Generació Re

Foto: 

Cedida

Les 4 claus de l'exposició 'Generació [Re]. Continuïtat o canvi?'

Un recorregut comentat a la nova exposició al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
Surtdecasa
,
17/03/2022
Arts
El Museu de la Vida Rural ha inaugurat nova exposició. En temps de crisi ecològica, bèl·lica o sanitària, l’exposició 'Generació [Re]. Continuïtat o canvi?', comissariada per Àlex Rebollo i Anna M. Andevert, aborda els moments de crisi com a punts de partida en què la societat decideix què vol ser. La mostra explora temes com el despoblament i el repoblament, l’aïllament i la hiperconnectivitat o l’immobilisme i la capacitat humana de transformar el seu entorn. El discurs del museu continua aprofundint en el concepte de comunitat humana amb relació amb l'entorn. Aquesta exposició se suma a les altres propostes pròpies com 'The Dust Bowl', 'Plàstic' i 'Jugar amb foc'. "Totes elles han anat sempre lligades a la sostenibilitat, vam començar amb els refugiats climàtics, amb el plàstic, i amb el foc, i després volíem parlar d'aquest repoblament, i tota la reflexió sobre si estem tornant o com estem tornant. I tot això té molt a veure amb el fet de construir comunitats resilients" explica Gemma Carbó, directora del Museu. "La resiliència és aquesta capacitat que tenen els metalls. La capacitat de tornar a ser el que eres sense trencar-te. I aquesta capacitat en el món rural és molt òbvia des de fa molt temps. No tot depèn de tu, hi ha una meteorologia, hi ha unes forces i unes constants que tu no controles" afegeix. "Som vulnerables i allò que ens fa forts és el fet d'estar junts". L'exposició que s'allargarà fins el mes de gener de 2023, vol ser un detonant per presentar altres projectes vinculats a la ruralitat, com la presentació pròximament dels llibres 'Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí' o 'L’altre món rural'. Destaquem quatre eixos interessants que ens proposa l'exposició.
La resiliència és aquesta capacitat que tenen els metalls. La capacitat de tornar a ser el que eres sense trencar-te

1. Les crisis i la dinàmica de la repetició
Partim d'una constatació històrica. Hi ha fenòmens que són cíclics i que responen a la reveladora dinàmica de la repetició. L'Anna i l'Àlex, de seguida van trobar en la crisi de la fil·loxera un antecedent per connectar amb l'actual crisi de la covid-19 i parlar així de les oportunitats davant d'aquests períodes. "Les crisis ens posen davant d'un mirall per veure la necessitat de fer les coses diferents" assegura l'Àlex, que explica que normalment les crisis agrícoles van acompanyades també d'una crisi social, cultural i econòmica. Aquesta exposició neix també de la col·laboració del museu amb l'Institut Ramon i Muntaner a través d'una recerca sobre el despoblament rural. "Pensar una exposició com aquesta atorga un marc més reflexiu i holístic" diu l'Anna. "Era curiós que la fil·loxera havia provocat despoblament i la covid poblament, no significatiu, però simbòlic" continua. "La societat sempre es veu immersa en crisis, que són moments de trencament, on hem d'aliar-nos com a societat i buscar respostes diferents" asseguren.

 

