Carlota Moragas
,
25/06/2015
Espectacles

Anna Borràs: "Crec en un simple moviment ben fet que es concreta en el que anomenem passió, ganes de treballar, de crèixer i de fer-ho possible"

La ballarina reusenca presenta 'SIQ' el 26 de juny a les Mines de Bellmunt del Priorat
Anna Borràs

Foto: 

cedida
Vaig veure ballar l’Anna Borràs per primera vegada en l’espectacle 'El Pere i el llop' que l’Escola de Dansa del Centre de Lectura representa anualment al Teatre Bartrina. Ella devia tenir uns 13 anys i feia un “solo” en puntes. No recordo cap pas concret, però sí que em va cridar l’atenció la força que tenien les seves cames. Moviments nítids, genolls estirats, una línia de cama molt bonica. Anys després, quan l’he vist actuar en diferents espectacles de dansa contemporània, un cop graduada per l’Institut del Teatre, encara em meravella el seu físic. Petita, compacta, forta. Amb una facilitat pel moviment que la fa diferent. L’Anna balla amb un estil propi; és una artista. És una artista completa, perquè, a més de ballar fantàsticament, també crea. Això li ha reportat grans èxits, el darrer dels quals, ser finalista del II Certamen Coreográfico Mujer Contemporánea amb la peça 'SIQ', que es va poder veure al Teatre Fortuny en la Gala Benèfica celebrada el passat mes de novembre.
Després d’haver passar per prop d’una desena de companyies [IT Dansa (Barcelona), Verve12 (UK), Retina Dance Company (UK), Jasmin Vardimon (UK), Nicolas Ricchini Company, Jorge Crecis, Companhia de Dança do Norte (Portugal], tot i la seva joventut, actualment es troba treballant a Noruega amb la Companyia Simba Dance Ensemble.
 
Divendres dia 26 de juny la podrem veure ballar dins el cicle 'Divendres Divins', organitzat per les set denominacions d’origen vinícoles del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, juntament amb els Serveis Territorials de Cultura al Camp de Tarragona i els Serveis Territorials d’Agricultura de la Generalitat i l’INCAVI.
 
- Quin és el primer contacte de l’Anna Borràs amb la dansa?
La dansa va començar com un passatemps, ballant al soterrani de la meva escola i imitant els moviments de la meva germana gran. Llavors van arribar les classes “acadèmiques” i vaig veure que amb un parell de cops a la setmana no n’hi havia prou. Quan em posava el mallot em transformava i només volia ballar i ballar més! Quan vaig descobrir la dansa contemporània de la mà de la Juny Casas, llavors se’m va obrir encara un altre món que desconeixia i que m’apassionava.
 
- I vas prendre la decisió de ballar. No ha de ser fàcil decidir una cosa tan important quan ets tan jove...
És una decisió que he d’agrair a l’equip de professores de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus, encapçalat per la Teresa Aguadé. Elles em van ajudar a veure què és el que realmeny volia fer i em van deixar anar investigant en matèria de dansa contemporània mentre anava millorant la tècnica clàssica. Quan va arribar el moment, em van dir que calia aprofitar el meu potencial i em van recomanar fer les proves d'accés al conservatori de l'Institut del Teatre de Barcelona.
 
- L’entrada a l’Institut del Teatre és el salt a la dansa professional?
Definitivament, sí. Va ser fundamental i en tinc molt bons records. La meva tècnica va millorar indescriptiblement, sobretot la clàssica, i va ser llavors quan vaig començar a entendre bé el significat que un simple plié o tendu tenia. Vaig poder aprendre dels millors professors de Catalunya i vaig començar a conèixer coreògrafs d'arreu del món. Vaig aprendre a no rendir-me mai i a lluitar per allò que no em sortia, a base d’assajos i d’anar provant i re-provant. També a tenir paciència i a escoltar als meus professors. Va ser una època de recollir informació i d’aprenentatge. Vaig agafar tot el que vaig poder de cada un d’ells i vaig començar a experimentar i a veure-ho des del meu propi punt de vista.
 
