,
19/01/2016
Cervesa

El plaer d’una cervesa en bona companyia

Un dels millors moments del dia, o de la nit, pot donar-se quan trobar-se per fer una cervesa és, de passada, l’excusa perfecta per mantenir una bona conversa o passar una estona amb algú que fa, posem per cas, que el cor et bategui de pressa. De sobte, el temps s’atura i els maldecaps queden arraconats pel gaudi de la mescla entre beguda, paraula i mirada. 
 
Un ritual
De fet, és gairebé un ritual. Tot comença per escollir la taula adient, ni massa lluny, ni massa a prop de res ni ningú. Fas un cop d’ull al teu voltant, tot fitant la decoració, la llum. El primer dels grans moments, però, arriba just després. Cal escollir la cervesa que et prendràs. Jo, ja ho sabeu, sempre tiro de belga, especialment quan és d’abadia. Una recomanació? La gran, enorme, Gulden Draak
 
Un altre petit plaer de la trobada pot produir-se si la teva (bona) companyia et demana que triïs per ella. És, en realitat, una de les coses que més m’agrada fer. Es tracta, gairebé, de fer un regal, de donar a conèixer a algú a qui aprecies quelcom que creus que li agradarà. A partir dels seus gustos, d’una pista o dues, o del que saps de qui tens al davant, finalment et decideixes i esculls. Posem que em decanto per una Guinness. 
 
El primer glop
I, així, finalment, arriba el millor. El tast. Si encara no l’heu llegit, correu a la primera llibreria que tingueu a la vora per recuperar l’obra 'El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs', de Delerm, que ell evocarà molt millor que jo totes les sensacions que poden sacsejar-vos el paladar i, de rebot, el cos. 
 
A partir d’aquí ja us ho deixo a vosaltres. Si sou afortunats, hi haurà pluja de confidències i rialles. Com tots els plaers, però, deixeu-me dir que jo més m’estimo assaborir-lo amb calma, amb paciència, amb temps, a foc lent. No s’ha de tenir pressa, diuen. Tot el que es bo es fa esperar. 
 
Salut. 
 
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.