La invasió de les rutes de tapes

No sabem com va començar tot, ni de quina remota galàxia van arribar, però ja fa uns anys que les tenim a les nostres contrades. Les rutes de tapes són aquí i sembla que han vingut per a quedar-s’hi.

Proliferen quan arriba la primavera i el bon temps, tot i que també n’hi ha de tardor. La fórmula resumida és simple: tapa amb beguda entre 2 i 3 euros i un conjunt de complements indispensables per a dotar d’exclusivitat l’esdeveniment: banderoles, mapes, aplicacions mòbils, adhesius, xapes, catifes, focs artificials...

Les seves cosines germanes, les rutes de gintònics, cerveses, vins, vermuts, ‘kalimotxos’ i altres begudes espirituoses també comparteixen molts d’aquests elements i n’incorporen d’altres com gots serigrafiats, porta-gots, porta-porta-gots...

Potser són tots aquests motius els que, com si d’una encesa de llums de Nadal es tractés, fan que abordem els establiments amb desesperació en busca de pintxos, tot i no estar prohibit el seu consum la resta de l’any.

A continuació, us donem 10 indicacions bàsiques per a poder sobreviure a aquest tipus de rutes:

1. Qualsevol coincidència entre les fotos promocionals i els pintxos reals és pura casualitat.
2. Cal saber diferenciar entre turistes perduts i gent autòctona intentant ubicar bars i restaurants de la seva ciutat.
3. Obriu la vostra ment i no descarteu cap tipus d’establiment pel fet de no pertànyer al món de la restauració. Discoteques, casinos, ferreteries o perruqueries podrien estar adherits a la ruta en qüestió.
4. Quan hi ha màxima afluència, el temps d’espera fins a degustar la tapa és normalment 10 vegades superior al d’ingestió de la mateixa.
5. No és obligatori entaular-se per un pintxo que es menja d’una queixalada (a Euskadi ho fan dempeus i no pateixen talls de digestió).
6. La quantitat i qualitat de les tapes és molt diversa. Podem trobar unes gairebé imperceptibles ‘aromes de calamar amb aire de foie sobre coulis de cítrics’ i alhora, mastodòntiques porcions de truita de patata amb seitons en vinagre de pam i mig.
7. No cal estressar-se per fitxar als màxims bars possibles, emplenar butlletes i votar les tapes. L’objectiu principal és gaudir del menjar.
8. Si es pretén sopar, la dosi de beguda alcohòlica acumulada pot ser notable i existeixen moltes probabilitats d’acabar ballant el ‘Gangnam Style’ al mig del carrer i no recordar-se de res l’endemà.
9. Si després de 2 hores de ruta la gana no desapareix, sempre podrem recórrer al nostre kebab de confiança o bé, dur una carmanyola per a casos de màxima urgència.
10. Completar la ruta té el seu premi. En el pitjor dels casos, l’obsequi consistirà en un magnífic barret de palla d’una coneguda marca de cervesa.

Esperem que la nostra experiència us pugui servir per a assolir l’èxit i us engresquem a que compartiu les vostres anècdotes i peripècies a través dels comentaris o bé, contactant-nos directament.

Mail: gastrobasica@gmail.com

Twitter: @gastrobasica

Atentament,

Dr. Pantxo