Jump to navigation
A Espanya, recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil és encara una tasca pendent. L’historiador i professor de la URV Ramon Arnabat, juntament amb David Íñiguez, va estudiar els bombardejos franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Després van publicar un llibre, van fer una exposició i un documental. Però la tasca indispensable va ser elaborar un cens de víctimes que es pot consultar a través del web Bombardeigs Tarragona. La Guerra Civil espanyola va ser un camp d’experimentació de l’aviació per a futures guerres. Sota el títol ‘Mai Més’, Torredembarra està commemorant els 80 anys de la Guerra a la població. Divendres l’historiador Arnabat impartirà una conferència sobre el seu estudi. A Surtdecasa.cat n’hem parlat abans amb ell. - Qui va bombardejar el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant la Guerra Civil?Els bombardejos van ser protagonitzats per l'aviació legionària italiana i per la legió Còndor alemanya. Després també per l'aviació franquista, però en una mesura molt petita. Bàsicament la italiana i l'alemanya que lluitaven amb l'exèrcit de Franco.- Va ser una zona molt castigada?Sí, fonamentalment la zona del litoral i del prelitoral perquè la major part de bombardejos els va fer l'aviació que estava a Mallorca. Tenien molt a prop la costa de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. A més, hi havia emplaçaments importants, ciutats com Tarragona, Reus i Tortosa. En el cas de les Terres de l'Ebre, estaven molt a prop del front, de manera que era un objectiu fonamental de l'aviació.- Quin paper va tenir l'aeroport de Reus?L'aeroport de Reus, junt amb el de Sabadell i el Prat, eren els tres aeroports més importants dels republicans. El de Reus va ser la defensa antiaèria, intentar combatre l'aviació franquista que s'atansava a la costa. I de fet, van aconseguir parar alguns atacs. Al sortir de Mallorca i trobar-se amb alguns avions de Reus giraven cua. De Reus o d'altres aeròdroms menys importants com el del Pla de Santa Maria, el de Valls o el de Salou.- En matèria de bombardejos aeris, la Guerra Civil espanyola va ser un camp d'experimentació?A la Guerra Civil conflueixen dues maneres noves de fer la guerra que no s'havien fet abans: la guerra total i l'aèria. La guerra total es refereix a la idea que quan un país entra en guerra hi entra tot el país. Tota la gent, tant si porta uniforme com si no, com si està al front o a la rereguarda. Però per això feia falta una arma massiva que és l'aviació militar.- I per què entra per primera vegada a la Guerra Civil espanyola?L'aviació militar fins a finals dels anys 20 no va poder fer llargs trajectes i portar molta càrrega. Llavors a Espanya es posa en pràctica per primera vegada el que es diu guerra aèria. Fins aquell moment qui havia guanyat la guerra era qui tenia millor infanteria o marina, a partir de llavors, qui la guanyaria és qui tingués millors avions. Si fem un repàs des de la Guerra Civil espanyola, qui ha guanyat la guerra sempre ha estat qui ha tingut millor aviació, a l'excepció només del Vietnam potser.- Com va ser la defensa d'aquests atacs?La defensa va ser de dos nivells: l'activa i la passiva. La defensa activa estava a càrrec de l'exèrcit i la seva missió era evitar els atacs amb artilleria i l'aviació. Després la passiva era l'encarregada de protegir la població civil i corresponia als ajuntaments i a la Generalitat de Catalunya. En aquest aspecte la feina que es va fer va ser molt important.- Per què?Va evitar milers de morts a causa dels bombardejos franquistes. En canvi, els avions i les armes que estaven al front eren més fluixos de manera que es va haver de reforçar molt la defensa passiva. L'element més important que coneixem són els refugis antiaeris, però perquè un refugi funcioni fa falta que hi hagi tot un sistema organitzat. Que la gent sàpiga a quin ha d'anar, que hi hagi unes normes, uns vigilants, etcètera.- Quin va ser l'abast de la destrucció?Va ser molt important, tant a nivell urbanístic en algunes ciutats com Tarragona, Reus i Tortosa, com d'infraestructures. Van bombardejar vies i estacions de tren. I van causar un gran nombre de víctimes. Si ens centrem en el Tarragonès vam registrar uns 300 atacs aeris que van causar 354 víctimes i unes 550 persones ferides, la majora civils.- Com es va fer el cens de víctimes dels bombardejos franquistes a la província?A banda dels bombardejos i la defensa, a nosaltres ens interessava conèixer els noms i cognoms de les víctimes perquè més enllà d'un número són persones concretes. Això ho hem fet rescatant la documentació de la defensa passiva de cada municipi, els registres dels hospitals i dels cementiris. Amb aquesta informació hem aconseguit determinar el nom de dues terceres parts de les víctimes. - Una tasca de recuperació de la memòria històrica...Sí. Per una banda, el cens de víctimes dels bombardejos franquistes representa posar noms a la Història. I d'altra banda, hi havia moltes persones que sabien que un familiar seu havia mort a Tortosa, però no sabien la causa. Ara saben si anava en un tren, si estava al seu poble o el que sigui cada cas.- En un període tan fosc com el franquisme, com s'ha de fer la recuperació de la memòria històrica?El franquisme va recuperar la seva memòria històrica, la de les seves víctimes, la dels seus soldats, la de la seva gent. No va fer una recuperació de tota la població. Caldrà esperar a la instauració de la democràcia i de l'anomenada Transició perquè a iniciativa de familiars s'iniciï això que avui coneixem amb el nom de memòria històrica.- I les administracions quin paper han jugat?En alguns casos la recuperació de la memòria històrica ha tingut el suport de l'administració i, en d'altres, no. Però fonamentalment han estat els familiars i les associacions els que han recuperat aquest concepte i han obligat a l'administració a que es posi les piles. Va des de rescatar persones que encara estan enterrades a la cuneta de la carretera o al mig d'una vinya, fins a posar noms a les víctimes.- Hi estem preparats?Penso que estem preparats perquè som una societat madura. De fet, penso que ja ho estàvem als anys 70 i no hagués calgut esperar tant temps. La millor manera de resoldre un problema és coneixent-lo. És evident que a sota hi ha una qüestió que és que es va dividir un país. No només Espanya, a Catalunya hi havia partidaris dels dos bàndols.- Per acabar, amb la situació política actual, l'article 155 aprovat pel Govern espanyol està paralitzant la recuperació de la memòria històrica?L'ha posat en perill, però tampoc és que anéssim molt ràpid des del punt de vista dels historiadors. El 155 encara ho ha frenat més, perquè no es poden prendre determinades decisions. Simplement seguim gestionant els projectes que ja s'havien aprovat. En aquest aspecte, quan ja anem tan endarrerits, qualsevol fre és un problema molt gran.
