Carla Roca

Foto: 

Cedida

Carla Roca: "L’agroecologia porta la premissa que un altre món no només és possible, sinó urgent"

La valenciana presentarà el quart debat del cicle 'Visions 5.1' al voltant de l'agroecologisme com a model
Helena Martín
,
18/05/2021
Entorn
En el forat entre el passat i el present de les comunitats rurals, diu Carla Roca, és on es construeixen horitzons per a la transició ecosocial. La integrant de la cooperativa L'Aresta és una experta en agroecologia, una ciència i una praxi urgent i necessària que, segons afirma, implica un canvi total en la manera com habitem el planeta i com viuen les persones, independentment dels seus ingressos, una vida digna. En parlem en profunditat amb la presentadora del quart debat del cicle 'Visions 5.1' del Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1, que se celebrarà en format presencial i amb retransmissió online el pròxim 21 de maig a les 19h, amb Alicia Puleo, Dina Garzón, Àgueda Vitòria i Ana Correro.
L’alimentació és un dret que moltes persones no tenen garantit perquè està en mans del mercat

- Has estudiat Belles Arts i Dinamització Local Agroecològica. Com connecten aquestes dues formacions?
L’art, que totes practiquem d’una manera o altra, almenys quan som petites, és un conjunt d’eines per comunicar-nos amb nosaltres mateixes i amb el nostre entorn, i és també una actitud, si ho ampliem més enllà del “producte” o obra d’art. Ens permet interpel·lar sobre la manera com estem al món, com l’habitem i amb qui. Per mi aquest és el vincle directe amb l’ecologia. Estudiar art em va donar eines per fer preguntes (i també intuir respostes) d’una manera diferent de com ho fa el mètode científic. Decisions personals pel que fa a l’alimentació i una implicació primerenca en el moviment ecologista i l’educació ambiental em van portar a diferents idees i experiències, que han anat convergint sota el paraigua de les humanitats ecològiques.

- Dins d'aquest paraigua, tens un interès en la sociocultura del món rural. Per què?
Jo sóc d’un poble de València que està envoltat d’horta. Sempre m’ha sobtat molt que, tret dels quatre llauradors que queden, la resta visquerem tant d’esquenes als espais agraris. Viure al món rural, i no només tenir-lo com objecte d’estudi o com a destinació puntual, et fa ser més conscient de la dimensió de la tragèdia i de la complexitat de les coses. És injust, per irreal, vincular el món rural només a l’activitat agrícola, però la veritat és que l’agricultura és el que ha definit enormement les formes de viure “a pagès”, com diem. Ha modelat el paisatge, antropitzant-lo, i això al mateix temps ha donat forma a les persones i les comunitats, forjant identitats i maneres de viure concretes. Amb la modernització del camp, el neoliberalisme i la globalització, les trajectòries de vida de les persones a rural han pres nous rumbs. M’interessa el vincle entre el què eren les comunitats rurals, i el que són, les hibridacions que han patit les formes de vida, la diversitat, el potencial que tenen... qui es queda, qui torna, qui no torna mai... i per què. També què podem rescatar, o reinventar, per bastir horitzons de resiliència en petit format, que puguin esdevenir un far en el camí cap a la transició ecosocial a escales més grans.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Treballes a la cooperativa L’Aresta, en què un dels pilars és l’agroecologia. Com definiries l’agroecologia i per què és important desenvolupar-la?
Si ens cenyim a la definició que a mi em van ensenyar, l’agroecologia és una ciència i una praxi per al desenvolupament local, basada en una economia pagesa integrada en el seu ecosistema, i que és desenvolupada per comunitats organitzades en un moviment social coordinat al camp i a la ciutat. Per mi és la clau de volta per la transició ecosocial, i requereix un compromís i un esforç imminent en el context d’emergència climàtica i de col·lapse civilitzatori que vivim. Pot donar eines per repensar al complet la manera com habitem el planeta, als pobles i ciutats, des de la justícia social, econòmica i ambiental.

