Joan Negrié: “M’agrada que el teatre parli amb el llenguatge que es parla avui en dia al carrer”

La Sala Trono comença una nova etapa a la caixa escènica del Teatre Metropol

Arnau Martínez

13/02/2018

Espectacles

Tothom la coneix per 'La Trono'. La Sala Trono ha aconseguit ser un segell de qualitat, ha fidelitzat públic i ha despertat interès pel teatre de petit format a Tarragona, una ciutat sovint adormida culturalment. La Sala Trono torna a aixecar el teló després d’un any sense programació. Ho farà amb l’obra 'Fairfly' guanyadora de dos Premis Butaca 2017. La sala va tancar fa un any aproximadament a causa de la impossibilitat de mantenir la programació ja que, ubicada a la Part alta de la ciutat, s’havia quedat petita. Després d’haver signat un conveni amb l’ajuntament, la Sala Trono s’ha instal·lat a l’escenari del Teatre Metropol. S’han programat 11 espectacles i s’està treballant amb una producció pròpia que s’estrenarà al maig. A Surtdecasa.cat hem parlat amb Joan Negrié, el seu gestor i programador.

"A Tarragona vam veure que faltava aquest tipus de propostes. Arribava només teatre de gran format, el comercial que feien a Barcelona. Llavors vam voler portar propostes de petit format de teatre contemporani a la ciutat"

- Quina serà la nova caixa escènica de la Sala Trono?
És el pas natural de la Sala Trono. L’antiga Sala Trono al carrer Misser Sitges era un espai minúscul on es feia teatre de proximitat, però a allà no teníem més possibilitat de créixer. Llavors l’espai natural era venir en un espai com aquest –el Teatre Metropol– perquè té un equipament fet: escenari d’un teatre, dimensions més grans sense perdre la proximitat i al centre de la ciutat.

- Què ha fet la Sala Trono per crear marca i fer-se un lloc a Tarragona?
Treballar molt! Som un equip que, encara que hagi anat canviant al llarg d’aquests 14 anys, hem treballat molt. A Tarragona vam veure que faltava aquest tipus de propostes. Arribava només teatre de gran format, el comercial que feien a Barcelona. Llavors vam voler portar propostes de petit format de teatre contemporani a la ciutat.

- Heu creat públic?
Sí! Sense voler-ho ni pretendre-ho vam aconseguir crear un criteri teatral al públic tarragoní en aquesta disciplina. Quan estic treballant mai agafo el telèfon, però un dia no parava de sonar i per pesats el vaig agafar. Em van dir: “reserva’m una entrada per aquest divendres, noi”. Perfecte, l’apunto a la llista i abans de penjar em pregunta: “i què feu aquest divendres?”. Ostres! Aquesta dona ve perquè confia amb nosaltres, fem el que fem. És un objectiu complert sense haver-nos-ho proposat.

- Amb la Sala Trono Armanyà heu passat de 50 a 135 butaques, com aconseguireu mantenir l’essència de 'La Trono'?
Són unes 90 butaques en frontal com a la Sala Trono antiga i podem col·locar més butaques, a dues bandes. Són cadires molt més còmodes, però està tot a sobre l’escenari. És tot més teatral, veus les tramoies, els contrapesos, els focus... Es respira teatre! Quan es fa el salt, costa molt mantenir això.

- Serà aquest el límit de 'La Trono'?
No ho sé. El que passa és que nosaltres no ens plantegem programar o portar un teatre de 500 butaques perquè no és la nostra feina. Un teatre de 500 butaques demana un espectacle per a 500 persones d’inici. Pensem que això ja ho fa l’ajuntament amb el Teatre Tarragona o el Metropol. Nosaltres hem de treballar amb la línia de teatre de proximitat, contemporani, autors i companyies emergents...

- Quin tipus de programació portareu?
Dramatúrgia contemporània, autors i directors contemporanis, és a dir, el que realment ocupa i preocupa als autors d’avui en dia. A mi, revisar clàssics i veure tragèdies gregues realment no em motiva. M’agrada que el teatre parli amb el llenguatge que es parla avui en dia al carrer, saber què els preocupa als directors. Això és el que més arriba a la gent.

- A Tarragona costa molt mobilitzar el públic per a esdeveniments culturals, com el dinamitzareu?
Com ho hem fet aquests 14 anys, amb perseverança i amb confiança. La gent es queda als fòrums de teatre per saber com s’ha creat aquell espectacle. Em sembla meravellós! Estar al centre ens dóna més visibilitat, també estem treballant amb un equip més sòlid. A poc a poc...

- Quines produccions vindran aquesta primera temporada?
Queda lleig que ho digui, però és espectacular! Ve el millor del que s’ha fet a Barcelona. Arranquem amb 'Fairfly' de la companyia La Calòrica que és la companyia més potent de teatre contemporani català que hi ha ara mateix. El director és Israel Solà que va dirigir 'Això és tot', la producció pròpia que va tancar la sala antiga, o l’actor Joan Yago de 'You say tomato' són com garanties de qualitat.

- I després de l’estrena?
Després 'Abans que arribi l’alemany' amb una potència emocional brutal, sobre una dona que acaba de ser diagnosticada d’alzheimer. També ens fa molta il·lusió 'Un tramvia anomenat desig' de les Illes Balears que costa molt que vingui a la península. 'Paquito forever' és una revisió del personatge Paquito de Dagoll Dagom que abans de fer l’espectacle explica com va triomfar a Broadway.

- De la producció que estrenarà al Trono què ens en pots dir?
Encara no puc dir res! És un espectacle d’autoria i producció contemporània i aquesta setmana acabarem de tancar l’equip. Produir teatre professional és una cosa molt complicada i que es faci fora de Barcelona encara més! A Tarragona n’hem fet 15, és un valor que no té precedents, és molt car i costa molt trobar ajudes.

- Sis de les 11 produccions les dirigeixen dones, us preocupa la invisibilitat de la dona en el món del teatre?
Absolutament! És una qüestió de confiança i d’oportunitats dels que fem programacions o produccions. Molta gent dirà: “és que no hi ha tantes dones que...”, mentida! Sí que n’hi ha! Però no tenen ni l’oportunitat ni la confiança dels directors artístics. Al fer la programació d’aquest any vam mirar que això estigués repartit, que fos paritari.

- Per acabar, amb quin espectacle et quedes?
Amb la producció pròpia que farem al mes de maig!