Jump to navigation
- Quines característiques té el cel de Prades per a tenir tanta qualitat?Un primer condicionant és que és força fosc, tot i estar pròxim a l’àrea metropolitana de Tarragona. La serra de la Mussara ens separa de Tarragona i la de la Llena de la plana de Lleida. Això fa que la contaminació lumínica local quedi bloquejada. Fins a uns 20 graus d’altura en el cel, sí que es nota aquesta contaminació, però després, conforme vas enfilant-te, la foscor arriba a valors molt bons. El segon factor és que en alguns indrets de l’entorn de Prades tenim una estabilitat atmosfèrica excel·lent, com en pocs llocs de la Península Ibèrica. És per això que obrim la possibilitat a obrir no només un centre educatiu i divulgatiu, sinó també científic.
- La situació geogràfica també és un punt a favor...El nucli de Prades està a una hora i mitja de Barcelona, amb un aeroport internacional que permetria rebre visites d’altres països i també molt proper a Tarragona. Això fa que el públic potencial de l’observatori sigui molt notable. L’astroturisme està creixent un 300% anualment i Catalunya ha de saber-ho aprofitar. El 80% de la població mundial no pot veure les estrelles perquè viuen en entorns contaminadíssims. El cel de Prades ens dóna l’oportunitat de veure la Via Làctia en una zona urbana propera. A més a més, és un turisme desestacionalitzat que t’aporta un valor al territori.
- El projecte engloba tot el territori de les Muntanyes de Prades.El nom del projecte és Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades i hi englobem el Montsant. Té el nom de “parc” perquè volem integrar territoris, des de Mont-ral, fins a Margalef del Montsant, és la zona fosca de Tarragona on hi ha emplaçaments únics per a poder fer aquestes observacions. Diversos municipis ja han mostrat interès per protegir el seu cel. L’equipament principal amb els telescopis i la cúpula serà a Prades, però per tot el territori traçarem una xarxa de senders astronòmics.
- Senders astronòmics?Igual que avui en dia trobem GRs, doncs es poden senyalitzar trams amb diversos punts on s’indica que en aquell espai l’observació astronòmica és òptima. Per exemple, es pot informar de quina constel·lació es pot veure en un determinat moment de l’any. I punts més estratègics on instal·lar miradors astronòmics. En total comptem 17 municipis dins les Muntanyes de Prades.
- Quin impacte té la contaminació lumínica sobre els éssers vius?Té un impacte directe sobre els éssers vius, tant en la fauna com en la flora. Hi ha determinades espècies que tenen vinculat el seu cicle vital al cicle de la llum. Quan els humans il·luminem artificialment la nit, estem alterant tot aquest ecosistema. Quant de temps fa que no veiem una cuca de llum? Aquests insectes utilitzen la llum pròpia per reproduir-se, si hi ha molta llum artificial, no podran viure i acabaran desapareixent. També passa amb les persones, necessitem uns condicionants de foscor determinats per poder descansar correctament. Si estem exposats a molta llum blanca durant la nit, estem enganyant el nostre cos.
- És una qüestió d’urbanisme sostenible doncs...Les llums ataronjades respecten molt més el cicle del descans. S’ha d’insistir en què tota la il·luminació que s’instal·li avui en dia, ha de tenir una protecció a la part de dalt perquè no projecti la llum cap al cel. Il·luminar el cel no té cap més funció que contaminar-lo. I que, a més a més, l’espectre de llum sigui de color ambre o ataronjat. “Parem el LED blanc” podria ser un bon eslògan perquè els últims anys, molts ajuntaments només han posat llum blanca.
- Per acabar, en quin punt es troba el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades per a que pugui ser una realitat?Ara ha de passar un últim tràmit amb la Generalitat i ens hem d’asseure amb la Diputació a parlar del finançament. Nosaltres esperem que amb un parell d’anys aquest projecte ja sigui una realitat.
Web AstroPrades
