Miguel Noguera: "Els límits de l’humor són un tema absolutament trillat i sense cap tipus d’interès"

L'inclassificable artista presentarà dijous 24 a Cal Massó de Reus el seu 'Ultrashow'

Víctor Rubio

22/10/2013

Espectacles

Entrevistar algú a qui admires suposa moltes vegades nervis i mals de panxa i més quan es tracta d'un personatge a priori tant esbojarrat com sembla Miguel Noguera. Si no sabeu res d'aquest canari resident a Barcelona, tot seguit us faig cinc cèntims: després d'estudiar Belles Arts i passar uns anys sense acabar de trobar el seu lloc, un dia -animat per un amic- comença a fer una mena de monòlegs pels més propers. Poc a poc, aquests 'monòlegs' (escrit amb moltes cometes) es poleixen i són batejats com ultrashows. En ells Noguera dispara idees de forma arbitràries que porta apuntades en una llista i que sovint desemboquen en fantasies tirant a bizarres. La particularitat d'aquests espectacles és que no tenen un fil conductor i que el seu contingut es va renovant i actualitzant constantment.

Passats ja 9 anys des d'aquell embrionari primer 'Ultrashow' i gràcies a la seva fórmula exclusiva, diferent i a moments transgressora d'explicar el que li passa pel cap, Miguel Noguera s'ha anat fent un lloc en les programacions artístiques de molts indrets de l'Estat. A banda, durant 3 temporades ha ofert un 'Ultrashow' setmanal al Teatre Alexandra de Barcelona que han pogut presenciar ja més de 200.000 persones. Actualment el podreu trobar d'octubre a desembre dos vegades al mes al Teatre Goya.

Molts s'han rendit davant aquest artista -no li agrada considerar-se humorista- i això l'ha permès col·laborar amb gent com el dúo còmic Venga Monjas, fer una secció a 'El Matí de Catalunya Ràdio' amb Manel Fuentes i fer aparicions esporàdiques al programa de Buenafuente. També ha fet d'actor en pel·lícules com 'Extraterrestre' de Nacho Vigalondo o a 'Diamond Flash' de Carlos Vermut. Però la cosa no acaba aquí ja que també ha publicat tres llibres: 'Hervir un oso' (Belleza Infinita, 2010), 'Ultraviolencia' (Blackie Books, 2011) i 'Ser madre hoy' (Blackie Books, 2012) on acompanya les seves idees de dibuixos.

Aprofitant la visita d''¿El Ferran Adrià del humor?' (quin pollastre es va muntar per aquest titular d'El Pais) aquest dijous 24 al Centre d'Art Cal Massó de Reus, hem volgut parlar amb ell...

"La idea d'entrevistar a Miguel Noguera..."

- Bé, primer 'Ultrashow' a Reus, la ciutat natal de Vivaldi? L'has visitat abans?
No, no hi he estat, vaig estar a Tarragona però a Reus no hi he estat.

- Tens pensada alguna jugada exclusiva per la gent de Reus?
No, així d’entrada no. Això també depèn si se m’ocorre o em passa alguna cosa que pugui comentar... però així per avançat no tinc res ara mateix.

- Podríem dir que els ultrashows de vegades tendeixen a descol·locar una mica el públic. T'agrada causar aquesta sensació?
Està clar que si no coneixes o no has vist mai un ultrashow i no saps què és... suposo que no saps molt bé com ubicar-ho o en què consisteix. Pot produïr certa desubicació, sobretot perquè no utilitza l’estructura del monòleg tradicional sinó que són idees que vaig explicant... Tampoc és que jo hagi buscat descol·locar sinó que em dedico a explicar una sèrie de coses que he anat apuntant i que m’agrada explicar així en brut. La conseqüència d’això és que la gent pot quedar una mica descol·locada si no ho coneix però no és la intenció. Jo no ho he fet així per descol·locar sinó que és la pròpia naturalesa de l’'Ultrashow'.

- Assages prèviament les idees o les proves directament als ultrashows?
No hi ha un assaig previ de l’'Ultrashow', l’assaig en tot cas es fa en directe. Quan introdueixo una idea nova enmig d'un 'Ultrashow' em serveix de prova per veure si jo em sento còmode explicant-la, si es comprèn i l’efecte que produeix en la gent; però sobretot si funciona o si m’ho passo bé mentre l'explico. És a dir, sempre hi ha una primera vegada per a una idea però en l’'Ultrashow' mateix. Sí que hi ha una selecció prèvia per entrar a ser provades i també hi ha idees que les vaig repetint perquè funcionen millor. També n'hi ha que donen peu a altres i algunes que les provo en un ultrashow i ja no duren més.

