Jump to navigation
- Reps l’encàrrec del FITT en ple confinament.Vaig rebre la proposta del FITT quan encara estàvem al mig del confinament. Va ser molt bonic i molt esperançador aquest encàrrec perquè el món cultural estàvem en una situació de pànic. Ells em van donar el format, però em van deixar total llibertat en el recorregut i en la temàtica.
- Imagino que el context et devia influir a l’hora d’escriure la peça.Vaig tenir la necessitat de parlar de tot això que estem vivint. És molt fort tot plegat i ràpidament vaig trobar el fil conductor. És un format molt íntim i pretén ser un espai de reflexió sobre tot el que està passant.
- És un exemple de resiliència cultural?Totalment. El FITT ja aposta pels nous formats i aquesta és, a més a més, una proposta que s’adapta al context de la pandèmia, ja que és un story walker. És una obra pensada pel moment actual i que segueixi les mesures de seguretat. Diverses circumstàncies han fet que aquest producte tan únic, sigui molt significatiu de la situació que estem vivint.
- El sector cultural necessitarà repensar-se?Ens hem de reinventar contínuament, això també és la creativitat. Els límits són creatius, dels llocs més estrets, surten els camins més amples. Per sort, l’art i la cultura no tenen límits i aquesta pandèmia pot ser una oportunitat per seguir explorant. Des del sector cultural podem fer una tasca d’acompanyament, hem de ser un dels fonaments per a sobreviure, seguir endavant i construir-nos col·lectivament.
- Com funciona un story walker?Quan compres l’entrada, se’t donen unes instruccions molt clares: un carrer i un número de la ciutat des d’on comença l’obra. I has de portar un objecte que després necessitaràs. Un cop estàs a lloc, has de trucar a un número de telèfon, seleccionar l’idioma i llavors són 30 minuts d’àudio. Hi ha tres personatges i un d’ells dóna les indicacions a l’oient perquè sàpiga per quins espais ha d’avançar.
- Què t’ha permès aquest format?Sobretot la intimitat. Hi ha espais en buit perquè l’oient pugui reflexionar sobre la seva pròpia experiència de la pandèmia. Tot i que sempre és la mateixa història, tinc molta curiositat per saber què genera en l’espectador. No hi ha un escenari on passa tot i tu estàs a fora, sinó que l’oient és partícip d’aquesta experiència i la pot sentir sensorialment. Per exemple, una escena passa davant el mar i tu el veus en aquell moment, l’olores... Hi ha una part molt gran que dependrà de la persona.
- Quin paper tindrà el paisatge urbà dels carrers de Tarragona? És un recorregut molt orgànic dins de la mateixa història. L’oient podrà redescobrir la ciutat d’una altra manera. Els diferents elements de la ciutat són com personatges, adquireixen un llenguatge poètic, metafòric.
- Per què li has posat aquest títol? Té a veure amb el final de la història. Em va semblar una imatge potent. No puc dir massa més...
- De què va l’obra?És una trucada que rep l’Abel, el protagonista, en plena pandèmia i se li dóna una notícia. L’obra parla de la pèrdua, de com dignifiquem la vida, la posem al centre i humanitzem la mort. És un diàleg entre la vida i la mort.
- És un exemple de com la cultura pot ser un element guaridor, doncs?Totalment. Jo no vinc del món del teatre només, sinó del de les arts. A mi l’escriptura m’ha ajudat a sanar-me, a transmutar. M’agrada obrir espais de transformació amb allò que creo. Aquest story walker és un ritual de transmutació del que hem perdut durant la pandèmia, des d’una òptica més col·lectiva, però també individual. Jo vaig patir una pèrdua molt propera, de qui no ens vam poder acomiadar. Cada dia veiem xifres de malalts i de morts, és molt fred.
Web FITT Festival Internacional de Teatre de Tarragona
