Surtdecasa Camp
,
20/05/2019
Entorn

Els 10 micropobles del Camp de Tarragona que has de visitar

Els pobles de menys de 500 habitants amaguen racons i històries per descobrir

Foto: 

Cedida
Capafonts
Gairebé la meitat dels municipis de les cinc comarques del Camp de Tarragona són micropobles, és a dir, amb menys de 500 habitants. La majoria d’ells estan concentrats a les comarques de la Conca de Barberà i El Priorat. Entre tots sumen 12.732 habitants, xifra que representa només un 2,47% del total de població del Camp de Tarragona, tot i ocupar més d’un terç de la superfície total de les cinc comarques. Aquests petits pobles amaguen racons i històries per descobrir. Des de Surtdecasa us proposem visitar-ne deu, dos de cada comarca.

1. Senan (Conca de Barberà)
Senan és un dels pobles més petits del Camp de Tarragona amb només 47 habitants el 2018, segons dades de l’IDESCAT. El micropoble està situat al vessant occidental de la serra del Tallat, formant un queixal entre l'Urgell i les Garrigues, s’agrupa al voltant d’un turó al capdamunt del qual hi havia el castell. L’església de Santa Maria és l’edifici més emblemàtic, construïda a finals del segle XII gràcies a la influència dels monjos de Montserrat. 


Pontils

2. Pontils (Conca de Barberà)
Pontils compta amb 114 habitants i fins al 1995 s’anomenava Santa Perpètua de Gaià. Està situat en plena vall del riu Gaià i el terme municipal comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, un lloc de pelegrinatge i on està enterrat el màrtir segons la tradició popular. Els edificis d’interès són l’església de Pontils, amb una portalada romànica i l’interior gòtic, i el castell, que està en ruïnes. Una bona excursió és anar fins a l’ermita de Sant Miquel de Montclar des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica excel·lent. 

3. Renau (Tarragonès)
Renau té 153 habitants i compta amb un valor natural i paisatgístic que es combina a la perfecció amb el mosaic agrícola variat de garrofers, avellaners, oliveres o vinya que envolta el municipi. El poble forma part de la Xarxa Natura 200 Riu Gaià i del PEIN de la desembocadura del Gaià. El micropoble està situat a la part nord del Tarragonès, ben a tocar de l’Alt Camp i drenat pel riu Gaià. Molt a prop del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, documentada del segle XVII. El 1926 la va reformar l’artista i arquitecte Josep Maria Jujol. 


Renau

4. Vespella de Gaià (Tarragonès)
Vespella de Gaià és un altre dels micropobles del Tarragonès amb 410 habitants. El riu Gaià fa de divisòria natural entre Vespella i els termes veïns de Vilabella i Renau. El nucli dels Masos està constituiït per un conjunt harmònic de cases qeu daten algunes del segle XIX i que, per iniciativa municipal, van ser pintades de colors diferents. A prop hi ha el Mas d'en Plana, una sòlida construcció rural del segle XVIII ara deshabitada i que també compta amb una capella. També es pot visitar el Castell romànic documentat des del 1167. 

5. Alió (Alt Camp)
426 són els habitants d’Alió. Està situat a la comarca de l'Alt Camp, a la plana situada entre les muntanyes de Prades i el Montmell. El poble d'Alió està situat a 263 m d'altitud, al centre del terme, a la vora de la confluència dels barrancs de la Coma i de la Fonollera de Cabra. S’hi han trobat restes d’un jaciment romà. El nucli antic manté l'estructura de recinte medieval amb castell i pati d’armes així com l’estructura de la muralla i els seus vestigis.

6. La Masó (Alt Camp)
La Masó de 276 habitants té l’origen del poble en l’agrupació de diferents masos que es trobaven enmig de les hortes. Cal destacar la Casa Benet, amb la seva arcada a la porta, considerada d'interès històric nacional. A 500 metres del poble hi ha l'antic Molí de la Selva que, segons sembla, va pertànyer als templers. Actualment es troba en mal estat, tot i que les seves ruïnes fan una gran impressió i assenyalen la grandiositat de l'edifici. Les cases s'agrupen entorn de la gran església parroquial de Santa Magdalena, bastida a la fi del segle XIX. El seu tret característic és que el campanar està separat de l'església, ja que pertanyia a una edificació anterior.

7. Capafonts (Baix Camp)
Capafonts amb 96 habitants es troba enmig de les Muntanyes de Prades i reposa sobre un turó de la vall del riu Brugent. El poble conserva un forn de pa museïtzat del segle XIII de gestió comunal on els veïns duien la farina i en feien pa. Un bon mirador és el Picorondan de 1.025 metres amb la forma del bec d’una au. I si fa calor, a l’estiu, a mitja hora es troben les Tosques, uns bassals d’aigua natural o el naixement del riu Brugent. 


Porrera

8. Duesaigües (Baix Camp)
Duesaigües té 237 habitants i està situat entre diversos barrancs com el de l’Argentera, el dels Masos o el de Vilamaya, entre d’altres. Justament d’aquesta situació geogràfica prové el nom del municipi. El poble està travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa i els dos ponts de pedra de catorze i de nou arcades són dos dels emblemes d’aquest micropoble del Baix Camp. Un dels ponts va ser destruït durant la Guerra Civil i es va reconstruir posteriorment. Al seu entorn, es poden fer excursions a la serra de l’Argentera i Pradell o al carrilet de Vilamaya.

9. Porrera (Priorat)
Porrera és un micropoble “gran” si tenim en compte que té 441 habitants. El terme municipal s'estén per gairebé tota la vall del riu Cortiella, el qual neix al terme veí d'Alforja i corre transversalment de llevant a ponent pel mig del terme fins a desembocar al riu Siurana. El conreu principal és la vinya i hi ha jaciments abandonats de plom i barita. Al terme s’hi troben diverses fonts d'aigua ferruginosa. El cantautor i músic Lluís Llach, descendent per part de mare de porrerencs, passa moltes temporades al poble. El 1994 va dedicar un dels seus treballs al municipi: ‘Món Porrera’. 

10. La Morera de Montsant (Priorat)
La població de la Morera de Montsant és de 157 habitants i està situada als peus del Parc Natural de la Serra de Montsant. El terme municipal compta amb la pedania d’Escaladei i la Cartoixa, fundada al segle XII i que va ser la primera cartoixa de la península Ibèrica. Amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van abandonar l’espai. També hi ha el monestir de Bonrepòs que, després d’un declivi al segle XV, la comunitat d’Escaladei hi va construir una granja i una capella dedicada a Sant Blai, actualment s’anomena Mas de Sant Blai i està abandonat. 

També et pot interessar