,
17/06/2014
Cervesa
Foto:
DAMM

L’elegància feta cervesa

Encara que ja sabeu que servidor de tots vosaltres es més de beuratges intensos i amargs, el cas és que últimament estic tirant de cerveses suaus. En aquesta línia, en tinc una que aquests dies m’omple la nevera i que sempre us farà quedar bé si teniu convidats a casa o si simplement us ve de gust quelcom que tingui cos però que no us faci agafar un bon pet en tot just un parell de glops. Avui us parlaré de l’AK Damm
 
Fa una mica menys d’una dècada es va celebrar el 125è aniversari de la marca Damm, i per commemorar l’efemèride van dedicar una nova birra al seu fundador, n’AugustKuentzmann Damm. El resultat és l’abans esmentada AK, una cervesa fina, suau i perfectament equilibrada. De fet, si hagués de batejar-la, us diria que és elegant, que no sofisticada. La trobareu a tot arreu (i compte, perquè al supermercat té sempre un preu molt raonable) i no us decebrà. 
 

Una mescla alemanya i francesa

Ja d’aspecte, l’AK és seductora. Té un color daurat sobri, tirant fins i tot a fosc. El millor, però, és la seva aroma. La flaire és dolça, càlida i plena de malta, qualitats típiques d’una pilsen. Té la quantitat justa d’escuma i no està gens carregada de gas. És a dir, i per entendre’ns, que pots anar bevent-ne i bevent-ne i no acabes empatxat. Un gran què, ara que s’acosta la temporada de terrasses nocturnes i que quan mires el rellotge ja són les dues de la matinada. O les tres. 
 
Un cop a la gola, les sensacions segueixen sent agradables. Presenta un regust curiós a cereal, el que potser permet que també tingui un petit (però petit, petit) punt amarg. En essència, us la recomano perquè malgrat tractar-se d’una cervesa industrial té una qualitat més que suficient, a mig camí entre el caràcter alemany i les fines maneres dels francesos alsacians. I ja sabeu que, a mi, tot allò que ens arribi de França o Bèlgica m’agrada força.
 
Futbolísticament parlant, però, sóc més de l’escola holandesa. I que em perdonin els fans de La Roja. O no, què coi, que no em perdonin. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.