El Fortuny es retroba amb ballarins del Camp que ballen a l’estranger

Ariadna Llussà forma part dels artistes tarragonins que actuaran a la Gala Benèfica de Dansa del dissabte 15

Carlota Moragas

12/11/2014

Espectacles

Ariadna Llussà Sanz (Reus, 1992) té vint-i-dos anys i en fa dos que viu a Ginebra. Abans, però, va fer parada a Saragossa i a Londres. Potser arran de la crisi econòmica que vivim actualment, la història dels joves que marxen a d’altres països per guanyar-se la vida ja no se’ns fa estranya. La diferència amb l’Ariadna, però –o amb el Marc Jubete, el Martí Fernández i l’Anna Borràs, altres ballarins del Camp que ballaran a la Gala– és que ella pertany a un món on, fins i tot en les èpoques de bonança econòmica, sempre s’ha hagut d’emigrar, ja sigui per formar-se o per obtenir un contracte laboral. Es tracta del col·lectiu integrat pels ballarins i les ballarines que, forçosament, per acabar vivint del que els agrada, ha de desplaçar-se a un altre país.

Aquest proper dissabte, l’Ariadna tornarà a trepitjar l’escenari on va començar la seva història d’amor amb la dansa, el Teatre Fortuny. Ho farà amb motiu de la Gala Benèfica de Dansa que organitzen l’Associació de Professors de dansa de les comarques de Tarragona, el Consorci del Teatre Fortuny, la Fundació del Teatre Fortuny i la Fundació Josep Carreras. La ballarina reusenca es pren aquest retrobament amb el Fortuny com un repte i assegura que li fa molta il·lusió venir a ballar ara en nom d’una companyia quan, de petita, era ella mateixa la que admirava els professionals des del pati de butaques. En paraules d’Ariadna Llussà: “És molt bonic tornar a casa i que et reconeguin, però això es tradueix també en ballar amb més nervis i més pressió que mai!”.

Com la resta de ballarins i ballarines que participen a la Gala, l’Ariadna es va formar en una escola de dansa del Camp de Tarragona. “La meva primera escola va ser molt important per mi. Em va donar a tastar què era la dansa i també em va ajudar a decantar-me cap a la disciplina que m’agradava més. Va ser la meva base”, afirma la ballarina reusenca. La il·lusió que tenia quan veia com rebien classe les alumnes més grans de l’escola i el desig de ballar per sobre de tot va ser el que realment la va empènyer a fer els passos per convertir la dansa en la seva professió. El primer va consistir en desplaçar-se, amb catorze anys, a Saragossa per rebre classes al prestigiós Estudio de Danza María de Ávila, fundat per la qui va ser directora del Ballet Nacional de España. Més endavant, va obtenir una beca per formar-se a la Central School of Ballet of London, on es va graduar en Dansa professional i interpretació (Degree in Professional Dance and Performance). I, finalment, va obtenir un contracte per formar part del Ballet Junior de Genève. Allà, a Suïssa, l’Ariadna ha vist com la consideració dels qui es dediquen professionalment a la dansa és la mateixa que es té pels advocats o pels metges.

Davant la perspectiva de decidir a què es volia dedicar, de tan jove, l’Ariadna reconeix que “és cert que hi ha moments en què dubtes una mica; potser, més que dubtar, tens por, quan et preguntes si pots arribar a ballar professionalment, si hi haurà un lloc per tu en aquest món.” Tot i així, reconeix que “sempre hi ha alguna cosa dins teu que t’empeny a seguir endavant”. I és que, tal com afirma la ballarina, per dedicar-se a la dansa “és molt important tenir una filosofia de treball i ser molt fort psicològicament. Quan tens les coses clares i el cap al seu lloc, pots aconseguir-ho”.

Tot i que considera que hi ha bones escoles on formar-se dins la Demarcació de Tarragona, l’Ariadna creu que cal que els professors i professores de dansa estiguin constantment actualitzant els seus coneixements sobre el món de la dansa, estar al dia de què s’està fent. “Cal anar més enllà de les companyies clàssiques, com el Royal Ballet; es fan moltes més coses arreu del món!”, afirma.

Precisament l’Ariadna i el seu parteneur, Jure Gostinčar, mostraran dissabte vinent una coreografia poc coneguda a casa nostra, però que forma part del repertori de diferents companyies internacionals. Es tracta de 'Mozart à 2', obra del coreògraf francès Thierry Maladain, un pas a dos que es mou entre el desig per la unió i el desig per la indiferència i que expressa la solitud a través de les notes dels concerts per a piano de Mozart. La bona sintonia entre els dos ballarins és clau a l’hora de representar la coreografia, però, l’Ariadna confessa que el que l’ha ensenyat a ballar, realment, ha estat el fet de marxar de casa i viure tota una sèrie d’experiències que l’han ajudat a forjar-se com a persona i a transmetre tot el teu bagatge sobre l’escenari.

En aquest sentit, la ballarina anima als joves que es volen dedicar a la dansa a sortir a l’estranger “per aprendre, per conèixer gent i per madurar”, i recalca la importància de tenir una família darrera que doni suport i que ajudi al ballarí, tal com ella l’ha tinguda: “Jo tinc la sort d’haver tingut la família darrera, que és la que també m’ha empès a seguir i m’ha fet tocar de peus a terra. Quan vaig marxar tan jove, no ho portaven gaire bé, però ara estan molt contents!”.

Aquest dissabte, doncs, seran la família i els amics de l’Ariadna els qui seguin al pati de butaques per veure-la ballar, a més, per una bona causa.

--

Gala de Dansa benèfica
Dissabte 15 de novembre, 21h
Teatre Fortuny, Reus