Foto: 

Cedida
Roser Vernet, directora del Centre Quim Soler

Roser Vernet: "Amb Priorat en persona volíem que la comarca fos matèria literària"

Priorat en persona celebra el desè aniversari amb un diccionari sobre la comarca
Arnau Martínez
,
10/12/2019
Llibres
Si busquem la lletra R, hi trobem l’entrada ‘Roser’ i diu així: “Té caràcter i energia i mana molt, perquè algú ha de manar. Parla clar i encara mira millor. El seu gest t’avisa quan està a punt de riure o a punt d’esclatar. És de pedra i aglutina: això ho farem així, perquè t’ho dic jo, això m’agrada i allò no. Ella és el Perxe i el Centre Quim Soler i és ella mateixa, feta i deixada estar. Si t’ha d’abraçar, t’abraça a la catalana sense aquell devessall tan mediterrani i tan molest que tant es porta en el nostre gremi. Si t’ha de fotre un moc, te’l fot. És d’agrair la gent que parla clar”. És l’escriptor Jaume Copons descrivint a la Roser Vernet (El Molar, 1955) al diccionari de Priorat en persona.
"Sovint anem a descobrir territoris llunyans i exòtics perquè pensem que allò de casa ja ho tenim vist, sabut i conegut. En el fons, hem fet unes descobertes superficials, de façana i reduccionistes"

La Roser és activista prioratina i la directora del Centre Quim Soler que ara fa deu anys va iniciar el projecte Priorat en persona. Es tracta d’una trobada d’escriptors biennal que té l’objectiu de posar aquest territori al mapa literari dels Països Catalans. Per celebrar la primera dècada, Vibop Edicions acaba de publicar algunes de les entrades del diccionari en format llibre amb el títol 'Priorat en persona: diccionari literari d’un paisatge excepcional'Des de Surtdecasa aprofitem l’aniversari per enraonar amb la Roser. 

- En què consisteix Priorat en persona? 
Són trobades d’escriptors i és un projecte biennal, cada edició té l’anada i la tornada. Cada any senar convidem a sis escriptors, tres homes i tres dones, de gèneres, de trajectòries i d’edats diferents. Sempre procurem que n’hi hagi un de literatura infantil i els fem vindre al Priorat de dijous a diumenge. I al mateix temps, triem quatre persones d’aquí el Priorat de pobles, oficis i edats diferents que faran d’adadils, qui seran els amfitrions i els hi faran veure i viure el seu Priorat personal. Llavors diumenge després de dinar, els escriptors marxen amb deures, han de produir uns textos que s’organitzen en forma de diccionari i amb cada paraula escriuran narrativa, poesia, descripcions o el que vulguin. A més a més, han de fer una entrada dedicada a cadascun dels adadils que els han acompanyat i d’un dels altres escriptors.

  • imatge de control 1per1

- Aquesta experiència és l’anada, i la tornada?
L’any vinent, els escriptors tornen a la mateixa època i van a les escoles per intercanviar amb els nens les impressions que han provocat els seus textos. En aquesta trobada es fa la cloenda on es presenta un vídeo que s’ha enregistrat durant l’anada i els escriptors llegeixen algunes de les entrades del diccionari. 

- Per què vau escollir el format d’un diccionari a l’hora de publicar els textos?
El diccionari es pot consultar a la pàgina web de Priorat en persona i volíem que fos una obra col·lectiva, que s’anés fent edició rere edició i aquest format ens ho permet.

- Per què inicieu Priorat en persona ara fa deu anys?
Quan vam començar Priorat en persona ja feia tres anys que el Centre Quim Soler estava en marxa. Des d’un inici que volíem fer alguna cosa relacionada amb trobades d’escriptors. L’objectiu d’aquest projecte és que el paisatge humà, no només el físic, sigui present en el mapa literari imaginari d’aquest país, que no hi és gaire. Llavors estava de moda portar escriptors a un territori i que fessin un llibre o un conte sobre aquell lloc, però nosaltres volíem alguna cosa més. Volíem implicar la gent de la comarca, que la visita fos una immersió i provoqués visites posteriors. Amb Priorat en persona volíem que la comarca fos matèria literària i crec que a poc a poc ho estem aconseguint. 

- Com descriuen els escriptors el Priorat?
Ells no estan obligats a parlar del Priorat i hi ha textos que estan molt relacionats amb l’experiència viscuda i d’altres que podrien haver estat escrits a un altre lloc. És agosarat dir com veuen el Priorat, però al final els textos són pinzellades. Són aportacions que reflecteixen el mosaic que és aquest territori. També són útils per desfer alguns tòpics que molts d’ells porten a les butxaques. El Priorat és un mosaic complex que més enllà de visions reduccionistes, comprèn aquell qui el vol descobrir. 

