El Son de la Chama: “Passi el que passi ja estem contents, hem fet un pas com a músics i com a persones”

Dijous 25 presenten 'Consciència', el seu primer disc, a la Zero de Tarragona

Surtdecasa Camp

21/05/2013

Música

Des de 2007 sentim a parlar d’El Son de la Chama però fins ara no els ha arribat el moment de treure disc. Dels membres fundadors només en queda un: el saxofonista. El grup ha acollit diferents generacions de músics d’arreu del Camp de Tarragona i la seva personalitat ha anat variant i definint-se en funció de qui hi ha estat en cada moment. El que no ha canviat gens ni mica és l’ànima festiva de la banda, la potència dels seus directes i el missatge de les seves cançons.

Ens trobem amb ells just l’endemà de posar-se a la venda ‘Consciència’, el seu primer disc. Ah, i de que es pugui descarregar gratuïtament al seu web, naturalment. Creuen que la seva música no ha de tenir barreres i que ha d’estar absolutament a l’abast de qualsevol. Vaja, d’aìxò que en diuen ‘fills de la generació digital’. Tot just comencen, com nosaltres, i els agrada sortir al carrer. També com a nosaltres. Potser per això ens hem posat d'acord, i aquest Sant Jordi els tindrem tocant davant la parada del Surtdecasa Camp a la plaça del Mercadal de Reus, més o menys a partir de les 17:30h.

Ara al grup són vuit: tres de Tarragona, tres de Reus, un de Benissanet i una de l’Escala. Avui han vingut el Siscu i el Pablo, el cantant i el guitarra del grup. Casualment dos dels reusencs de la banda.

- Però sou de Reus o de Tarragona?

Pablo: Diuen que de Tarragona... (amb certa resignació...)

Siscu: Però jo sóc el cantant i sóc de Reus!

- Per cert, com va anar això que entressis com a cantant en un grup que ja tenia un cert recorregut?

S: Vaig entrar com a corista i després vaig acabar com a cantant, per mi ha estat una gran oportunitat. Jo abans els anava a veure i ballava des de baix. Hi coneixia el Pablo perquè amb ell havíem coincidit en una orquestra que vam fer a Reus quan teníem 16 o 17 anys, la Balmes Street Band, però ara no em facis recordar aquella època... (rient)

- Perfecte. Doncs explica’ns què et vas trobar quan vas entrar a El Son de la Chama. Des de llavors l’estil del grup ha variat, s’ha anat definint i tu has agafat el pes compositiu...

S: Els temes són alegres, plens de color, sempre penso en fer que la gent s’ho ha de passar bé escoltant-nos i sobretot quan ve als nostres directes que és quan sonem més ‘canyeros’. Ara potser les cançons en general tenen més de reggae-latin, tot i que en directe també hi ha tocs punk més ‘gamberros’.

P: Abans es feien molts més estils. Hi havia més rumba, funky, reggae... Però hem anat tancant el cercle fins arribar al que fem ara.

- I una vegada definit vau fer cap als estudis i a la discogràfica on grava gent com La Pegatina, Che Sudaka, Muyayo Rif... o els tarragonins Bongo Botrako. Van ser ells qui us hi van portar?

P: Per nosaltres L’Atlàntida ja era un estudi de referència per tots els grups que hi havien passat i a més l’Uri de Bongo ens en va parlar molt bé. Les referències eren molt bones i a més ens van fer un preu barat. I el tracte del Mario de l’estudi ha estat brutal.

- I d’aquí una cosa devia portar l’altra...

S: Sí, justament va ser el Mario qui va dir que això necessitava discogràfica i un dia va fer venir el Johny de Kasba Music a l’estudi quan quasi teníem el disc enllestit. Nosaltres estàvem molt nerviosos... S’ho va escoltar i va començar a dir “farem això, farem allò altre...” i a suggerir diverses idees. Després vam anar a dinar tots junts...

- Però ja us havia fitxat?

S: Doncs això és precisament el que nosaltres no sabíem! Tal com parlava semblava que sí però com que ell no ho havia dit clar en cap moment, jo recordo que no em volia fer il·lusions. Llavors al dinar li vaig preguntar: “Però escolta Johny, estem a Kasba o no?”. I ell em va contestar: “Clar que sí i si no que fem xerrant tanta estona?!”. I en aquell moment vaig veure que teníem discogràfica.

- I a partir d’aquí sembla que el vostre missatge ja s’ha començat a estendre...

P: Fins ara està anant molt bé, estem molt contents. La gent nota que hi ha un treball darrera de les cançons i que la feina l’hem fet des de dins, des del cor.

