Martí Marfà

Foto: 

Rademakers
Martí Marfà, director artístic de la Fira de música emergent i familiar de Vila-seca

Martí Marfà: "Cal apostar per la recerca, els experiments i el risc"

La Fira de música emergent i familiar de Vila-seca reneix com a cita, aparador i mercat musical
Idoia Perich
,
14/12/2020
Fires i festes
Adreçada tant al sector professional com al públic amb inquietuds per la creació musical, la Fira de Música de Vila-seca (FiM), que se celebrarà el 7, 8 i 9 de maig de l'any 2021, torna amb la dissetena edició. Després de cinc anys de pausa, la FiM obre ara convocatòria a la música moderna emergent i als espectacles familiars. Entre els seus objectius principals hi ha el de reforçar la pedrera de creadors, la innovació i el territori. Parlem amb Martí Marfà (Barcelona, 1982) gestor cultural especialitzat en música, projectes socials i programes d’acompanyament artístic. Compta amb una nodrida trajectòria en els àmbits de la programació musical, la producció tècnica, la direcció artística i la gestió de projectes. Després d’haver col·laborat en altres edicions de la FiM, enguany n’assumeix la direcció artística.
Volem apuntar als possibles caps de cartell del futur i obrir una escletxa en nous espais d'exhibició

- Després de setze edicions i una aturada de cinc anys s’anuncia un retorn renovat de la FiM. Per què ara i què us ha empès?
Hi ha la voluntat tant política com social de Vila-seca per recuperar aquest esdeveniment. Pel territori era un espai de referència i de trobada que coincidia amb l’esclat de la primavera, era la projecció del municipi cap al país. Això, paradoxalment, conflueix en el fet que és un moment crític per al sector de la música, ja que s’estava recuperant d’una crisi important i ara acaba de rebre un fort cop amb l’impacte de la crisi sanitària, de manera que necessita més suport que mai. Un tercer element és la manca d’iniciatives entre el bullici creatiu amateur i emergent del país i el que seria el sector professional. Pel que fa a la música emergent és molt important que existeixi un esdeveniment que funcioni com a trampolí de referència i que faci de connexió entre les dues esferes. Entenem que habilitar espais d’exhibició, de projecció i de connexió professional dels productes musicals del país és clau.

- Quina base agafa laFiM del seu bagatge i quines novetats hi ha?
Durant les setze edicions anteriors va aconseguir situar-se com a aparador, mercat, punt de connexió i exhibició de tota l’escena emergent de Catalunya i els Països Catalans. Aquest és el bagatge que volem recuperar i la nostra voluntat és ressituar la FiM Vila-seca en aquesta posició. La novetat que incorporem aquest any és tota la referent a l’àmbit de la música familiar. A Catalunya no existeix cap esdeveniment específic d’espectacles musicals familiars i la FiM vol donar resposta a aquesta mancança. Entenem que aquestes dues línies, la música emergent i la música familiar, es connecten i aquí volem treballar la idea de la música per a tots els públics, sense que hi hagi d’haver necessàriament música pensada per a infants o per a adults. Alhora, d’aquesta manera treballem els fonaments de la cultura musical del país.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Què suposa pel sector musical, en general, una fira d’aquestes magnituds?
Permet que sigui un espai de referència, un termòmetre de quin és l’estat de l’escena del moment. Serveix per al sector professional, per veure què s’està coent, i per la part artística, per formar part d’aquest estat de la qüestió. Alhora, és clau per després determinar quins seran els artistes que es programaran durant els propers cicles. És aquí on oferim als artistes una plataforma d’exhibició molt important on podran veure’s amb professionals, programadors, mànagers,etc. I per part nostra, a mig termini, suposa que la fira pugui esdevenir un espai de formació i d’acompanyament artístic per aquest tipus d’iniciatives.

- Algunes de les qualitats que valoreu a l’hora de seleccionar la categoria de música emergent és la innovació, l’originalitat, la identitat pròpia i el risc artístic. A ple segle XXI pot semblar que ja s’hagi provat tot, però no és així?
Sempre hi ha espai pel risc artístic. I sempre ens fa la sensació, sigui quin sigui el moment històric en què ens situem, que ja s’ha prova tot. I és cert que tot s’ha provat, des de la perspectiva presentista, però tot està per venir. És a dir, contínuament veiem experiments completament innovadors, que no vol dir que després funcionin, però per això calen iniciatives com la FiM. Algunes propostes funcionaran i altres no. Però cal apostar per la recerca, els experiments, les proves i el risc, si no, mai podrem innovar i generar productes diferents.

- En els darrers anys ha revifat el sector musical infantil i familiar. Falta talent o falten mitjans per donar-los a conèixer millor?
Sí, aquest sector ha viscut una efervescència. D’una banda ha proliferat la producció d’espectacles musicals familiars de molta qualitat, amb agents del món de l’espectacle que s’hi han involucrat. També hi ha hagut una exploració de com la música pensada per a adults es pot adaptar a formats aptes per a infants i famílies. D’aquí la proliferació de festivals que exhibeixen propostes adultes en horaris, formats, volums, platees i escenaris que són més aptes per a famílies. Hi ha molt de talent i molt de material, però penso que falta una articulació de l’escena. Ara mateix les línies de treball van cadascuna per la seva banda. Crec que falta un esdeveniment que activament pugui ajudar a fer aquesta articulació compartida. Hi ha institucions com ara l’Auditori de Barcelona que ja treballa amb el seu servei educatiu, o el Palau de la Música que també ja va en aquesta direcció. Ens hem de sumar a donar suport a aquests espectacles.

