Jump to navigation
- Ja són quatre discos en solitari. El camí per arribar a '4' ha estat senzill?Haver publicat un quart disc en solitari ja és un èxit, per a mi. A les discogràfiques els costa molt apostar per la publicació d'àlbums perquè no se'n venen tants com anys enrere.. Amb tot, jo he pogut anar fent la meva i només per això ja em sento molt afortunat.- Potser és per això que de l'optimisme n'has fet bandera a les teves lletres...Sempre he intentat escriure cançons que convidin a lluitar i no rendir-se. En aquest últim disc més. El missatge està molt més clar, és cert. Tots hem patit molt, aquests anys, però no hem de deixar de somiar.- Hi ha gira prevista?Al setembre, en principi, començarem una sèrie de concerts que inclouen Reus, tot i que encara no puc dir molt més. En qualsevol cas, sempre fa il·lusió tocar a casa, i més ara que tenim una escena molt potent.- Com defineixes el projecte de '4'?Crec que aquest és el meu treball discogràfic més íntim i proper, i també el més madur en l'àmbit musical. L'he treballat amb esforç i il·lusió.- Sé que deu ser difícil, però si haguessis d'escollir només una cançó de '4', quina seria?És difícil, i tant! Però si n'hagués d'escollir una de tot el disc seria 'Si no rius, és un dia perdut'. La trobo especial, d'aquelles que encoratgen, i per això ha estat el primer senzill del nou disc. La cançó per la qual se'm coneix, però, és 'Pol' -del seu anterior disc, 'Un dia per descobrir'-. N'estic molt content.
- Al clip de 'Si no rius, és un dia perdut' hi surts amb la periodista Elisabet Carnicé. Com l'has convençuda?No m'ha costat gens. La vaig conèixer fa uns anys, en un lliurament de premis, i de seguida vam connectar. És aficionada al teatre i a la interpretació, així és que ella se'n surt molt millor que jo, davant la càmera. El meu fort és la guitarra, la càmera em posa nerviós.- El teu estil és més aviat acústic, però a '4' sorprens amb una remescla ballable. Ganes d'experimentar?Tenia curiositat per escoltar la meva veu amb una base ballable de fons, sí. El Mikel Vilchez ha fet una remescla de 'Si no rius, és un dia perdut' i el resultat m'ha satisfet, tot i que l'electrònica no és pas el meu estil de capçalera. Segueixo alguns discjòqueis, però jo sóc més de pop acústic, i tant.- Quins són els teus referents?Els meus referents, de fet, cal buscar-los en la música nord-americana. John Mayer i Jackson Browne, posem per cas, m'agraden molt, són dos dels meus grans referents. A banda, grups de casa nostra com Lax'n'Busto sempre han estat importants per a mi, i el que vam fer amb Mai toquem junts anava en aquesta línia.
- Abans t'has referit a l'escena musical local. Segueixes els nous artistes de la ciutat?A l'època de Mai toquem junts no hi havia gaire activitat musical, a Reus, però per sort tot això ha canviat i ara tenim bons artistes. Poc o molt he compartit escenari i projectes amb els Fito Luri, Joan Masdéu, Ariel Santamaria i companyia, i segueixo els seus èxits des de la distància perquè passo molt de temps a Mallorca. Ara, però, amb les xarxes socials és molt més senzill estar al dia del que passa i de la creativitat musical de casa nostra.- A l'horitzó hi ha una possible reunificació de Mai toquem junts?Ara per ara no és una prioritat. Seguim en contacte, ens trobem de vegades i tenim amistat, però cadascú fa la seva. Això no vol dir, però, que una tarda decidim reunir-nos per tocar velles cançons.
