Jump to navigation
Si encara no teniu decidit el llibre per aquest Sant Jordi, aquí us fem una selecció de deu llibres d'autors d'arreu del Camp de Tarragona editats darrerament:
Margarida Aritzeta
T’imagines que un dia llegeixes una notícia a Google que fa trontollar tota la teva història familiar? Això és exactament el que li va passar a l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L’article parlava de la detenció, l’any 1947, de quatre maquis acusats de volar una torre elèctrica a Vilaplana. Alguna cosa va canviar en el seu interior: totes les anècdotes que la seva àvia li havia explicat van començar a tenir sentit.
El seu pare no en va parlar mai, Aritzeta sabia que havia estat a la presó però no hi havia pensat més del compte. I és que durant la guerra era força habitual tenir familiars presos.
El cert, però, és que la guerra no va tenir res a veure en la detenció de Xavier Aritzeta. Després de quatre anys de recerca per arxius i de nombroses entrevistes, l’escriptora descriu a ‘El pou dels maquis’ les conseqüències que va tenir pels Aritzeta acollir a quatre maquis guerrillers combatents del feixisme a Europa, a la seva masia familiar.
Es tracta d’una història apassionant i plena de silencis que reflexa la normalitat amb la que van conviure els maquis amb la família de la Masia Cardellà i l’horror al que es van enfrontar en ser detinguts. Amb la voluntat de deixar testimoni documental d’aquests fets, Aritzeta acompanya la novel·la d’un segon volum (‘El pou dels maquis: els fets, els documents’) que recull tot el procés d’investigació.
Coia Valls
Segur que has contemplat en més d’una ocasió les majestuoses muntanyes de Montserrat, el que molta gent no sap és que aquesta depressió central de Catalunya abans estava coberta pel mar. Després dels èxits aconseguits amb ‘La Princesa de Jade’ i ‘El Mercader’, Coia Valls torna a proposar un viatge en el temps a ‘Les torres del cel’. Aquesta vegada ens transporta cap al segle XI per viure de primera mà la fundació del Monestir de Montserrat.
Una història màgica que comença quan l’abat de Ripoll ordena a tres monjos que vagin cap a Montserrat i que conquereixin la muntanya. En definitiva, una novel·la històrica de ficció que recrea un episodi perdut de la nostra història i que vol ser un homenatge a la muntanya de Montserrat i al mar que va ocupar aquest territori màgic.
Francesc Valls-Calçada
Imagineu una societat matriarcal que promociona les dones i on els homes gairebé no tenen drets. Estem a l’Illa de l’Oblit, un lloc governat per la Dama de la Força, on envien els presos perillosos per culpa d’un experiment proposat per un grup de científics de la Universitat d’Ohio al govern federal. Un bon dia, en Richard, un modest treballador de funerària, és condemnat a mor acusat d’haver matat la seva dona. Una vegada a l’Illa de L’Oblit serà l’encarregat de complir la profecia de Jeremiah Todd.
Aquesta és la història de ‘La pell de Déu’, una novel·la que barreja la crònica negra i la fantasia on l’escriptor Francesc Valls-Calçada posa a debat el sexe de Déu.
Isabel Olesti
Tornar a l’entorn que et va veure créixer a vegades no és un viatge massa idíl·lic. I menys si els teus records s’han quedat ancorats en el passat i res tenen a veure amb la realitat. La protagonista de ‘La pell de l’aigua’ torna a Barcelona per veure passar el Papa sota la pluja i aquella visita es converteix en un important punt d’inflexió en la seva vida. Allà s’adona que es troba immersa en uns records que no li deixaran acabar d’acceptar el seu present. Res té a veure el que recorda de la part baixa de les rambles amb l’ambient enrarit de marginalitat, sexe i prostitució que ara es troba.
Una novel·la que compara la Barcelona dels inicis de la democràcia amb la ciutat preolímpica de la dècada dels 80. Una lectura d’aquelles que atrapa i que sovint et fa confondre la realitat de la ficció igual com ho fa la protagonista. Amb ‘La pell de l’aigua’, Isabel Olesti va obtenir el Premi Mallorca l’any 2011.
Francesc Domènech
La vida política de Josep Gomis ha estat marcada per la casualitat. Sense gairebé proposar-s’ho ha estat alcalde de Montblanc, president de la Diputació de Tarragona, conseller de Governació de la Generalitat i delegat del Govern a Madrid. Poc s’ho imaginava Gomis quan, amb només 17 anys, va decidir presentar-se com a regidor a Montblanc després d’enfadar-se amb el govern municipal perquè li havien denegat una subvenció per al seu negoci. Volia canviar les coses.