- En l’àmbit de la música, com probablement en tot el sector artístic, sol haver-hi uns caps de cartell recurrents que eclipsen les noves fornades. La FiM dona eines i suport als qui lluiten per treure el nas a l’escena?
Totalment, és la idea. Volem donar espai als qui no tenen funció de cap de cartell, apuntar als possibles caps de cartell del futur i, per últim, obrir una escletxa en nous espais d’exhibició que no siguin els habituals. 

- Transversalitat, innovació i territori són els eixos des dels quals es vol impulsar als projectes presentats. Per què aquests valors?
Transversalitat perquè creiem que un dels senyals d’identitat de la FiM hauria de ser la idea que hi ha música que és per a tots els públics, i hi volem investigar pel que fa a formats i fórmules d’exhibició. Pel que fa a la innovació, volem apostar per propostes de risc i obrir vies de creació musical, i pel que fa al territori, per nosaltres és molt important que s’arreli a la zona, és a dir, Vila-seca, camp de Tarragona i sud de Catalunya. Per una banda perquè és un territori que requereix projecció en l’àmbit cultural i creatiu, i per l’altra, perquè és espai de centralitat cultural. Quan parlem de territori parlem de la vocació de país de la FiM, en aquest cas, és la de representar les escenes locals que hi ha distribuïdes arreu del territori català.

- Quin és el context amb què es troba qui vol tirar endavant una proposta musical en l’àmbit professional, pel que fa a la difusió, l’acompanyament artístic, la recerca de concerts…
En positiu, tenim una xarxa professional de mànagers i empreses que es dediquen a moure propostes, està en contínua renovació i amb gent molt activa. Pel que fa als espais d’exhibició, aquí sí que trobem els grans escenaris, però falta obrir escenaris petits i mitjos. En això és important que hi prengui partit l’administració i institucions públiques per regular la possibilitat de fer concerts en espais fora dels que són habituals. Les normatives de convivència cívica i d’urbanisme dificulten una mica el fet de poder oferir concerts a bars o a locals d’oci més petits. S’hauria d’intentar reproduir la iniciativa començada a Barcelona i extrapolar-la a altres punts del territori. També hi ha dificultat per trobar iniciatives d’acompanyament artístic ben dotades de recursos. S’hi treballa, però encara no gaudim d’una estructura de suport a la creació artística que pugui ser mínimament assimilable al panorama que hi ha, per exemple, a França. Hi ha molta feina a fer.

- Què és l’espai PRO de la FiM?
Com a fira, l’objectiu principal és arribar al sector professional i que aquest hi vegi un punt de trobada, formació i apropament a l’ebullició de l’escena, així que és un espai clau. Hi ha activitats adreçades a professionals  i hi ha cabuda per a les actuacions càpsula, les activitats formatives o el treball en xarxa de contactes de diferents sectors de l’escena.

- Els objectius de la FiM prenen més força amb l’actual context de pandèmia, o així tal qual ja tenia sentit abans de l’arribada de la covid?
Abans ja tenia raó d’existir, i el fet que desaparegués temporalment va ser una pèrdua important per al sector de la música en viu i la música emergent a Catalunya. Ara, per la situació actual de crisi sanitària, encara és més important buscar un espai de trobada professional. En el sector hi ha molta necessitat de trobar-se presencialment i tornar a teixir xarxes de contactes. 

- La FiM es reprèn quan molts altres frenen. Es preveu ja que sigui un festival adaptat a mesures de pandèmia o sou molt optimistes?
Sí, ara mateix qualsevol esdeveniment l’hem de pensar en tots els supòsits, siguin complicats o optimistes. Volem pensar que tot plegat estarà millor al maig, però els últims mesos ens han fet veure que mai se sap, hem d’estar preparats per a tot. Nosaltres hem plantejat una FiM Vila-seca de tal manera que es pugui dur a terme sigui quina sigui la situació. 

- Més enllà de la música emergent i familiar, com valores l’estat actual del mercat musical català? Creus que arriba al gran públic i es treballa prou perquè sigui possible?
Trobo que en l’àmbit creatiu és una bogeria, no s’arriba a tot. Hi ha tanta producció i és tan interessant que el material és fabulós, crec que els artistes compleixen amb la seva part. En l’àmbit del mercat, des de fa uns anys vivim amb una tendència de consum cultural associat a les propostes de país i es consumeix més que en èpoques anteriors el producte d’aquí. No és res nou, però en aquest sentit s’ha anat vivint revifalles i ara em sembla que estem en una tendència creixent i consolidada. 

- La procedència o llengua amb què s’expressa un producte musical també es regeix per tendències?
Jo penso que ara mateix no hi ha aquesta sensació que allò de fora és sempre millor. Tampoc no hi ha un xovinisme excessiu. Tot i que per la realitat cultural catalana ens hem hagut de mirar el melic i donar suport a les pròpies propostes. Aquí  el tema de la llengua hi té molt a veure, és minoritària a escala mundial. Però penso que no promovem allò que és nostre pel sol fet de ser allò nostre, sinó perquè val la pena. El que a mi em frena és el fet de seguir les modes musicals, i els mitjans i programadors ens aboquem a allò que en el moment funciona, i la part creativa fa el mateix. Això fa que altres tendències quedin desateses. Anem per cicles i de vegades es valora més aquella proposta que encaixa en el moment, més enllà de si és bona o no. És difícil lluitar contra això. En qualsevol cas, des de la FiM intentarem, en la mesura del possible, que la programació sigui molt diversa estilísticament, que sigui representativa de tot el territori català i de les diferents escenes locals. Alhora volem incloure artistes amb diversitat funcional i treballarem perquè les dones artistes tinguin àmplia presència als escenaris de la FiM.

Més informació: 

A

També et pot interessar