- Sovint es vincula l’ecologisme a purs valors ambientals, però també té a veure amb una esfera social. Com pot el desenvolupament agroecològic caminar cap a la transformació social?
L’ambientalisme “tradicional”, per dir-ho d’alguna manera, ha defensat la natura des d’una posició bastant antropocèntrica, en el sentit que promou la cura del medi com a requisit per a la supervivència de l’espècie humana. I certament ho és, però aquest plantejament ens ha portat a bastir marcs de pensament i escales de valor que invisibilitzen les dinàmiques de poder i les implicacions ètiques que té, també per a les persones, viure a una punta o l’altra del món, i consumir d’una determinada manera. L’agroecologia, en aquest sentit, està alineada amb el que s’anomena “ecologia dels pobres”, amb unes fortes arrels populars i pageses, i porta en el seu ADN la premissa que un altre món no només és possible, sinó que és urgent. Quan parlem d’agroecosistema, també estem dient que el pagès tingui una vida digna, i que totes les persones, independentment dels seus ingressos, puguin tenir accés a aliments saludables i sostenibles.

 


- L’agroecologia té el mateix impacte en el món rural que en la ciutat?
Té impactes diferents, perquè es posa en pràctica de manera diferent. Si ens cenyim a l’alimentació, al món rural ha de servir per fer que més gent pugui treballar la terra i viure de manera digna, sense generar o patir afectacions a la seva salut ni a la de l’ecosistema. A la ciutat, per la seva densitat de població i per l’ús que se fa del sòl, l’impacte és més evident, i afecta altres baules de la cadena, com són la comercialització, la distribució i el consum. De retruc, això torna a afectar el món rural. És molt difícil de pair el fet que, sovint als territoris on més aliments es produeixen, és on menys canals curts de comercialització hi ha. Les habitants del món rural, productores, botigueres i consumidores, estan en mans de l’agroindústria, i revertir aquesta situació ha de ser un dels objectius si parlem d’emergència climàtica i de justícia social.

- Què hi pot fer, per tant, el món urbà, per treballar per a aquest model?
És evident que el món rural té molt més pes que la ciutat si parlem de producció d’aliments, excloent-hi la indústria de transformació. Però cal recordar que la pota ecològica productiva és només una de les dimensions de l’agroecologia. Tendim a reduir-la a un tipus de maneig, perquè ho confonem amb l’agricultura ecològica, que ja s’ha convencionalitzat com una forma treballar el camp sense químics ni organismes genèticament modificats. Ara mateix, la major part de la pagesia es veu obligada a secundar un model agrari industrial per poder sobreviure i per abastir la demanda d’aliments que generen els grans centres de consum: les ciutats. Pense que les persones de la ciutat han d’implicar-se en la construcció i consolidació de xarxes alimentàries alternatives, per treure poder a l’agroindústria i al monopoli de la gran distribució. En definitiva, guanyar sobirania. Al mateix temps, han de ser capaces d’exigir als governants que garanteixin l’accés a l’alimentació saludable i sostenible per a tota la població, començant per la compra pública a les escoles, els hospitals, les residències... Sense oblidar-se d’identificar els interessos amagats darrere de les grans iniciatives de caritat alimentària, que cronifiquen el problema i no ajuden gaire a fer el canvi cap a un model més just.

