,
06/03/2014
Cervesa
Foto:
Carlos Leal Jiménez

Més enllà del cafè

En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala cosa, despertant enveges a tort i a dret. Per fortuna, el viatger ha tornat amb la maleta plena de presents per als estimats i a mi m’ha caigut un lot de cerveses d’un país que si coneixem per alguna cosa és pel seu cafè. Doncs no, gent. Més enllà hi ha vida. El curiós del cas, però, és que la cer vesa més consumida en aquells paratges és d’origen colombià. Respon al nom de Bavaria. 

La desena companyia del món

La companyia  Bavaria  és una de les més importants d’Amèrica del sud i segons el seu web, la desena més important del món malgrat la seva joventut (des de 1.932). En fan de totes les varietats, de cerveses, però totes elles sorprenen pel seu gust agradable, suau i delicat. Són birres estiuenques, de no massa alta graduació i que segueixen els mètodes d’elaboració alemanys. Una de les seve s empreses filials, Florida, és la que fabrica  els beuratges que es troben a Costa Rica.

Una altra agradable sorpresa ha estat la seva sense alcohol. Si em toca conduir, alguna vegada m’he pres la nostra 0,0% per excel•lència, la  Free Damm . I bé, què us he de dir. Que té un regust de metall que tira d’esquena. La sense alcohol de la Bavaria, però, és excel•lent. És intensa (de debò que sí) i manté cert cos i força. Amb tot, la que més m’ha agradat és la dark, la seva negra. Molt carregad a de malta, la seva aroma és deliciosa i el regust al paladar és força llarg. Si us he de posar un però, us diria que no és massa amarga.

La Imperial, suavíssima

Del lot que he pogut gaudir, la més popular entre els consumidors locals és la Imperial, tota una icona de Costa Rica. Daurada, fina, finíssima, m’ha recordat birres d’aquí tipus Saaz. Com que té poca graduació, pots anar bevent i bevent sense por d’acabar de quatre grapes per poder sortir del bar.

Per ara, la Bavaria de Costa Rica no es comercialitza a Europa. Com que s’ha endut no pocs premis en concursos internacionals (el més important, el Golden Label de fa un parell d’anys a Àustria), és d’esperar que tard o d’hora la trobem en alguna banda a prop de casa. Tant de bo que sí. La Bavaria ha estat una bona i exòtica troballa.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Marc Busquets. Periodista, diuen. Malalt de cinema i tastador de cervesa els caps de setmana. Un gurú de bar em va dir un cop: "Quan dubtis, pren-te una birra i ho veuràs tot clar". Proveu-ho, que funciona.

08/05/2014
Si mai aneu a Castella i Lleó amb canalla i no hi ha manera que us creguin, parleu-los de la Maricantana.
10/04/2014
Samarretes, sabates, bosses, condons, xancletes i el que faci falta. La possible independència catalana desferma il·lusió, sí, però també desperta les ments àgils a l’hora de fer caixa.
06/03/2014
En sé d’un que s’ha passat tres setmanes de (merescudes) vacances a  Costa Rica  i n’ha tornat moreno com una mala c
03/02/2014
Us diré un secret. Si mai em perdo, busqueu-me a Malines. M’encanta Bèlgica. I la seva cervesa, clar. Si n’hagués d’escollir una seria la Chimay, ja ho sabeu.
13/01/2014
Amb aquesta entrada tancarem la trilogia d’allò que jo anomeno les cervesetes ptsè (fluixes i amb més fama que qualitat).
10/12/2013
L’altre dia vaig rebre un d’aquells cupons d’estalvi del supermercat. El vaig fullejar de pressa, sabent on volia anar a parar. A la pàgina de les cerveses i els licors (em penso que tinc un problema).
15/11/2013
Què en sabem, d’Austràlia? Poca cosa, de fet.