  • imatge de control 1per1

La comissària Anna M. Andevert durant una visita a l'exposició | Foto: Cedida
2. Els discursos generacionals
"Ningú et pregunta si vols néixer i quan vols néixer. Però et trobes inserit en un any i una generació que a més tendeix a homogeneïtzar-te segons les característiques del moment històric" diu l'Anna, que assegura que les lectures generacionals, molts cops, són properes a teories darwinianes o evolucionistes. Per això, tot i que en el títol es parla de generació, segons els comissaris, la idea seria "subvertir el terme". Darrerament, el concepte generació s'ha posat en el centre del debat. Per una banda, com a intent de categoritzar i, de l'altra, per situar el concepte en les teories una mica més reaccionàries que tendeixen a uniformitzar les persones nascudes en el mateix període històric, com si tinguessin sempre les mateixes característiques. "Estem acostumats a posar etiquetes per tot i volíem donar una volta al concepte generacional" assegura l'Àlex que coincideix amb l'Anna, que aquesta proposta de títol, precisament, fa referència a la capacitat de buscar alternatives en aquest marc de crisis interconnectades. "Volem que les persones busquin diferents formes d'autorganitzar-se, i que una generació sigui un lloc en el qual tu t'hi inscriguis" diuen. "Som una generació que més que crear de nou vol repensar i reequilibrar aquests ritmes de vida que hem portat a límits insospitats. Vinguis d'on vinguis o siguis d'on siguis" diu l'Anna, que afegeix una curiositat. "La gent que som de la Conca, la paraula res la pronunciem re, en aquest fet també vam trobar un símbol curiós en el títol, com si parléssim d'una generació negada, desanimada, sense esperança de futur" segueix. "Quan parlem de generació parlem de ser aquí en aquest moment, la generació és igual a comunitat" diu la Gemma.

3. Els pobles, llocs des d'on pensar
Un altre aspecte fonamental de l'exposició, i de la sèrie de mostres de producció pròpia del Museu, és generar espais de reflexió fora de les àrees urbanes. "Als pobles una manera de pensar particular sempre hi ha estat, però no ha estat centralitzada ni urbanita" diu l'Anna. "S'ha d'aplaudir tota la tasca del Museu de la Vida Rural, que és molt més que una col·lecció d'aixades i forques" segueix l'Àlex. "S'ha d'estimular el pensament des de la ruralitat" continua l'Anna, que també qüestiona que de l'única cosa que s'hagi de parlar als pobles sigui precisament de ruralitat. "Hem de crear entorns de pensament als pobles, el gran fracàs és que algú hagi d'anar a la capital si vol anar al teatre o a una xerrada o a un concert" assegura l'Anna, que coincideix amb l'Àlex que "treballar en cultura des del món rural no és fàcil, però iniciatives com el Museu de la Vida Rural, ajuden" diu. L'Àlex assegura que en els espais rurals també hi ha creació, per un fet tan senzill, com que també hi ha persones. De fet, els dos comissaris, nascuts el 1992 i que enguany faran trenta anys, es poden plantejar com a opció crear aquests debats a través de l'art ben a prop dels seus pobles d'origen.

 


4. L'espai i les obres
Pel que fa a les obres que articulen l'exposició, s'han seleccionat peces d'artistes com Joana Moll, Modest Cuixart, Núria Rion, Marc Anglès o Perejaume. Uns artistes que ajudaran al visitant a fer-se preguntes incòmodes, a qüestionar-se, per exemple, sobre el lligam amb el territori o els recursos. Treballem conceptes com la pèrdua de patrimoni immaterial; altres projectes tenen un vincle més directe amb la ciència a través d'estudis del sòl" explica l'Àlex. "El fet de treballar la terra amb mitjans tradicionals fa que els sols millorin exponencialment la seva salut" continua. Un dels elements més significatius de l'exposició és un mural gegantí que representa un tauler d'anuncis on aniran penjant referències a projectes que ens semblen inspiradors i estan creant altres maneres de fer comunitat" diu l'Àlex. "Tenim una mirada molt esbiaixada sempre sobre els pobles" diu la Gemma. "És important aquesta perspectiva, de que les coses no es veuen igual quan vius en un lloc o en un altre" continua. "És veritat que des d'on parles o des d'on mires continua sent molt diferent. Hi ha tot un saber acumulat en el lloc des d'on parles que si no el fas visible, ens estem perdent la meitat de la història" clou Carbó.

Exposició 'Generació [RE]. Continuïtat o canvi?' al Museu de la Vida Rural, 2022
Del 4 de març al 8 de gener de 2023
L'Espluga de Francolí
A

També et pot interessar