- Has apuntat que molts pagesos es veuen obligats a sumar-se a un model agrari industrial per poder sobreviure. Aleshores, fins a quin punt està estesa la producció agrícola sostenible?
Desconec les últimes dades sobre la superfície conreada ecològica a Catalunya, em sona que l’any 2019 rondava el 7%. Val a dir que aquestes són les dades oficials, on només s’hi compten els cultius certificats. El concepte de sostenibilitat ha estat un dels més tergiversats en els últims temps, tothom sap el que vol dir i al mateix temps ningú ho sap. Amb aquestes quantificacions se’ns estan escapant les dades de l’autoconsum, dels petits projectes productius no certificats, dels que ho fan sota la fórmula de segells participatius de garantia... Hi ha moltíssimes persones i col·lectius a Catalunya que, bé per a elles mateixes o bé per comercialitzar en canals curts basats en la confiança, estan produint aliments de manera sostenible, aprofitant els recursos del seu entorn, fent un maneig conscient dels conreus, conservant i recuperant varietats tradicionals… És sostenible una plantació de 500 Ha de préssec certificat en ecològic? Segurament no ho és, ni en termes de biodiversitat ni de dignitat laboral.

 


- A totes aquestes explicacions sobre agroecologia i món rural que expliques, també cal tenir-hi en compte la perspectiva de gènere. Quin vincle té l’agroecologia amb el feminisme?
Jo hi veig un vincle molt clar, en tant que la producció d’aliments és una feina de cures, perquè qui treballa la terra cuida del medi i de les persones, sempre que ho faci de manera respectuosa. El paral·lelisme entre la mercantilització de l’alimentació, i la del treball de cures o domèstic, ens dóna moltes claus sobre allò que hauríem de canviar si volem un món més just, sobretot per les dones. Encara que en els darrers anys sembla haver-hi un “boom” de la cultura agro, poques vegades es passa de les etiquetes al qüestionament real sobre les condicions en què es produeixen, es manipulen i es distribueixen els aliments. Des de l’ecofeminisme, que fa una revisió teòrica i pràctica dels objectius compartits entre l’ecologisme i el feminisme, el que s’assenyala és la inviabilitat del sistema capitalista, en tant que és un sistema que, a la pràctica, va en contra de la vida. L’ecofeminisme vinculat a l’agroecologia s’enfoca, entre altres coses, a visibilitzar el treball de les dones i de la pagesia, que han representat, i representen en molts països del món, el pilar central de les xarxes alimentàries, sigui en la producció d’aliments, en la seva comercialització o als fogons.

- La sobirania alimentària també és un dels objectius de l’Aresta que a tu més t’interessen. Com podem caminar en aquesta direcció i quins canvis necessitem?
L’alimentació és un dret que moltes persones no tenen garantit perquè està en mans del mercat. Hem de partir d’aquesta base a l’hora de plantejar els objectius i les accions que volem dur a terme per canviar de rumb, si no el que farem serà simplement emular les formes de fer del sistema agroalimentari neoliberal. No serveix de res celebrar que podem comprar productes “amb valors” si aquests són només una opció per a algunes capes de la societat, i continua havent-hi jornaleres explotades, agricultors arruïnats o famílies en situació de precarietat menjant coses que les faran emmalaltir.

- De tot això en parlareu al debat de Visions 5.1. Què tractareu i quins punts de vista poden aportar els participants convidats?
Sí. Espero que puguin sortir tots aquests temes i més. Confio que sí, perquè tenim unes convidades excepcionals. Amb l’Alícia Puleo podrem desgranar la relació històrica entre els termes natura i cultura, l’androcentrisme en la nostra societat, les característiques del sistema capitalista, patriarcal i colonial. En diàleg amb la Dina Garzón, sobre la situació de canvi climàtic, la posició dels animals no humans en les propostes de transició ecosocial, les claus per al decreixement o el vincle entre agroecologia i feminisme. Amb l’Anna Correro parlarem sobre xarxes alimentàries locals, el paper que la dinamització agroecològica pot tenir en l’articulació d’alternatives i les diferents formes d’organització possibles. I amb l’Àgueda, parlarem de món rural, de la importància dels oficis tradicionals, molts en perill de desaparició, sobre el paper de les dones al món rural, i en la construcció de les noves ruralitats, i també claus per comunicar tot allò que creiem important per emprendre aquesta transició... Serà molt intens, i de ben segur que ens dóna molta llum!

Més informació: 

A

També et pot interessar