Jump to navigation
- A 'La bossa o la vida' destapes el capitalisme i reveles el sistema actual com a principal culpable del canvi climàtic. En una societat consumista com la que vivim, creus sincerament que podem revertir radicalment els nostres hàbits?Res em fa pensar que un canvi d'hàbits ens permeti reduir el consum d'energia i que la disminució de producció sigui viable. La qüestió és la voluntat de voler fer un canvi a tots els nivells que coneixem i s'ha d'explicar a la gent què significa portar a terme aquest nou paradigma. El problema és que algunes propostes polítiques que ho expliquen són força ambigües, però des d'un punt de vista científic és l'opció més viable.
- Què significarà aquesta transformació per a la nostra vida diària?Quan parlem de canviar els hàbits, la gent pensa que haurem de tornar a viure en coves, però possiblement només cal que tornem a un model de vida com el que hi havia als anys 70 o 80: més localitzat i centrat en la vida, en allò que necessitem de veritat i ens fa feliços. El problema és que el capitalisme desenvolupa un volum de producció que alhora crea llocs de treball i la gent, quan li toques el treball, és dura de convèncer. Però el que hem de fer és adaptar el sistema per generar nous llocs de treball i altres mercats industrials més sostenibles, així com repensar molts aspectes que consideràvem normals. Hi ha moltes preguntes que s'han de qüestionar des d'economistes a empresaris o, entre altres, polítics a tots els nivells.
- Viure com als 70 significarà no viatjar o fer menys ús de dispositius com l'ordinador o el mòbil...Tenim per drets absoluts coses que fa 40 anys no ho eren. Els meus pares han agafat dos avions en tota la seva vida i no els ha passat res. Hem canviat una sèrie de prioritats per unes altres i pensem que són aquestes les que ens faran feliços, però falta una racionalització de tot això. Ahir sentia parlar una persona de com afectaria negativament la manca de turisme a Barcelona i per una part tenia raó, però per l'altra li anirà bé a la ciutat. No s'ha de passar del tot al no-res d'avui a demà, sinó de plantejar-se quins són els models de vida que necessitem i podem suportar. I aquestes problemàtiques s'han d'afrontar amb un projecte de societat on tot estigui integrat, no amb pedaços com s'ha fet fins ara.
- De fet, la manca de turisme ha fet que el veïnat de les grans ciutats pugui tornar a sentir seus els carrers, de la mateixa manera que s'ha posat en evidència que una forma de viure menys contaminant és possible. Serà l'inici d'un canvi?Durant els primers dies de confinament tenia l'esperança que tot això ens servís per reflexionar, però avui veig que la gent segueix obsessionada per tornar a la "normalitat", al mateix temps que és el discurs que ens volen vendre. El que sí que hem après és que podem estar a casa tranquils sense fer res. Que no fa falta aquest estrès d'haver de fer coses constantment i ser animals excessivament sociables. A vegades no fer res és bastant productiu, et permet recarregar energies i afrontar la vida d'una altra manera, i això els que vam néixer a partir dels 80 sembla que no ho entenem, necessitem fer coses constantment.
- Tornant al llibre, exposes que el creixement constant i els pics d'extracció de matèria als quals s'ha arribat han resultat no ser el millor per al planeta. Aquesta problemàtica de les fonts energètiques la sé jo, però també tots els estats del món. Tothom coneix que hi ha certes fonts de petroli que es fan cada cop més difícils d'extreure. El cas més paradigmàtic és Veneçuela, que té un petroli que cada cop és de menys qualitat, pel qual opta a menys mercat. El que significaria el canvi és fer una transició energètica, el qual implicaria no parar res, sinó anar cap a un món mogut només per les energies renovables.
- No s'hauria de parar res, però sí que hauríem de disminuir el ritme de vida...Les energies renovables no arribaran on ho fa el petroli, que és una bomba energètica. És per això que no podrem gastar tanta energia com ho hem fet fins ara. El problema és que no s'està treballant en fins on poden arribar aquestes energies, s'està deixant en mans del mercat i això és un problema.
- Al mateix temps, les energies renovables com la solar o l'eòlica necessiten espais per ubicar-se, el que causa reivindicacions com les de la Terra Alta, on ja no volen més parcs eòlics.Si jo visqués a la Terra Alta, també estaria fins als nassos i cridaria als "pixapins" que aixequessin els aerogeneradors als seus balcons, està més que clar. El problema del territori és que s'ha d'organitzar i distribuir de forma equitativa, on cada zona produeixi per a la seva subsistència. Jo sóc de Tarragona i hem viscut també el tema de la petroquímica i la nuclear, entre altres coses. Així que, perquè tot vagi millor, ha d'haver-hi una organització a nivells científics, però també empàtics.
