El Ballet Nacional de Cuba porta 'Coppélia' al Teatre Tarragona

La cia d'Alicia Alonso representarà dijous 7 una comèdia que s'ha convertit en un clàssic de la dansa
Carlota Moragas
,
04/11/2013
Espectacles
Novembre ens porta diferents propostes en matèria de dansa als escenaris del Camp de Tarragona. El dia 15 la companyia de Sara Baras farà parada al Teatre Fortuny de Reus per delectar-nos amb el flamenc més passional i, a finals de mes, Cesc Gelabert convertirà Valls en la capital de la dansa contemporània. Però, primer, els amants de la dansa hauran de desplaçar-se a Tarragona, i és que dijous dia 7 la Companyia del Ballet Nacional de Cuba arriba a la ciutat per representar 'Coppélia' en el marc de la gira que ha emprès per diferents teatres catalans i d’arreu de l’Estat. 
 
La importància de la programació d’aquest espectacle dins la temporada de Tardor del Teatre Tarragona recau en el fet que, tot i que el Ballet Nacional de Cuba (BNC) acostuma a fer una gira anual on visita ciutats com Barcelona o Madrid, és poc freqüent veure’l actuar en municipis més allunyats d’aquestes capitals. És per això que es tracta d’una ocasió especial pels aficionats al ballet, que saben bé que no es pot gaudir cada dia de la impressionant posada en escena de la companyia ni de la destresa tècnica dels seus integrants, sobradament coneguda fins i tot en àmbits externs a aquesta disciplina. 
 
L’escola cubana beu de la tradició russa que combina la gran capacitat d’expressió artística i el virtuosisme tècnic portat a l’extrem, però incorpora tota la sensualitat inherent al caràcter llatí dels ballarins i les ballarines. El seu màxim exponent és Alícia Alonso qui, als seus 93 anys, continua dirigint la companyia i que ha estat i és un emblema de la dansa cubana i mundial. La ballarina és un mite i les seves representacions de 'Giselle' la van convertir en la reina de l’estil romàntic dins el món de la dansa. Potser per això, aquesta manera de ballar continua sent molt present en el BNC i és un dels seus trets característics.Tant és així que les seves representacions remeten a l’espectador al ballet dels anys 60, com si l’estil s’hagués preservat en consonància a l’aïllament de l’illa, sense que això sigui un tret negatiu, sinó una virtut que diferencia i fa especial la companyia de L’Havana. Els espectadors que assisteixin a la representació de 'Coppélia' a Tarragona podran observar aquesta singularitat i apreciaran la mà d’Alicia Alonso en la coreografia que va crear sobre la base d'Arthur Saint-Léon i Marius Petipa. Precisament, 'Coppélia' va ser un dels primers ballets que Alonso va incorporar al repertori del BNC i és un dels més aclamats pel públic, tant cubà com internacional. 
 

Però per què 'Coppélia' és un ballet tan estimat?

La raó és la següent: és una comèdia deliciosa que combina la narrativitat d’una història senzilla amb una gran càrrega dramàtica i una coreografia que no perd de vista el virtuosisme tècnic, amenitzada amb la música de Léo Delibes que, juntament amb Txaikovski, Prokofiev i Stravinsky ha estat un dels grans compositors de ballet. És conegut per tothom el famós 'Vals de Coppélia' que, lluny de ser el fil musical de l’anunci d’una popular marca de caldo casolà, és la peça que dóna entrada a la protagonista de la història: Swanilda. Aquesta camperola assisteix enfadada a la fascinació del seu xicot Franz per Coppélia, una nina autòmata obra del doctor Coppélius, i decideix entrar de nit a casa seva per trencar-la. Un cop allà, descobreix que Franz hi ha arribat abans que ella i que està en perill; el doctor l’ha adormit amb la pretensió de robar-li l’ànima i dotar de vida a Coppélia. Per salvar el seu estimat, Swanilda es disfressa com la nina i fa creure al doctor que ha cobrat vida. Finalment, aconsegueix alliberar el seu promès i celebren la boda amb tot el poble, inclòs el doctor Coppélius, que els ha perdonat.
 
L’entorn rural en el qual es desenvolupa la història és el pretext per convertir aquesta obra en alguna cosa més que un ballet clàssic i és que 'Coppélia' és sobretot un festival de danses tradicionals centreeuropees, conegudes com a danses de "demi-caractère". Així, la masurca o les csárdás complementen les pirouettes, els grand jetté i els fouetté més clàssics i fan de 'Coppélia' un dels ballets més vistosos i rics en matèria de dansa. Si l’interpreten uns artistes que eleven aquesta paraula a la seva màxima expressió, el conjunt de la representació és immillorable i es converteix en una ocasió única per gaudir d’un dels ballets indestriables del repertori clàssic i d’una de les companyies imprescindibles del panorama internacional.
 
--
 
Dijous 7 de novembre a les 21:00h.
Teatre Tarragona

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar