Queixalada i glop de canyeta

Dissabte al vespre. Punt de trobada, el Mercadal. Ben a prop, al carrer de Rosich, hi trobem el 3denou, on no hi ha una sola taula lliure. De fet, les colles que van entrant i s'acosten a la barra han de girar cua quan se'ls explica que s'estan despatxant tantes tapes que no donen l'abast i que n'estan fent de noves. "Torneu en una mitja horeta", se'ls diu. Per sort, servidor de tots vosaltres ha trobat lloc. La tapa que presenten és 'La clotxa del 3de9', un panet farcit amb tomàquet, ceba i llonganissa. I tot plegat, amanit amb salsa romesco. Destapeu la clotxa i ensumeu la flaire de la llonganissa. No us l'heu de perdre.
 

El whatsapp treu fum. Es veu que el Barça ha perdut a Anoeta, així que s'haurà de beure una mica més per oblidar una derrota que encara ens costarà la Lliga. El recorregut continua pels locals del voltant. És hora punta i costa trobar un local que no estigui ple fins a la bandera. La propera parada és al restaurant Rosa dels Vents, l'establiment del mític Chus a la plaça de les Peixateries Velles. "Una bogeria, un estrès", diu una de les cambreres quan se li pregunta pel volum de feina en aquest vespre de Ganxet Pintxo. La tapa que us oferiran si hi aneu (i hi heu d'anar) és ideal per als formatgers de casa. En diuen 'Bocca nera' i és un pastisset que, entre d'altres, conté salmó i poma. Un musclo caramel·litzat amb vermut el corona. No em negareu que no se us obre la gana.
 

Al Fossar vell s'hi troba El Campanar, que en aquesta Ganxet Pintxo aporta la 'Delícia dolça i picant'. Més aviat picant, de fet. Del tot, en realitat. Si sou de sensacions intenses gola avall, aquesta és la vostra. Es tracta d'un pit de pollastre arrebossat i banyat generosament amb una salsa que cou com una mala cosa. "Per a les carns blanques el millor és un vinet blanc", aconsella en Ramon, el propietari. La salsa també és l'ingredient estrella de la tapa de La Presó, al Pallol. És la 'Broqueta de corder amb menta'. Acompanyada d'un petit pa de pita, podeu embolicar-la i cruspir-vos-la com si fos un durum. A tocar, d'altra banda, hi teniu la gran descoberta de la Ganxet Pintxo de l'actual primavera. El Sora hi competeix amb 'Foie, quin príncep blau'. Melmelada, nous i formatge blau en són les claus. Per llepar-se'n els dits, paraula. Proveu-la tot maridant-la amb una copa de vi.
 

Gairebé mitjanit i encara tinc un budell buit. Sempre és aconsellable tirar dels clàssics, se sol dir. Potser és això el que em du al Raval de Jesús, on hi ha el Bon Mar, per a molts reusencs el millor local per menjar tapes de la ciutat. Com en anteriors edicions de la Ganxet Pintxo, la seva proposta té un toc mariner. Si, com jo, sou de 'Sípia bullida amb romesco', us agradarà. Senzilla, simple i directa. Ara bé, si les coses han d'entrar pels ulls, més els val cuidar un xic més la presentació, de cara al futur. I que n'hi posin una micona més, per favor!
 

Quarts d'una de la matinada. Els carrers comencen a estar més tranquils, tot i que encara es passegen parelles, famílies i colles d'amics amb la guia en paper de la Ganxet Pintxo. Alguns repassen els locals on han estat una estona abans. Altres, però, es queixen. "M'he quedat amb gana", lamenten. Molts d'ells, de ben segur que repetiran i tastaran més tapes de la ruta. Sigui per compartir amb una bona estona amb qui t'estimes, o per celebrar quelcom, o perquè tots som uns golafres. El cas és que qualsevol excusa és bona per fer una queixalada i un glop de canyeta. Per endavant encara queda una setmaneta de Ganxet Pintxo. N'hi haurà per triar, remenar, degustar i pair.