Jump to navigation
- Presentes 'Protesta', el teu quart disc. Amb el títol, intentes sintetitzar tota la teva obra?Sí. Volia buscar una paraula que intentés sintetitzar la necessitat de seguir connectant les expressions musicals amb les reivindicacions del nostre país. Em va semblar que pel moment que vivíem, tot i ser una paraula extremadament explícita, era idònia per a seguir amb la línia de recuperar la vessant més crítica i compromesa de la música.
- Malgrat tenir un títol molt clar i precís, les temàtiques són força variades.Sí, les temàtiques del disc intenten llegir la realitat en la que vivim i recollir els dubtes i les preguntes que tenim les persones d’aquest país. D’altra banda, però, intento sempre acostar-me a un terreny més emocional on poder debatre sobre les relacions humanes i també, d’una forma més directa o indirecta, parlar sobre el debat social que ens acaba empenyent cap a les relacions sentimentals.
- Musicalment parlant tampoc ets molt tancat. Cançó d’autor, sí, però hi trobem rock, rap, reggae... Bé, suposo que la cançó d’autor ens permet fer excursions musicals d’aquest tipus. En aquest darrer treball ens hem permès el luxe de canviar de gènere musical de manera molt dràstica. Hi trobem des d’una obra més clàssica, com pot ser un tema en piano amb una veu recitant-hi poesia a sobre, fins a una petita incursió al terreny del hip-hop. Aquest disc però, volíem que partís des d’una base més “rock”, per això sempre hi trobem les guitarres com a protagonistes. A partir d’aquí, hem fet un disc mitjançant el qual poder passejar per diferents sonoritats.
- No t’és difícil defensar tot “això” en un directe, on estàs pràcticament sol?Pels directes tinc la sort de comptar amb un altre guitarrista, el Víctor Nin. Si hagués de defensar les cançons jo totalment sol, seria ben diferent. La veritat és que entre les dues guitarres hem de fer un exercici de versionar les nostres pròpies cançons, ja que el disc va ser gravat amb banda. Intentem conservar l’estètica de la cançó, portant-la, a la vegada, cap a un terreny més íntim.
- Ja són 10 anys als escenaris. Què veus quan mires cap enrere?Primer de tot, cal dir que m’ho miro amb molt de “carinyo”. Poder celebrar deu anys ensenyant les cançons, coneixent el país, trepitjant-lo... és quelcom molt bonic, sobretot, perquè m’estic dedicant a allò que més m’agrada en aquesta vida que és fer cançons i cantar-les. Em considero molt afortunat. En el moment en que ens trobem de crisis cultural, hem de pensar amb tots els llocs de treball que s’han perdut, no només de la gent que es dedica a tocar i a cantar, sinó de tots aquells que hi estan al voltant.
- Ha anat a pitjor?És difícil de detallar, perquè quan vaig començar l’any 2004, el món discogràfic ja estava en crisi. Pel que m’expliquen músics que tenen més experiència que jo, podríem dir que sempre ha estat en crisi... La cultura sempre ha sigut la “germaneta pobra” de la institució i no ha estat mai prou valorada. És una expressió artística que sovint ha molestat al poder i per aquest motiu se la deixa una mica arraconada. En aquests últims dies podríem dir que ha anat a pitjor i s’ha notat moltíssim la crisi en temes de programació de moltes sales i teatres que han hagut de tancar per no poder fer front al context en el que vivim.
- Tornem al disc. 'Protesta' és el disc del qual et sents més orgullós?Sí. Sempre que acabes un disc dius que és el millor que has fet... però bé, penso que sí. Estem molt contents amb el resultat perquè ha sigut un disc que l’hem pogut treballar amb molta calma i estem molt contents de la rebuda. Malgrat que la cançó d’autor no té molta repercussió als mitjans de comunicació, insistim en crear un circuit de cançó d’autor que sigui sòlid i que ens permeti voltar pel país i ensenyar les nostres cançons.
- Has guanyat quatre premis Enderrock en dos anys. Com ho valores?La veritat és que em preocupa relativament poc. En definitiva el que vull, i el que volem la majoria de cantautors que vam néixer fa vuit o deu anys, és que les cançons ens ajudin a fer-nos créixer com a poble. Crec que els guardons que un pot arribar a rebre durant la seva trajectòria musical poden arribar a ser contraproduents. Primer perquè crea una espècie de competició que no ens interessa gens, i després, perquè dins el món creatiu acostuma a haver-hi molt egoisme i els premis precisament poden ajudar a fomentar aquests valors que per mi són negatius. És evident que rebre un premi va bé per saber que hi ha gent que et dóna suport, però, en definitiva, no és la millor manera per a entendre que una proposta cultural té una acceptació popular. És un tòpic, ho sé, però prefereixo pensar que el millor premi és seguir fent concerts.
- Ets un gran defensor de la llibertat del poble català. Aquesta lluita és el motor de 'Protesta'?No. He fet l’exercici mental de reivindicar la independència des d’un altre àmbit. Estem en un moment tan reiteratiu sobre aquest tema que a vegades crec que com a creadors culturals hem de fer l’esforç de no repetir-ho.
- Igualment però, creus en la música com a eina per a canviar les coses?La música, com la cultura en general, ens permet crear debat. Posarem en dubte qui som, què fem i com ho fem, i aquest qüestionament general ens ha d’empènyer cap a millorar socialment i individualment. Crec que les cançons per si soles no canvien res, però si fan un servei d’acompanyament que ens permet fer lectures crítiques. Les cançons poden parlar d’un moment històric concret i de com s’han transformat les coses i aquest és el valor més maco de la música. No podrem canviar res, però si podrem explicar-ho i parlar d’allò que està passant. Podem plantejar preguntes i després, ja trobarem les respostes.
- I per acabar, i tal com preguntem a tots els nostres entrevistats, què t’agrada fer quan surts de casa?Asseure’m a qualsevol terrassa d’un bar a fer una “cerveseta”.
El Cesk ens ha deixat les seves 5 cançons de capçalera. Aquí les teniu:
Atenció, si voleu anar al concert d'en Cesk per la cara participeu al nostre sorteig aquí.
--
Cesk FreixasDivendres 24 d'octubre, 22hCal Massó de Reus