- Sovint parles de “paisatge humà”. 
La diversitat dels adadils és molt rica. Hem tingut de tot, majoritàriament pagesos perquè el qui no és pagès, té algun tros de terra. Tots els adadils han ofert la seva mirada, alguna cosa que per a ells té importància i aquest conjunt de mirades conformen un mosaic. Hi ha hagut gent que ha ensenyat el paisatge més físic: formacions geològiques, l’aigua del Siurana... N’hi ha d’altres que s’han decantat per explicar-los-hi la seva feina. Cadascun dels adadils ha escollit lliurement mostrar el paisatge físic, l’històric o l’humà. Al final són les persones qui fan aquest paisatge. 

- Un text de Josefa Contijoch amb el títol “estada al Priorat, la meva”, diu: “Si bé és cert que quan vaig arribar al Priorat no sabia on anava, haig de confessar que quan me n’anava, vaig saber on havia anat: a aquella comoditat del viure agombolada i apeixada, en el territori del benestar.” És una comarca per descobrir encara el Priorat?
Estic convençuda que sí. Sovint anem a descobrir territoris llunyans i exòtics perquè pensem que allò de casa ja ho tenim vist, sabut i conegut. En el fons, hem fet unes descobertes superficials, de façana i reduccionistes. Tothom va on representa que s’ha d’anar, al poble més bonic, més excepcional per omplir la casella de “jo aquí ja hi he estat”. Ens fem la fotografia per Instagram i cap a casa. Descobrir requereix una altra manera de fer, un altre ritme. La immersió que fem a Priorat en persona és excessivament ràpida, però depenem de la disponibilitat dels escriptors, que es puguin alliberar uns dies determinats. Tot i així, obrim la porta a descobrir un territori completament diferent del que es ven turísticament. 

- Parles del ritme, justament a l’entrada “paisatge” del diccionari, Martí Domínguez diu: "Mireu el paisatge, collons!» clama Roser Vernet, la nostra amfitriona. Té raó, la gent xerra i xerra, i no mira” Ens costa aturar-nos, mirar i observar?
Ens costa a tots! Tenim molt interioritzat aquest ritme frenètic i hem de fer un esforç per parar aquest ritme, per no només veure, sinó que també mirar, amb ganes i amb dedicació. Els trajectes entre els pobles durant la visita els fem en minibús perquè creiem que aquests petits viatges també formen part de l’experiència. Quan poses sis escriptors junts, també és normal que comentin l’última novetat i xafarderia del moment. 

- També comentaves que un dels objectius de Priorat en persona és desfer els prejudicis cap a les zones rurals, els pobles i la seva gent. Ramon Erra a l’entrada “urbanocèntric” diu: “Esperàvem que arribaria encorbatat, amb aires de suficiència i amb un bigoti repentinadet. Però avui dia els alcaldes dels pobles ja no són d’aquests. Ara els alcaldes són joves, porten pírcings a la cella o al nas i arracades a diversos indrets del lòbul de l’orella. I xerren com tu i com jo.”
Aquesta entrada crec que el Ramon Erra la va fer amb tota la intenció del món perquè també és de poble. És una manera de contribuir a desfer alguns clixés que encara perduren. Ruralitat no és sinònim a una cosa d’un altre moment, d’una altra època o d’una altra galàxia. Per bé i per mal, les diferències cada vegada són menors entre les zones rurals i les urbanes. Apropar-te als llocs de manera oberta, sense prejudicis previs o disposat a desfer-los, és la millor forma de trencar tòpics i de conèixer més a fons un territori i la seva gent. 

- I encara una paraula més de Jaume Copons, “europriorat”: “Pocs paisatges són tan clarament creats per l’home i mantenen intacte el que van ser. És un paisatge creat per l’home que crea l’home i és la natura més intacta”. Som conscients del que tenim al Priorat?
Crec que els del Priorat cada vegada som més conscients, suposo que per això tenim aquesta dèria de fer entendre el valor que tenim. És un valor que no és ni millor ni pitjor que qualsevol altre, Jaume Copons el descriu molt bé. Les persones han treballat sobre el territori, però no s’han carregat aquest valor natural; la tradició i la innovació no s’han pegat bufetades, sinó que s’han intentat compaginar. Això és un valor que no tenen tots els territoris. Alguns han quedat fora de certs corrents i han quedat salvaguardats d’algunes agressions. La dificultat recau ara en saber gestionar aquest valor. 

- I per acabar, com descriuries tu el Priorat?
Després d’aquests anys que hem caminat amb el projecte Priorat en persona i la candidatura per la UNESCO, crec que la paraula mosaic el defineix de manera molt exacta. En aquest concepte hi ha implícita una diversitat, una harmonia entre les diferents peces que formen un conjunt, és un tot. Geològicament, orogràficament, climatològicament o el patrimoni immaterial són un mosaic. És un mosaic que es va replicant i aquesta és la característica que ens fa més forts, que ens fa resistir, perquè les coses homogènies són més febles. 

Més informació: 

A

També et pot interessar