- Has hagut d'aparcar alguna idea a mig 'Ultrashow' per por a una determinada reacció del public?
Bé, tampoc són tan així les idees. Sí que a vegades, últimament quan miro el full –com sempre porto excedent d’idees- selecciono quina anirà millor darrere una altra... Dubto i fins i tot m’agrada escenificiar aquest titubeig però no és per por al que pugui passar perquè les idees en sí tampoc són tan ofensives. Igual ho faig més per no resultar pesat amb un tema determinat. En tot cas la restricció, sí existeix, és en fer que el contingut de la idea sigui el principal per damunt de ser un xoc o una transgressió. D’acord, no sóc políticament correcte però no m'importa ser políticament incorrecte. I el tema dels límits de l’humor és un tema absolutament trillat i per mi sense cap tipus d’interès. No entenc quina discusió pot haver-hi en això. I per tant no és el meu objectiu impactar. Jo crec que la persona que s’impacta i queda ofesa per l’'Ultrashow' simplement no li interessa i no li interessarà mai. És una persona amb la que no m’entendré mai, ni ella amb mi; així que no té sentit... Però bé, no, no les classifico moralment les idees.

- Quin ritme d'idees portes al dia?
Depèn del dia, hi ha dies que no escric res i hi ha dies que escric molt. També depèn si em moc molt aquell dia, si viatjo es donen més ocasions. L’estat d’ànim també influeix... tampoc ho tinc molt clar. Hi ha moltes coses que escric que després no utilitzo a l’'Ultrashow', però cada dia escric alguna cosa.

Hi ha hagut diferents fases, he estat anys apuntant idees en llibretetes petites de butxaca, després em vaig comprar una mena d’agenda electrònica. M’agradava la idea de poder concentrar tota la informació en un aparell informàtic i vaig imprimir tot el que hi havia escrit. Després vaig passar a escriure idees en fulls que vaig acabar passant a llibretes. I ara, últimament, escric a ordinador, així vaig ràpid, no se m’acumulen i no en perdo cap... i si estic fora ho apunto al mòbil i després ho passo a un document de text a l’ordinador.

- Tinc un amic que diu que quan veu un ultrashow, ja sigui en directe o per Internet, després es passa uns dies sota l'influència Noguera: parlant com tu, dient "la idea..." i utilitzant el teu to. Ets conscient d'aquest contagi que provoques en la gent?
Hi ha gent que em comenta això. Tampoc és una cosa en la que pensi. Pel que es veu, com la meva forma d’explicar les coses és característica i té determinades coses que es repeteixen durant el show, fórmules o maneres d’expressar-se, es veu que hi ha gent que fa conya entre amics imitant el to aquest. Però és curiós, està bé, en el fons crec que és una bona cosa que passi això però tampoc ho tinc molt present. És com el fenòmen Chiquito de la Calzada però en petit, en local. En tot cas, no m’esperava que passés. Res d’això de fet.

- Se t'apropa la gent pel carrer de forma una mica boja o ho fan amb eduació?
Solen ser bastant respectuosos. Algun cop em saluden pel carrer però ningú ha fet cap cosa boja. Crec que tinc la sort de que la gent percep que no sóc molt amic de les bogeries, sóc una persona molt insulsa en aquest sentit. No sóc molt dionisíac ni molt festiu, de fet em faria sentir violent si algú se m’apropés de forma rara. Seria una mica incòmode. La gent entén que és una forma d’estar a l’escenari, d’explicar un material però que no té a veure directament amb mi o amb la meva forma de ser del dia a dia. Bé, potser sí que algun cop signant llibres algú ha vingut amb alguna proposta una mica rara, amb una bíblia o amb una màscara. Algun cop ha passat, hi ha hagut intents però res preocupant en absolut.