S: Això sí, creiem que nosaltres ja hem guanyat independentment de com ens vagin les coses. Nosaltres som molt crítics i fins arribar aquí ja hi ha hagut una evolució notable, com a músics i com a persones. Però la veritable lluita comença ara.

- Home, de moment l’estrena del primer senzill i del clip d’‘Als de dalt’ a través del web d’Enderrock va tenir un impacte molt positiu a les xarxes socials, deveu estar contents...

S: Durant aquells dies hi van haver missatges molt bèsties: penya que no coneixíem de res que ens felicitaven per la cançó o que n’escrivien algun fragment a Twitter. És una lletra molt propera que parla dels desnonaments i que està dirigida ‘als de dalt’, als que manen.

- La resta de lletres també parlen d’injustícies...

S: En general parlen de lluita, d’injustícia, d’amor... A vegades són coses meves però mai són individualistes.

- A ‘Als de dalt’ hi canten Txarango i també apareixen en el clip. Com heu triat totes les col·laboracions que hi ha el disc i com els heu convençut?

S: Amb Txarango havíem compartit oficina de management quan els dos grups estàvem a Tercera Via i ja fa anys que els coneixem i que hi hem anat tenint contacte. Amb l’Adrià de La Pegatina hi vam arribar a través de l’estudi. Al tio li va agradar el que fèiem i va venir a col·laborar. Llavors necessitàvem una veu femenina i li vam enviar un correu a La Canija de D’Callaos amb la proposta. I també ens va dir que sí, vam flipar! I amb l’Uri de Bongo Botrako, no cal dir-ho, som amics i ens feia il•lusió que hi fos.

- Ara que els anomenes de nou, com valoreu l’èxit que han tingut els Bongo Botrako?

S: Els Bongo Botrako van composar un tema brillant com ‘Todo los días sale el sol...’ que tothom s’ho ha fet seu, i això mola... I a més han fet les coses molt bé.

- Quines coses?

P: Hi ha el tòpic que la bona música ha d’acabar funcionant però amb això no n’hi ha prou. Ells són gent que han treballat un munt perquè ara els vagi així.

S: A més de música, has de fer ‘treball d’oficina’, organitzar-te bé... En això ens han assessorat molt.

P: Hem arribat a fer reunions per determinar com ens hem d’organitzar les reunions. Ens coneixem molt i a vegades entre vuit amics costa posar ordre.

S: Ara fins i tot fem una acta per cada reunió perquè ens hem d’acostumar a aquesta nova manera de funcionar. Cadascú del grup s’encarrega d’una tasca: lligar bolos, actualitzar les xarxes socials, portar el contacte amb la premsa, fer els fulls de ruta... Avui en dia és la clau.

- I després de tota aquesta feinada i del que us costa enregistrar un disc no us sap greu regalar-lo?

P: Estem en un punt en el que ens interessa és la gent arribi a la nostra música. I fer un disc és una forma de promoció brutal. Si hem de fer diners, els farem amb els directes, no pas de vendre discos. Això sí, a qui li agradi la nostra música i vulgui el disc en format físic també el pot comprar a la botiga.

S: T’estàs fotent molt de ‘curro’ però per a tothom, no només per a gent amb diners. Aquest senyor per a què m’entenguis -i assenyala un home que passa pel costat de la terrassa on estem conversant- ha de poder escoltar el disc, si vol, i sense que li costi res. Nosaltres díem: “Escolta-t’ho i si t’agrada vine als nostres concerts on encara t’ho passaràs millor”. En el fons és un acte súper humà, és com quan et poses a tocar al carrer per fer arribar la teva música a qualsevol que passi i et vulgui escoltar.

P: Ens agrada tocar al carrer i el dia de Sant Jordi sortirem a fer alguna cançó per la rambla de Tarragona i pel centre de Reus perquè la gent que hi ha passeja ens pugui escoltar.

- Ah si? Nosaltres enguany per Sant Jordi també serem a Reus. Perquè no us apunteu i veniu a tocar davant la nostra parada?

P: Òstres! De p... mare, per nosaltres perfecte.

- Fet!

El Son de la Chama són: Siscu Romero (veu), Pablo Camacho (guitarra), Mario Cózar (baix), Toni Ferré (bateria), Miki Fa (percussions, flauta travessera, acordió...), Neus Martínez (teclats), Aleix Garrido (saxo) i Jaume Tiñena (trompeta).

Per a més informació i per descarregar-vos ‘Consciència’: http://www.elsondelachama.com