Programadors musicals: Treballant a l’ombra

Ens fixem en el paper dels promotors amb Anima't Serveis Culturals, Cal Massó i el Pilée de Reus

Genís Pena

22/01/2015

Música

Potser no els coneixes però ells són els responsables de que vagis al concert d’aquell grup que t’agrada. Els podràs identificar fàcilment. Sovint, estan amb un telèfon mòbil a l’orella, enganxant cartells per faroles i parets, o fent-se pesats pel Facebook publicant tres posts al dia. Sí, són promotors musicals. La seva feina s’ha convertit en una mena d’ofici que barreja voluntat, paciència i... supervivència. L’hora i mitja que dura el concert no és més que la punta d’un iceberg que amaga mesos de feina al darrere. Aquesta tertúlia, promoguda per LANOVA Ràdio i el Centre de Lectura de Reus, ens apropa a aquest món de la mà de tres promotors del Camp de Tarragona. Ells són l’Isaac Albesa, responsable de la programació del Centre d’Art Cal Massó de Reus, l’Esteve Bergadà, propietari del Pilée de Reus, i el Jacob Dalmau, programador de l’entitat Anima’t Serveis Culturals de Tarragona.

Si alguna cosa ens queda clara escoltant-los és que van existir uns temps millors per a la música. Tots tres hi estan d’acord. La programació d’esdeveniments musicals mai ha estat una feina fàcil, però actualment no és una professió vàlida per aquells que no estiguin disposats a prendre riscos. Què és allò que ha canviat? En primer lloc, el públic. “Fa uns anys notàvem que la gent venia al bar a veure què passava. Els donava igual qui toqués, no ho sabien. Venien i et preguntaven: "Qui toca avui"? I cap a dins”, comenta el Jacob que és el que té més experiència amb artistes fora del panorama local. Avui en dia el públic és molt més selectiu i la sala s’omple gairebé sempre en funció del grup que hi ve. Per això, s’ha d’afinar la punteria. “A vegades em truca gent i els hi he de dir que m’agrada el que fan, que m’agradaria pagar-los-hi, però que no veig clar que puguin portar més de quinze persones” explica l’Isaac. “Cada vegada la gent és mou menys. La gent de Reus cada vegada es queda més Reus, i la de Tarragona a Tarragona”, afegeix.

Tal com diu l’Esteve, “programar música no és garantia d’èxit” i s’han de tenir en compte totes les variables possibles. El concert perfecte seria el d’un grup que cobrés poc, que portés molta gent, que fossin bons i que vinguessin en una data que anés bé al públic, al programador i a l’artista. Utòpic, clar. Però els tres convidats coincideixen a assenyalar que la clau és anar jugant amb totes aquestes cartes i mirar que totes les parts en surtin satisfetes. “Com a mínim, mirar de no perdre-hi diners” resumeix l’Isaac.

Avui en dia costa trobar una estabilitat a l’hora de programar, i s’ha de parar compte a l’hora de buscar-la. Podem entendre les xarxes socials com una plataforma per a la promoció d’esdeveniments culturals i com a punt a favor dels nostres dies respecte a èpoques passades. Però compte, no per cridar més fort la gent t’escolta més. “Ha arribat un moment que tenim tanta informació que crec que al final no li fem ni cas. Aquesta sobresaturació de webs, de correus, d’invitacions a Facebook, fa que a vegades t’angoixis una mica. Entenc a la gent quan em diuen: "Ostres, no me’n vaig adonar!" I penses... De veritat? Doncs jo ja no sé què més he de fer” reflexiona l’Isaac, que ha tornat a donar vida al Cal Massó des de fa poc més d’un any. L’Esteve parla de “crear-te el teu espai”. “Seria molt més fàcil deixar punxant un Dj tota la nit i no arriscar-se. Però quan programes grups no saps mai si tota la feina prèvia, tindrà la seva recompensa”.

La situació no està igual a tot arreu. Sales com La Traviesa a Torredembarra, o la Sala Zero de Tarragona, ja porten molts anys programant música de qualitat i han aconseguit un públic més fix. Com ja se sap..."Tàrraco" sempre ha sigut un punt estratègic. “Si dijous un grup toca a València, i dissabte toca a Barcelona, està clar on ha de tocar divendres. La llàstima de la situació actual és que moltes de les gires que abans aterraven per aquí, ara no ho fan perquè no totes són rentables econòmicament. La cultura a vegades necessita un ajut públic...” suggereix el Jacob, un tant nostàlgic.

Cal dir que no tot és negatiu. Actualment hi ha més bandes que mai i la competència en aquest aspecte sempre és bona. La qualitat musical està ‘in crescendo’ i això sempre és bona notícia. No patiu pels programadors musicals. No són una espècie en extinció. “A mi m’encanta la meva feina. És molt divertit programar música i per aquells a qui ens agrada la música en directe és un plaer. Jo ho faig molt a gust”, conclou l’Esteve. Potser la clau de tot plegat segueix estant aquí. La música ha sobreviscut a tot, i segueix encisant a la gent amb la mateixa passió que ho feia anys enrere. I, mentre això segueixi així, seguiran existint bandes, concerts, festivals i... Sí, també programadors musicals.

Cicle de tertúlies 'Vivim i divertim-nos en català' organitzat pel Centre de Lectura de Reus i LANOVA Ràdio, amb la col·laboració de Reusdigital.cat i Surtdecasa.cat Camp de Tarragona i el suport de la Direcció General de Política Lingüística.