- A banda dels Ultrashows, portes ja publicats 3 llibres. Sospito que n'hi ha un altre en procés...
N'hi ha un sí, i espero que surti el 2014. El publicaré amb Blackie Books i es tractarà d'una evolució dels dos anteriors. La maquetació canviarà, hi haurà més idees i ocuparan menys espai. Serà com una condensació dels altres però seguint la mateixa línia. També s’inclouran fotografies fetes amb el mòbil. Estarà maquetat en gran part a doble columna, és a dir, amb una estètica més apropiada pel material que acostumo a tenir i que s’allunya dels dos anteriors llibres.

- Veurem un 'Hervir un oso 2'?
No està previst però la possibilitat no està tancada. Hi ha molt de temps per davant i mai se sap.

- Sembla que el teu estil no acaba de trobar el seu lloc en la televisió. Creus que el caire de les teves idees és massa transgressor per poder apareixer en un canal típic de monòlegs?
En realitat les idees no són transgressores. El fet interessant de que hi hagi com una resistència o dificultat en mostrar-ho en un mitjà televisiu... no és tant pels continguts sinó que formalment, el que faig, no casa amb un mitjà com la televisió que té certes convencions formals. Els ultrashows s’exposen en idees que són com potències que es desencadenen, que no saps d’on vénen ni on desemboquen. Hi ha idees que queden interrompudes... és com una mica arbritari, de sobte es passa a una altra cosa. Tot això és difícil de portar a la televisió, no és impossible però hi ha una dificultat perquè sempre s’ha de relacionar amb un tema, justificar una idea, un sentit... I com tot això no passa als ultrashows i és el que precisament m’agrada doncs és interessant. Però bé, és un problema estètic, que no casa amb aquest format. Però no té a veure amb el contingut, jo podria parlar de temes que no fossin grotescs o bruts.

- Molta gent et vam conèixer gràcies a les teves col·laboracions amb els Venga Monjas. De fet, una de les seves últimes aventures: 'Smoker Phone', la vas dirigir tu. Et va fer agafar ganes de dirigir alguna cosa més?
No no, en absolut, allò ho vaig fer perquè era un projecte d’ells i em venia de gust participar-hi. Però no, jo no tinc res a veure amb explicar històries de forma audiovisual, no em crida gens.

- Et veus doncs seguint escrivint llibres i fent ultrashows o tens algun altre pla en ment?
Per a mi seria ideal poder publicar llibres amb una periodicitat alta amb el material de sempre, renovat, i seguir amb els ultrashows però tot depèn de l’acceptació del públic. En el moment en que tot això perdi pistonada ja es veurà però per ara estic molt còmode amb el mètode i el procés tant escènic com de llibres. La meva intenció es seguir així però al cap i a la fí tot depèn de que la gent compri els llibres i vingui a veure’m als ultrashows.

- Sabem que t'agrada fer certa crítica televisiva, vam poder veure un vídeo on analitzaves la sèrie de televisió Angel o també t'hem sentit molts cops parlar d'Iker Jiménez... creus que podries encaixar com a crític televisiu?
Sí, bé, en les col·laboracions que faig amb Butano Popular hi ha articles on es comenten programes de televisió però no em veig fent crítica televisiva. Jo em baso en singularitats, en coses molt concretes que si apareixen les prenc però sinó no les puc forçar. No puc generar contingut intencionadament. Si em donéssin una secció de comentar televisió o de parlar de temes abstractes o generals em costaria molt. Jo em centro en coses molt concretes.

- Aprofitant la imatge que la gent pot tenir de tu t'han ofert algun tipus de treball o col·laboració rara que hagis hagut de dir que no?
A vegades m’han proposat participar en curtmetratges i en coses semblants però en marcianades no gaires. A vegades sí que em surten propostes d’adaptar un Ultrashow a un tema concret per un esdeveniment o una marca, però com em costaria molt els he de dir que no. Em van sortint feines d'actor i a sèries però com no sóc actor, si no és que conec a la persona o m’interessa el que fa, acostumo a dir que no.

- El nostre portal es diu Surtdecasa, què t'agrada fer quan surts de casa?
Si surto -que surto cada dia- normalment vaig a prendre’m un cafè. Una cosa que m’agrada molt és estar a una cafeteria tranquilament, si pot ser amb parets de vidre, i mirar la gent... Ah, ara també m’he apuntat a cantar en un cor com a hobby però no surto quasi mai al teatre o al cine. M’agradaria consumir una mica més de cultura però sóc una mica dropo.