- En tot cas, expliques que si no actuem en un temps límit, el món entrarà en col·lapse. Què podem esperar? La majoria de la gent quan sent la paraula col·lapse imaginen alguna cosa fent implosió, però jo l'entenc com un procés d'anys on tot va decaient. Quant de temps va tardar a col·lapsar Roma? Penso que el col·lapse del món tal com el coneixem ja ha començat, fa temps que sentim parlar que el sistema que van muntar a partir de la revolució industrial, també anomenat capitalisme, està arribant a la seva etapa final. Això no ha de ser necessàriament una cosa dolenta, el que s'ha de fer és estudiar alternatives sostenibles que causin el menors danys possible de transició.
- Recordem alguns temes dels quals parles com l'acidificació dels oceans, el desglaç o fins i tot els conflictes bèl·lics i els refugiats climàtics. Van tots agafats de la mà, però es desenvolupen al mateix ritme?Vivim en un ecosistema on tot està íntimament relacionat, ja que el món té els seus propis equilibris. A partir d'aquí, el que la ciència està intentant descobrir és si els diferents impactes que es correlacionen poden frenar-se entre si o, al contrari, maximitzen l'efecte. Al nostre planeta passen una mica les dues coses.
- Un altre dels temes que abordes a 'La bossa o la vida' són els esdeveniments extrems que vindran cada cop més seguits. Un dels casos que hem viscut de primera mà els darrers mesos va ser el Glòria, que va afectar greument el Delta de l'Ebre. Com veus el futur del territori?Ho té particularment fotut. És un territori que ha estat molt maltractat per les polítiques d'aigua, amb el riu amb cada cop menys sediments, i si això ho ajuntes amb l'augment del nivell del mar... però no és una problemàtica només del Delta, això també passa a Miami, al Sud-est Asiàtic i a molts altres territoris del món. Hem de veure què fem amb això, perquè implica migracions de persones, col·lapse d'activitats econòmiques...
- Per evitar o lidiar amb això, exposes també diferents sortides i moviments polítics i socials per trobar altres fonts d'energia. En quines confies més?Les opcions que explico al llibre són tres: el Green New Dealn (GND), que és el que ara està de moda a Europa i Amèrica, que consisteix en un tipus de política on allò públic, és a dir els Estats, donen molts diners per fer una transició energètica. El problema del GND és que no qüestiona el creixement infinit i tampoc ho volem així, perquè acabarem com estem ara. El gran avantatge que té discursivament és que et fa veure que és un canvi bo i possible, però no entra en més detalls.
- I les altres dues...Després hi ha l'Ecosocialisme, que posa al centre un sistema just socialment i ecològicament i comporta una racionalització del consum, entre moltes altres coses. És el que implica més canvis, per això la gent ha de voler dur-los a terme. I l'Ecofeixisme, que va directament relacionat amb la primera opció de no fer res, però mentre la societat en general ho passa malament per la manca de recursos, un grup petit de persones es queda amb les darreres provisions.
- També puja tota una generació Z disposada a canviar-ho tot. Sí, perquè els hi va la vida. Fa anys ja veiem als punks del 'No future', però aquesta és la primera generació que pot dir això realment.
- Què podem fer a escala individual per canviar les coses? Podem dir que hem de comprar vehicles elèctrics i utilitzar el transport públic, però amb el sou mínim i una xarxa de comunicacions precària tot es queda en paraules.Les solucions individuals no deixen de ser un reflex de la societat en la qual vivim, on predomina l'individualisme flagrant mnetre que els canvis han de passar tots pel col·lectiu... Però hi ha un llistat enorme de coses que podem fer en l'àmbit individual. Per exemple, ara estava veient una xerrada del Fòrum Agrícola Europeu, que deia que els preus dels aliments pujaran, per tant, si no hi ha polítiques socials, hi haurà molta gent que tindrà greus dificultats per accedir a coses tan bàsiques com els aliments. Això que ens venen que "si els consumidors canviem el patró de consum, la societat canvia", no és del tot veritat, perquè hi ha coses que han de venir del si de la societat i de la política. Cadascú ha d'actuar en la seva proporció i sense carregar-nos la responsabilitat massa a l'esquena. El que sí que hem de fer a escala individual és sumar-nos a les reivindicacions i a la lluita per un canvi que realment és possible.
Web Tigre de paper - 'La bossa o la vida'
