Les 5 perletes del FITT de Tarragona

En total s'han programat 18 espectacles, 2 tallers i 4 storywalkers

Surtdecasa

28/08/2025

Arts

El Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) celebra la seva 12a edició, consolidant-se com un dels esdeveniments culturals més experimentals i innovadors de l'escena contemporània tarragonina. Del 3 al 6 de setembre, la ciutat tornarà a ser l’epicentre de les noves dramatúrgies amb una proposta artística ambiciosa i oberta a nous públics. La programació d’enguany inclou 18 espectacles, 2 tallers i 4 storywalkers. Els storywalkers és una peça teatral sonora que es gaudeix de manera individual. Es necessita un dispositiu mòbil amb connexió a internet, uns auriculars i situar-se davant de la torreta publicitària, que hi ha en cada zona, escanejar el codi QR per començar a gaudir de l’història. Us hem destacat -tot i que és dificilíssim- les cinc perletes de l'edició segons el nostre criteri.

1. Loneliness
Aquesta producció catalana ha estat elegida com a espectacle inaugural el dia 3 de setembre a les 20 hores. Moviment, espai i vídeo-creació s'uneixen en aquesta proposta que explora la conducta humana de l’exclusió del diferent, on el patiment aliè, l’escarni i l’enfonsament moral de l’individu esdevenen un cruel joc de poder. Un compromès al·legat en contra de la violència física i psíquica i del fet de mirar cap a una altra banda davant un fenomen, el bullying, cada cop més freqüent a la nostra societat.

'La melacolia del turista' arriba des de Mèxic | Foto: Cedida
2. La melancolia del turista
Aquesta és una de les apostes internacionals del festival. Des de Mèxic arriba una descomposició d’instants i objectes que fixen en la imaginació la idea d’un paradís. Sorgeix d’un treball de camp per indrets de vacances, d’on es van recuperar vestigis de l’ascens i la caiguda d’aquesta fantasia. Quants segons triga la confecció i la pèrdua d’un paradís? És una galeria de miratges del que queda rere la intensitat d’un paisatge sublimat que ja no existeix, o potser mai no va existir; d’un cos que s’esvaeix en el temps i reviu a través dels residus de la memòria. Qüestiona la vida de les imatges que formen la nostra idea de descans. La melancolia és un estat suspès que acompanya l’excepció: una força activa que impulsa a reinventar-nos quan es fractura la inèrcia de les coses.

3. Todo lo que está a mi lado
Aquesta peça ha guanya premis a dojo, com per exemple, al LIFT Festival de Londres o el premi a l’obra més original i innovadora TAC de Valladolid, sempre un espai referent. L’obra, que es representarà a l'espai públic de la Rambla Nova de Tarragona, neix després d’un somni. Amb el record oblidat d’una història de la infància. Una història allotjada en algun lloc de la ment i del cos durant 25 anys. Aquest espai concret i imaginari dona cos a un nou pensament estètic sobre la intimitat, el moviment subtil, les derives de la memòria, el vincle amb els altres, la nostra presència en el temps i l’estranya manera que tenim d’habitar espais afectius en relació amb allò desconegut. Objectes coneguts en espais reconeguts es resignifiquen i muten a través dels cossos.

4. Allò pendent
Aquesta innovadora proposta escènica de proximitat es converteix en tot un homenatge a la gent gran i als seus anhels vitals. La proposta arriba de la mà de l’actriu i creadora vallenca Marta Ruiz que, utilitzant el gènere site specific, compta amb set àvies i avis de la Residència Alt Camp de Valls com a protagonistes, en una ficció escènica que vol aproximar al públic les seves inquietuds. Una casa, deshabitada. En les parets, resten veus que volen protagonitzar les vivències més íntimes, una il·lusió condicional, un somni difós, una oportunitat escapada, una utopia llunyana o una aventura massa temorosa. Una creació comunitària amb gent gran que es podrà veure en diferents passis a la Casa Canals de Tarragona.

Des de Colòmbia arriba 'Donde se descomponen las colas de burros' | Foto: Cedida
5. Donde se descomponen las colas de burros
Des de Colòmbia arriba aquesta peça multibecada. L’obra tracta de l’afany dels personatges per defensar les seves famílies d’un destí que sembla inexorable: joves extraviats en un present que se’ls escapa, embolicats en la teranyina dels interessos d’adults sense rostre. Es tracta d’una proposta multidisciplinària, que posa èmfasi en l’ús d’un cos no quotidià; una experiència de caràcter musical, plàstic i dansat, que utilitza recursos cinematogràfics, intervencions audiovisuals i instal·lacions sonores, les quals al·ludeixen al sentit profund del text teatral. Un llenguatge de vocació fragmentària, que guarda una relació directa amb les necessitats del món esclatat dels personatges proposats per l’autor.