,
09/03/2015
Gastronomia
El Sr. Boada al seu "museu" (retoc a partir d'una fotografia de Rafael López-monné)

Casa Boada: Capital mundial de l’entrepà

Hi ha una obsessió de la gastronomia actual per crear tendències a partir de productes que sempre han format part dels nostres tiberis i borratxeres. “Dignificar” croquetes, hamburgueses, vermuts, tòniques i tot allò que resultava poc "glamurós" està a l’ordre del dia. Només cal afegir un element refinat o exòtic, reduir la teca i augmentar el preu per elevar-ho a la categoria de delicatessen.

L’entrepà no escapa al procés de "gurmetització" i és època de bagels, pastramis i pulled pork, sempre acompanyats d’una bona dosi de Brunch i Street Food.

En un univers paral·lel anomenat Casa Boada situat al carrer Rovira i Virgili, 23 de Tarragona i amb forma d’"antro", d’aquells que molts no trepitjarien a la seva vida, trobem al Sr. Boada situat davant de la planxa de darrera la barra on ja fa dècades que va dignificar l’entrepà i els hi fa homenatges cada dia pel matí fins que no li queda una sola barra (cap a les 12 o 1 del migdia).

Tot i el seu aspecte de bar Pepe, amb tots els respectes per la franquícia, la seva condició de bar mític aconsegueix congregar clients ben diversos que van mes enllà de la típica espècie habitual d’aquest tipus de "garito". Un cop dins, el local es transforma en un museu on hi pengen retalls de premsa i reconeixements varis per la seva tasca com a restaurador. Els llocs per acomodar-se són la barra o l’única taula que hi ha i que en hora punta és més que probable trobar-la ocupada.

Com si d’una cadena de menjar ràpid per adolescents es tractés, el Sr. Boada ha establert normes que li permeten concentrar-se únicament en crear les seves obres. Hauràs d’anar a l’extrem de la barra i apuntar tu mateix en un paper quin entrepà vols, juntament amb el número de comanda corresponent. Barrejant-se amb diferents mèrits professionals hi ha la carta de possibles ingredients per l’entrepà: llonganissa, hamburguesa, sobrassada, truita, especials amb ou, etc. i complements: tomàquet, ceba, bolets, patates o altres que puntualment pot tenir: salsa romesco, mongetes, pinyons... En funció del que triïs, un entrepà de MITJA barra pot costar entre uns 3,5€ i 5,5€. Per fer-vos una idea visual teniu un tros de pa de la mida del que menjareu penjat darrera de la barra. Però “si el trobes massa gran, pel mateix preu li fem un de més petit”, tal com diu a un cartell.

L’etiqueta Slow Food atribuïda a Casa Boada s’aplica de forma literal des del començament, ja que hauràs d’esperar una bona estona fins que rebis el teu entrepà (perfectament 1 hora). Un se n’adona ràpidament que aquesta característica forma part de l’essència del local i, el que en qualsevol altre lloc seria inadmissible, pel propietari és motiu d’orgull. La reflexió que en fa ell d’aquest tema és incontestable: “Déu va fer el món en 7 dies i així li va sortir...”. Així que si tens presa o pretens contagiar-la millor no hi vagis perquè el clima que s’hi respira no admet cap queixa sobre aquesta qüestió. La paciència del Sr. Boada és tan fràgil que quan s’estressa per acumulació de gent penja un cartell fora al carrer indicant-ho: “Paciència esgotada”. Fins i tot hi ha clients que, per no destorbar-lo en les seves tasques, es prenen la llicència d’entrar a la barra i servir-se ells mateixos la beguda.

El show-cooking que s’ofereix al públic també forma part de l’espectacle. El Sr. Boada elabora els entrepans amb precisió gairebé quirúrgica i a cadascun li dedica el temps necessari: “aquest entrepà s’ha de vigilar constantment”, comenta sobre el de llonganissa, bolets, ceba, romesco i patates que li hem demanat. Si s’escau algun altre ingredient per fer-lo encara més bo no dubtarà en suggerir-t’ho. La seva prioritat és clara i fins i tot afirma: “prefereixo perdre un client que un entrepà”.

Resulta irònic com contraresta tota la calma amb què elabora els entrepans amb la utilització d’ingredients enllaunats com bolets o ceba cuita. Igualment curioses i innovadores són les dreceres que fa servir com per exemple batre els ous en una coctelera per fer les truites (antigament va arribar a fer còctels en una formigonera), elaborar un romesco express amb ingredients en pols o substituir patates fregides per xips de bossa, al més pur estil Ferran Adrià. El més important de tot és que els entrepans són deliciosos i quedareu ben tips!

Si teniu anècdotes o experiències de la vostra visita a aquest temple de l’entrepà podeu enviar-les mitjançant les vies de contacte següents:

Mail: gastrobasica@gmail.com

Twitter: @gastrobasica

Atentament,

Dr. Pantxo

P.D. Gràcies a Rafael López-Monné per deixar-nos manipular la seva fotografia i utilitzar-la com a imatge de capçalera!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

El Dr. Pantxo va nèixer entre fregits i arrebossats. Quan era petit, berenava 'Bollycaos' i 'Fresquitos'. No suporta tenir gana ni la cervesa sense alcohol. Defensor dels bars autèntics i enemic dels preus sense l'IVA inclòs. Gastronòmicament dispers.

05/08/2015
Una de les activitats més interessants quan es viatja a l’estranger durant les vacances és tastar les especialitats gastronòmiques de cada país, tot i que a vegades acabem degustant les versions més descafeïnades dels plats típi
09/03/2015
Hi ha una obsessió de la gastronomia actual per crear tendències a partir de productes que sempre han format part dels nostres tiberis i borratxeres.
03/01/2015
Començar a estalviar després del dispendi nadalenc elaborant el nostre propi Tortell de Reis sembla una bona idea.
25/12/2014
El Nadal és l’època en la qual mestresses de casa i cuiners amateurs es converteixen en sofisticats xefs i el nitrogen líquid esdevé un element imprescindible a la c
04/05/2014
A continuació podeu llegir la segona entrega dels MILLORS COMENTARIS dels PITJORS RESTAURANTS DEL CAMP DE TARRAGONA. Ah, que no heu llegit la primera part?
09/04/2014
Un recurs molt útil a l’hora de triar un bon restaurant és consultar per internet les opinions d’altres clients sobre els diferents establiments.
03/01/2014
Sense temps per recuperar-nos de la ressaca de la nit de cap d’any, enllacem amb el maldecap de les compres dels regals de ses Majestats els Reis Mags d’Orient.