Jump to navigation
- On trobaríem la gènersi d'aquesta exposició?Té dos camins d'arribada. Em venia de gust treballar amb algunes d'aquestes artistes. Em vaig adonar que totes tenien en comú aquesta connexió amb les lletres, la literatura i l'escriptura. No totes són escriptores, d'altres treballen amb l'escriptura com a material del seu propi treball artístic. Quan tens una cosa que està allà, va fent el seu camí, independentment que tu hi pensis o no. Em venia de gust treballar també amb la Fundació Palau, ja que m'agrada molt la manera de dirigir de l'Anna Maluquer. Em va fer molta il·lusió que fos la primera exposició que produís sota la seva direcció.
- Què vau veure que teníeu en comú?Hi vam confluir. Jo vaig fer un esforç per intentar vincular l'exposició a la figura de Josep Palau i Fabre. Crec que a ella això la va ajudar a veure que tot encaixava. Tractava l'escriptura i les dones creadores, dues línies de treball que ella té en la seva direcció. Aquesta exposició també ens permetia continuar llegint a Josep Palau i Fabre, i les seves múltiples perspectives.
- Quina vinculació té l'exposició amb Josep Palau i Fabre?Crec que aquest grup d'autores tenen un element en comú amb ell i és que ell també va tenir necessitat de trencar amb les estructures establertes i buscar nous plantejaments conceptuals i també formals. Obrir portes en el món de la literatura. Escapolir-se per escletxes. Endinsar-se en el món ocult i de l'esoterisme per buscar maneres de poder explicar la crisi de la modernitat, la crisi del segle XX.
- Què tenen en comú entre elles?Crec que elles fan una cosa semblant a Palau i Fabre però en un altre moment històric. Si Palau i Fabre el podem llegir a través del situacionisme, potser amb aquestes autores trobarem més claus per llegir-les a través de totes les teories descolonials. Reivindiquen noves cosmogonies, veus que han estat ocultes per les veus hegemòniques. En el cas d'elles, i sent totes dones, potser els referents ja no són els que apliquem al Palau i Fabre. Jo me n'adono que necessito altres referents teòrics per atacar millor el que aquestes dones estan fent. Quan la Chus Martínez parla d'art i "màgia tàctica" em sembla que està construint un referent per interpretar-les a elles o també el sociòleg Boaventura de Sousa Santos amb la sociologia de les absències des de les epistemologies del sud em dona claus per interpretar-les.
- També t'interessa l'autobiografia?Sí, sobretot aquestes veus que no han estat hegemòniques perquè no expliquen fets històrics o fets totals, sinó que escriuen fragments, emocions, respostes incompletes. Jo volia explicar que això també és molt ric i que és una altra manera de llegir el món. Si només llegim el món des de l'escriptura dels fets, ens perdem tots aquests matisos.
- Creus que l'escriptura com a art té poc tacte i poca olor i és un procés molt intel·lectual?L'obra de l'Alicia Kopf té molt aquest component autobiogràfic i ella distingeix molt bé el que li permet fer l'escriptura i el que li permet fer l'art. Diu que les imatges són sintètiques i intuïtives mentre que el llenguatge és lògic i lineal. Ella diu que les imatges són missatges de la seva ment inconscient i hi pot jugar de manera no lògica. L'escriptura és la forma amb la qual desplega aquestes imatges per construir noves realitats. Crec que la presència dels altres sentits és un aspecte que totes elles aborden. L'Anna Dot també és molt juganera amb la cortina.
- I, per exemple, Marla Jacarilla?Ella reinterpreta la literatura a partir de la seva pròpia obra. Agafa la literatura d'altres i fa un vídeo explicant tots els punts de contacte biogràfics. A partir d'unes cartes al carrer les posa en contacte amb les obres d'un autor i interpreta aquest autor a partir de les paraules trobades a les cartes. Són totes aquestes giragonses les que deconstrueixen i tornen a muntar les propostes lingüístiques i literàries. Crec que ella fa una crítica literària amb la interpretació que fa ella en la seva pròpia obra. Potser és l'única que treballa sobre literatura, ja que les altres o són escriptores o treballen sobre el llenguatge.
- I les altres artistes?Per exemple, de l'Almundena Lobera em van interessar les 'Cartes des de Perec' (2015-2018). Es tracta una carta enviada als 26 veïns del número 18 del carrer de l'Assomption de París amb la pàgina 113 del llibre 'Espèces d'Espace' de Georges Perec. La carta és una de les diverses enviades des de la tomba de l'autor francès Georges Perec a tots els veïns que actualment viuen a l'edifici de París, on va escriure aquest autor. De la Rita Puig-Serra crec que el tema fort és el valor memorístic, com els objectes i les imatges l'ajuden a reconnectar amb una situació dramàtica de la seva vida i poder tancar ferides personals. L'Irene Solà torna a connectar amb aquestes imatges de les bruixes a partir d'uns dibuixos que aborden l'arquetip de la dona perversa i sexualitzada que en la tradició antiga domina l'home savi. La Laura Torres aborda la capacitat creativa de les màquines i intercanvia rols. Mentre la màquina genera poemes, ella els copia com si fos una impressora.
- En el teu cas, com ho vincules a la teva història personal?Jo això no ho he explicat a ningú, però he tingut experiències místiques durant molt temps en la meva infantesa. El que més m'agrada de l'escriptura és l'espai que m'ofereix d'imaginació. Crec que l'elucubració està en el cos i en el gest, però en el meu cas l'he trobada en l'escriptura. De generar noves maneres de veure les coses. A mi m'agrada veure en l'obra d'art, tot aquest huracà d'idees. L'escriptura és una manera de controlar i domesticar aquests pensaments.
Web Mèdol Web Fundació Palau
