Foto:
Cedida
'Sota el pont' del cicle Art al Hall
'Sota el pont', teoria i pràctica d’arquitectura moderna
Josepe Gil obre el Cicle Art al Hall del Centre Cultural de Cambrils
Anna Zaera
Arts
L'artista Josepe Gil serà un dels protagonistes de la temporada de tardor cultural a Cambrils. Presenta tant la instal·lació 'Sota el pont, teoria i pràctica d'arquitectura moderna' del cicle Art al Hall com l'exposició 'Geografies i històries' a la Sala Àmbits. Gil afirma que les dues creacions ressegueixen un mateix fil: com el poder configura una visió molt concreta del món que ens arriba a través dels llibres i dels mitjans de comunicació. "La representació del món imposada ens acaba afectant" assegura. Les dues obres analitzen les estructures que sostenen el colonialisme, la racialització, la classe, el gènere i l'explotació territorial com a expressions persistents d'una mateixa organització del món. Davant l'espectacle visual, la seva proposta qüestiona la suposada innocència de les imatges i obre un espai de discrepància des d'on assajar altres maneres de mirar.
Uns instal·lació sobre la precarietat de l'habitatge
El buit de l’escala és una metàfora dels espais residuals generats per l’exclusió urbana. Aquesta estructura precària, situada entre trànsit i invisibilitat, evoca aixoplucs improvisats sota viaductes, assentaments perifèrics o cabanes construïdes amb restes recuperades. "És una denúncia de la dificultat d'accedir a l'habitatge" diu Gil. "L'especulació de les companyies voltor i grans corporacions ens estan fent la vida impossible. Crec que això ho hauríem de repensar" diu. "La Declaració dels Drets Humans diu que tothom ha de tenir un habitatge digne i això no s'està complint, tant sigui del jovent com de les persones migrades, o les persones grans que són desnonades perquè no poden pagar el lloguer" explica. "Les grans teories de l'arquitectura moderna, que eren utopies molt celebrades, no han estat eficaces a l'hora de donar solucions a l'habitatge, ben al contrari, han contribuït a la gentrificació" relata. "La proposta de l'arquitectura moderna era molt estètica i molt avantguardista, però no va permetre l'accés. I tot el que en el seu moment es van convertir en monuments icònics, que queden molt bé a les revistes i llibres d'arquitectura, han invisibilitzat els llocs on realment viu la gent" afegeix. "La peça proposa pensar el fet d’habitar no com a privilegi sinó com a dret compartit. Entre runa i pedagogia, la barraca esdevé alhora refugi, denúncia i advertiment".
En aquest cas, la construcció adopta aparença de maqueta a escala humana i rebutja qualsevol voluntat monumental o espectacular. Les superfícies d’un verd pissarra fosc acumulen traces, esquemes i anotacions vinculades als grans relats de la modernitat arquitectònica, evocant l’autoritat de la lliçó magistral i dels discursos acadèmics. "Mies van der Rohe o Le Corbusier tenen fotos que surten als tractats amb maquetes dels seus projectes, fotos davant de pissarres, pontificant com hauria de ser l'habitatge, com hauria de ser la ciutat i com hauria de ser el món" manifesta. La crítica no s’adreça tant a les formes modernes com al fet que bona part d’aquell impuls social acabés absorbit pel capital, la imatge i les elits, transformant arquitectures nascudes amb voluntat col·lectiva en símbols corporatius, turístics o icònics. "És una emergència social molt greu, l'accés a l'habitatge. Juntament amb el canvi climàtic. Si no tens habitatge no tens les condicions dignes per poder viure" conclou.
Una de les obres de l'exposició 'Geografies i històries' | Foto: Cedida
L'exposició 'Geografies i històries'
I en la mateixa línia, però en aquest cas aportant un punt de vista descolonial, Gil aborda la fal·làcia de les representacions culturals construïdes des d'Occident. A l'exposició 'Geografies i històries' , l'artista manifesta que la mirada no ha estat mai neutral. "Organitza el territori abans de cartografiar-lo, classifica les persones abans de retratar-les i converteix el poder en evidència. Cada època produeix els dispositius que legitimen aquest ordre i el presenten com a natural" explica. "Em preocupa que el colonialisme, l'extractivisme i el masclisme van de bracet" manifesta. "Fa temps que estudio la seva tàctica d'apropiació i dominació del territori i de les persones" diu Gil.
En aquesta exposició es veu com els grans imperis han anat a descobrint i conquerint altres territoris, on ja hi havia gent que eren feliços. "Aquesta és una pràctica que s'ha anat estenent al llarg dels segles i arriba fins avui dia" diu. "La representació, la cartografia va néixer per dibuixar el món, per conquerir-lo. Els sistemes cartogràfics no eren neutrals ni objectius" explica. A la mostra es pot veure com aquestes representacions han estat molt com animalitzades i com s'ha forjat la creació de l'exotisme. "En tot això faig poso el focus en la dona. Van pensar que, igual que el territori i les riqueses naturals, elles estaven a la seva disposició per al seu plaer i per al seu caprici" explica en referència a les fotografies de dones africanes mostrant un nu anomenat "nu ètnic". "Feien servir aquesta visió orientalista per vendre aquestes postals. S'estava donant una imatge que no era certa. Estaven venent un exotisme i estaven rebaixant la imatge d'una cultura a través de la dona" explica.
En definitiva, les seves obres analitzen les estructures que sostenen el colonialisme, la racialització, la classe, el gènere i l'explotació territorial com a expressions persistents d'una mateixa organització del món. Davant l'espectacle visual, la seva proposta qüestiona la suposada innocència de les imatges i obre un espai de discrepància des d'on assajar altres maneres de mirar.
A
