa, el neofolk evolutiu de Joana Gomila i Laia Vallès i el drag amb Pam Demia, Ferrxn i Leticia Conceta de la House of Pintoresque de València. "Una de les convidades és Marina Garcés que parlarà de la promesa de l'esdeveniment. El plantejament és que quan apareix una circumstància molt grossa, l'únic que pots fer és replantejar-t'ho tot, perquè sinó res funciona. Jo crec que l'extinció o la pandèmia mateix tenen bastant d'aquesta promesa d'esdeveniment" diu Fuster.
L'artista visual Helena Vinent | Foto: CedidaLes tarragones marginalsLes exposicions són aproximacions artístiques a la forma com s’organitza i narra el que queda en els marges dels relats oficials. A 'Ontologies de marjal' s’acosten, així, dues tarragones marginals, o marginades. Una, la dels moviments socials: dels principals contribuents d’esmenes al relat oficial de les societats i, per això, alhora, sovint molestos i menyspreats pels diferents poders i fins la pròpia ciutadania. L’altra, les tarragones que, de tant als marges que són, no són ni tarragonines de fet: perquè se’n diuen d’altres formes -i alhora sí, que en són, i molt-, per designis de l’administració provincial rural de l’Espanya radial. Màrgens tant invisibles com el pagès en la marjal i on s’hi conrea, també, l’aliment del que vindrà. 'Ontologies de marjal' presenta cinc treballs artístics produïts en exclusiva per al festival. Les artistes trap la Queency i Neisha s’aproximaran des de la música -i des de les arts visuals M Reme Silvestre, Beatriz Regueira i Elena Blesa- a dos punts de partida en la tensió entre tradició i alteritzacions, ciutadania i institucions: d’una banda, el treball de documentació i relat historiogràfic de Marc Suanes sobre moviments socials a la comarca del Tarragonès des de la Transició; i de l’altra, el testimoni de Roser Vernet sobre un cas d’escriptura col·lectiva i en primera persona del relat d’un territori, el Priorat, com a proposta constructiva des de baix.
El segon nivell expositiu, 'De l’autisme a l’Anime', parteix d’uns altres marges, en este cas corporals: els de la neurodivergència i la discapacitat. Tot recollint el punt de partida del moviment social per la neurodiversitat, que diferencia entre persones neurotípiques -les que tenen la condició neurològica considerada més comuna- i neurodivergents -el cos de les quals funciona de forma autista, TDAH, bipolar, TOC, Tourette, PAS, esquizofrènica o TLP entre d’altres- i planteja que tal neurodiversitat és el resultat de la variació natural del genoma humà, com el color dels cabells, els ulls o la pell. I que és la societat, per tant, qui s’hi ha d’adaptar. Així, es posarà sobre la taula el testimoni personal d’un grup d’autistes tarragonins, membres de l’associació Aspercamp, amb qui s'ha dut a terme una mediació que s'expressa en un llenguatge artístic, el meme, popular i col·lectiu per definició, amb les artistes visuals Helena Vinent i Kamran Behrouz.
Web Mèdol Twitter Mèdol Instagram Mèdol Instagram Oriol Fuster
