,
30/07/2013
Cervesa
Foto:
Facebook El Esrorial Reus

De com vaig conèixer la cervesa

Doncs devia tenir quinze o setze anys. No havia estat massa bon estudiant, aquell curs, i tenia exàmens de suficiència. Si els aprovaves et lliuraves de passar-te l’estiu anant a classes de repàs, i si els pencaves... Bé, és que més valia no suspendre’ls. 
 

Abans d’un examen

Amb prou feines havia tastat l’alcohol, pobre de mi. Com a molt, m’havia mullat els llavis amb cava a les celebracions familiars. Aquells dies de juny, a l’Escorial del Passeig Misericòrdia de Reus, una colla d’adolescents nerviosos, histèrics i excitats a més no poder per la calor, passàvem les hores fullejant apunts i llibres. 
 
En una taula hi havia un grup de repetidors. Tots ells estaven prenent quintos a quarts de dotze del matí. No eren precisament, el model a seguir, d’acord, i no sé com va anar però el cas és que vaig acabar assegut al seu costat i de cop ja me n’havia fotut un parell, de quintos. I què voleu que us digui. No em va agradar gens, aquell gust amarg, que em baixava gola avall. No obstant això, quelcom m’empenyia a seguir bevent. La curiositat, potser. O la sensació d’estar saltant-me una barrera. 
 
Al cap d’uns minuts, ja us ho podeu imaginar, duia un pet considerable. No em va agafar per treure l’esmorzar, per sort, sinó que vaig pujar a fer l’examen més content que un gínjol. I em va anar de conya. Vaig estar inspirat, es veu. Em van posar un 8,5. 
 
L’examen era de filosofia. Encara recordo la felicitació de la professora: “Ara sí que t’has deixat anar”, em va dir. Ai, si ella en sabés el motiu. 
 

El plaer, anys després

Dies després, però, vaig comprovar que el mètode Estrella (així el vam batejar amb la colla), no funcionava amb totes les assignatures. Amb les matemàtiques, posem per cas. Però aquesta és una altra història. A més, tampoc me l’havia preparat massa perquè la trigonometria no era el meu fort, precisament. 
 
Des de llavors, i per relaxar-me abans d’un compromís important (un examen, una entrevista, una cita) m’he pres una cervesa pel plaer d’assaborir-la i per evocar aquell calorós matí estiuenc en què vaig conèixer la cervesa i en què, diuen, em vaig saber deixar anar. 
 
 
Foto: La barra de l'Escorial, a Reus (Facebook de l'Escorial) 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.