,
30/07/2013
Cervesa
Foto:
Facebook El Esrorial Reus

De com vaig conèixer la cervesa

Doncs devia tenir quinze o setze anys. No havia estat massa bon estudiant, aquell curs, i tenia exàmens de suficiència. Si els aprovaves et lliuraves de passar-te l’estiu anant a classes de repàs, i si els pencaves... Bé, és que més valia no suspendre’ls. 
 

Abans d’un examen

Amb prou feines havia tastat l’alcohol, pobre de mi. Com a molt, m’havia mullat els llavis amb cava a les celebracions familiars. Aquells dies de juny, a l’Escorial del Passeig Misericòrdia de Reus, una colla d’adolescents nerviosos, histèrics i excitats a més no poder per la calor, passàvem les hores fullejant apunts i llibres. 
 
En una taula hi havia un grup de repetidors. Tots ells estaven prenent quintos a quarts de dotze del matí. No eren precisament, el model a seguir, d’acord, i no sé com va anar però el cas és que vaig acabar assegut al seu costat i de cop ja me n’havia fotut un parell, de quintos. I què voleu que us digui. No em va agradar gens, aquell gust amarg, que em baixava gola avall. No obstant això, quelcom m’empenyia a seguir bevent. La curiositat, potser. O la sensació d’estar saltant-me una barrera. 
 
Al cap d’uns minuts, ja us ho podeu imaginar, duia un pet considerable. No em va agafar per treure l’esmorzar, per sort, sinó que vaig pujar a fer l’examen més content que un gínjol. I em va anar de conya. Vaig estar inspirat, es veu. Em van posar un 8,5. 
 
L’examen era de filosofia. Encara recordo la felicitació de la professora: “Ara sí que t’has deixat anar”, em va dir. Ai, si ella en sabés el motiu. 
 

El plaer, anys després

Dies després, però, vaig comprovar que el mètode Estrella (així el vam batejar amb la colla), no funcionava amb totes les assignatures. Amb les matemàtiques, posem per cas. Però aquesta és una altra història. A més, tampoc me l’havia preparat massa perquè la trigonometria no era el meu fort, precisament. 
 
Des de llavors, i per relaxar-me abans d’un compromís important (un examen, una entrevista, una cita) m’he pres una cervesa pel plaer d’assaborir-la i per evocar aquell calorós matí estiuenc en què vaig conèixer la cervesa i en què, diuen, em vaig saber deixar anar. 
 
 
Foto: La barra de l'Escorial, a Reus (Facebook de l'Escorial) 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

28/01/2015
No fa massa, i per qüestions de feina, m’han demanat que prepari un taller de tast de cerveses.
20/11/2014
Posem per cas que sou convidats a casa d’algú que en sap una mica, de cervesa. Sí, clar, podeu dur unes quantes Estrella per sortir del pas, però ja sabeu què en penso, jo.
06/10/2014
No he estat mai a Múrcia. I, de fet, he d’admetre que sóc un ignorant. No en sé massa cosa, per no dir gens ni mica, d’aquella terra.
01/09/2014
Suposo que, com faig jo, molts de vosaltres aneu a veure els pares un cop per setmana, o potser cada dues. Jo m’entreno dies abans.
21/07/2014
Amics i amigues,
17/06/2014
Encara que ja sabeu que servidor de tots vosaltres es més de beuratges intensos i amargs, el cas és que últimament estic tirant de cerveses suaus.