Sent ja regidor al seu poble, va fer de guia a Manuel Fraga en una visita a Montblanc. Passejant per l’església del municipi, el ministre d’Informació i Turisme del règim franquista va quedar meravellat amb l’orgue que acabaven d’instal·lar. Fraga volia sentir com sonava però en aquell moment no hi havia l’organista. Gomis no va dubtar en complir la voluntat del polític i sense pensar-s’ho dues vegades va posar-se a tocar l’orgue. Quaranta-vuit hores més tard prenia possessió com alcalde. Aquesta anècdota és el punt de partida d’ ‘Al solitud del despatx’, un llibre escrit pel periodista vallenc Francesc Domènech on Gomis explica, tal com raja, alguns dels moments més determinants de la seva carrera professional.
Isaac Albesa, Enric Alfonso, Lali Cambra, Cristina Clemente, Carles Marquès, Joan Martí Lina-res, Toni Orensanz, Joaquim Queralt, Jordi Roca, Roger Roig i Lluís Simon
Una divertidíssima visita llampec de Franco a Falset, una final del Mundial de futbol a Madrid en la que hi participa Catalunya o una curiosa cita que té com a colofó final la manifestació de l’Onze de Setembre, són algunes de les onze històries que recull ‘Km 11. Relats d’abans de la independència’. Una obra coral, d’estils ben diferents i plena d’humor, escrita per periodistes i escriptors de procedència ben diversa.
Tots els relats giren al voltant de la qüestió sobiranista. El més curiós del cas, però, és que totes les històries van ser escrites abans de la multitudinària manifestació de l’Onze de Setembre de 2012. Aquell dia els originals ja estaven lliurats a l’editorial. Encara que pot semblar estrany, els seus autors esperen que el subtítol del llibre quedi obsolet el més aviat possible: voldrà dir que Catalunya ha assolit la independència.
Paco Llevat
Segurament si passéssim un test als reusencs sobre qui va ser i què va fer el General Prim, suspendrien. Durant l’últim any hem sentit tot tipus d’històries sobre la mort del general Prim. Algunes d’elles passades pel sedàs de la premsa groga i el resultat ha estat un espectacle dantesc. El farmacèutic i amant de la història de la ciutat de Reus, Francesc Llevat, ja fa anys que va començar a investigar la història de Joan Prim i Prats i té molt clar com va morir. Ho explica en un llibre titulat ‘El General Prim. Resum biogràfic’ on, a més de la seva mort, narra de forma molt amena la vida del general.
Amb una tarda de lectura n’hi ha prou per fer-se la idea de qui va ser el català amb major influència política a l’Estat de la història. Prim, un home que gràcies a la seva agosarada valentia, va aconseguir escalar posicions fins a convertir-se en el militar més destacat del país i en president del govern espanyol.
Rafael López-Monné, Toni Orensanz. Pròleg d’Eduard Punset
El geògraf i fotògraf Rafael López-Monné i el periodista Toni Orensanz s'han marcat un bon repte en aquest llibre. Defensen que al Priorat els camins tenen gust de vi i oli i ens proposen un manual per ser una mica més feliços. Són dotze excursions per conèixer el Priorat del vi i de l'oli tot passejant pels seus camins.
Els seus autors no volien fer una guia que només recollís uns quants itineraris, pretenien anar més enllà. Així que desvetllen històries que fins i tot són desconegudes per molts dels mateixos veïns del territori. Un viatge al cor del Priorat a través de vinyes, camins de miners i pagesos o marges i oliveres. Tot plegat amb l'objectiu que, quan escampis un bon raig d'oli damunt del pa torrat o tastis un bon vi de la comarca, et transportis per uns instants en algun indret d'aquestes terres.
Raquel Córcoles (Moderna de Poble)
Ser modern o fer-ho veure? Amb aquesta premisa la reusenca Raquel Córcoles satiritza aquesta nova tribu urbana que ha anat guanyat adeptes durant els últims anys. Després de l'èxit aconseguit amb la seva estrena literària 'Sóc de poble', ara arriba amb 'Els capullus no regalen flors'. I es que la vida a la gran ciutat és més dura del que sembla, i no tot són flors i violes, de tant en tant també apareixen capullus que la fan tocar de peus a terra.
Amb aquest nou còmic, descobrirem com la Moderna de Poble s'obre camí a la ciutat i lluita per trobar feina, allotjament i també, si rep més roses que carabasses en el seu intent de trobar un home com déu mana i enamorar-s'hi. Un minuciós catàleg de la fauna masculina que habita a la metròpoli, i de les seves virtuts i els seus defectes.
