Jump to navigation
S’hi van posar el 2006 a Montblanc. Primer com una batucada amb vents o com una txaranga amb percussió brasilera, tot i que la seva proposta ha evolucionat cap una brass band amb una percussió més simplificada. També han anat incorporant tocs teatrals en els seus espectacles buscant la complicitat amb el públic, una interacció que amb el temps s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la Bandarra Street Orkestra.
Bona prova d’aìxò és que el mes de maig van guanyar el primer premi segons el públic del Festival Strassenmusik de Ludwisbirg (Alemanya) on hi participaven unes 40 bandes d’arreu del món. Però és que una setmana abans, la Bandarra també s’emportava cap a casa el primer premi del 2n Concurs de Charangas de Escucha (Terol), una convocatòria que l'any anterior havien guanyat els Artistas del Gremio, una txaranga que també es va endur la primera edició del concurs televisiu 'Tú sí que vales'.
Però ells han fet de tot, diuen que “la Bandarra és com una plastilina amb la que s’hi poden fer moltes coses”. De fet han tocat a tot arreu, i en tot tipus de festejos, i ara a més es treuen de la màniga el Corremusic’s Street Festival, la llavor del que hauria de ser un festival de música de carrer que situï Montblanc en el mapa dels sons en aquest format i que es planteja després d'haver tastat diferents models de festivals per l'Estat i per Europa.
D’això i de tot plegat, n’hem xerrat per telèfon amb el Pau ‘Bandarra’, l'ànima i el responsable de tota la part artística de la Bandarra, just a principis de la setmana que estrenen el Corremusic's.