- Com a professional, el teu recorregut va començar precisament a la Companyia de Dansa de l’Institut del Teatre, l’IT Dansa. 
Sí! Va ser una gran oportunitat! Vaig poder treballar amb coreògrafs que admirava i d’actuar, per primer cop, en gran teatres come el Grec o el Liceu. A més, allà vaig posar les bases per créixer com a ballarina i ser considerada en companyies d’arreu d’Europa, cosa que em va fer sentir molt satisfeta de mi mateixa. Després van venir les actuacions amb les diverses companyies de les quals he format part per França, Holanda, Anglaterra, Noruega, Portugal o Espanya i les col·laboraciones en diferents produccions de companyies conegudes com són: MotionHouse, Skånes Dans Theatre, Scottish Dance Theatre. En totes i cadascuna d'elles he tingut la sort de viure i compartir diferentes experiències, persones, cultures, idiomes... i he procurat deixar-me ensenyar.
 
- Actualment continues movent-te arreu d’Europa i participant en diferents projectes. Què és el que et depara el futur?
Tots els projectes en els que estic immersa actualment m’obren molts camins en el món de la dansa. Penso que tinc la sort de tenir força perspectives de futur, ja que rebo constantment ofertes per ballar, invitacions (el dia 24 de juny vaig actuar com a convidada al festival High and Lows d'Amsterdam) i la gent està dipositant cada vegada més confiança en mi i reconeix el meu treball. Crec en un simple moviment ben fet, i no en una tècnica pura i dura, això és el que anomenem passió i ganes de treballar i crèixer, fer-ho possible. Començo a veure el resultat del que he estat sembrant, creient i apostant. 
 
- Aquest divendres tens l’oportunitat de tornar a actuar a casa. Què significa això per tu?
És una gran satisfacció i et produeix una gran sensació d'eufòria! Sempre que pots tornar a actuar a la teva terra, després de tant temps recorrent diferents teatres de països europeus, sents un sentiment que no es pot expressar amb paraules... El fet de tenir la teva gent entre el públic és meravellós, ja que llavors ja no ballo tant sols per a mi, sinó que els parlo i ho expresso tot per a ells. Ballo amb la sensació que gràcies a ells he arribat on sóc ara i que sóc la millor persona que puc arribar a ser. Els moviments es tornen el doble d'honestos quan ballo aquí, perquè les arrels són molt profundes i m'arriben al fons de l'ànima i em fa treure el millor de mi.
 
- Parla’ns de l’espectacle que presentes a 'Divendres Divins'. 
L'espectacle que es podrà veure aquest divendres, al Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, està basat en l'espectacle ja estrenat a Stuttgart (Alemanya), al març del 2014. Aquest porta per títol "SIQ” i s'aproxima a les adversitats que un ésser va tenint al llarg de la seva vida en els moments considerats com a moments d'un profund coma de felicitat, on un mateix no és ni tan sols vulnerable al que està passant. Aquesta sensació l'expresso d'una manera molt convincent, a través d’una dansa que és totalment física, però on, al mateix temps, s’hi poden trobar punts de debilitat. SIQ mostra com aferrar-se fort a aquesta debilitat fent-la teva per tal de destruïr aquest mur existent entre l’expressió i la repressió. L’obra busca donar pas a la presència única que sorgeix pressionant amb més força, quan es rebutja tot que reprimeix per mostrar una sensació de plenitud que arriba a nivells que ni tant sols coneixem. En l’espectacle de Divendres Divins, no es representarà tota l'obra, sinó que s'aniran mostrant petits moments de la coreografia, els més rellevants, en seccions d'entre 3-5 minuts cada un, i reinterpretats en clau de vi i de tot el que l’envolta (la vinya, la terra, el raïm o les branques). Us ho recomano, ja que no és freqüent gaudir de la intetacció entre dansa i vi!

També et pot interessar