Jump to navigation
Aquests dies, el Priorat acollirà ponents de procedència diversa per explicar les seves experiències en cooperatives de dones, en la gestió de paisatges culturals de la UNESCO o iniciatives relacionades amb l’agroecologia. També s’explicarà el nou banc de terres del Priorat que els darrers mesos ha començat a fer les seves primeres passes.
El banc de terres és una prova pilot que, de moment, s’implantarà dos anys. La iniciativa va sorgir d’un procés participatiu i va en sintonia amb el procés que està duent a terme la comarca. Mireia Vilamala (Barcelona, 1978) és ambientòloga. S’ha criat al Priorat amb la seva àvia on hi viu des de fa 15 anys. Primer va tenir una empresa d’educació ambiental, després va ser tècnica del Parc Natural del Montsant i ara del Consell Comarcal, capitanejant el banc de terres. A Surtdecasa, hem conversat amb ella per conèixer aquest projecte i la relació del paisatge prioratí amb la dona.
- En què consisteix el banc de terres del Priorat?El banc de terres és una eina que ha iniciat el Consell Comarcal del Priorat per dinamitzar la recuperació agrària de la comarca. Es tracta de tornar a posar en funcionament terres en desús o que no es perdin les que actualment estan actives. Es tracta de buscar persones amb terres que no tenen relleu generacional o que no volen continuar i que cedeixin la seva finca a qui se’n vulgui fer càrrec. Hi ha gent que vol ampliar les seves explotacions o d’altra que vol emprendre un projecte nou.
- Quina acollida ha tingut?Ara estem fent la difusió del projecte, buscant persones que cedeixin les terres i d’altres que se’n vulguin fer càrrec. El Consell Comarcal està dins la candidatura perquè la UNESCO declari el Priorat Patrimoni Mundial en la categoria de paisatges culturals i el banc de terres també ha de seguir aquesta filosofia. Ha de ser un model que aposti per la sostenibilitat, que potenciï els valors del nostre paisatge, amb varietat de conreus. Hem fet un reglament i volem potenciar l’accés de la gent jove, de les dones i de gent que es fixi al territori. Ens allunyem de les grans empreses perquè volem fomentar les explotacions agràries familiars.
- Per què aposteu per les dones?Volem recuperar la visibilitat de la dona al territori. Ha tingut un paper fonamental, però se li donen poques oportunitats. La dona al món rural pateix una doble invisibilització: pel fet de ser dona i la invisibilització del món rural com a tal.
- Ha canviat el paper de la dona al món rural els últims anys?Hi ha dos tipus de dona al món rural. D’una banda, la que sempre ha estat aquí i que ha acompanyat l’economia familiar, de subsistència agrària. El paper d’aquesta dona no ha canviat, segueix estant al darrere. Sí que és cert que la majoria d’explotacions s’han professionalitzat en el sentit que ara són empreses i les dones s’han ocupat de la tasca administrativa, però el responsable i el titular segueix sent un home. D’altra banda, hi ha la dona més cosmopolita que ha marxat a fora, a estudiar i ara ha decidit tornar a casa. Aquesta generació ha recuperat l’autoestima pel territori i ha tornat amb força. Hi ha dones que estan intentant començar projectes de pastura, de formatges, relacionats amb el món agrari, que lideren cellers, que estan al capdavant de cooperatives.
- Deies que les dones més cosmopolites són les que han sabut recuperar l’autoestima pel territori...La dona tradicional té el coneixement de l’entorn, de saber quines plantes es poden recol·lectar, quan s’ha de sembrar, etcètera. La dona cosmopolita ha sabut transmetre els valors del paisatge, del territori, perquè té una sensibilitat adquirida com a dona. És la dona emprenedora que ha tornat a posar el Priorat al mapa.
- En el món vitivinícola hi ha hagut més dones que en altres sectors agrícoles?Crec que no, però una dona que destaca en el món del vi, té una visibilitat més gran. Ha sabut fer un producte de qualitat, amb un valor afegit, amb respecte cap al paisatge. En altres casos, dones que porten restaurants o cases rurals, també han reformulat l’activitat més tradicional i no són tan visibles perquè el sector tampoc és tan visible.
- Els últims anys han sortit iniciatives com les ‘Dones del món rural’. S’estan empoderant les dones al camp també?Estem intentant empoderar les zones rurals, prendre les nostres decisions. La manca d’urbanitat ha estat menyspreada i això ha comportat una baixada d’autoestima general, tant d’homes com de dones. I al mateix temps, les dones ens estem empoderant. El simposi vol parlar de tot això, dels models propis, de la invisibilització, d’adaptar els projectes a la nostra realitat.
