La Bien Querida: "Hi ha qui troba fonamental afinar. A mi particularment no m’importa"

Pocs artistes tenen la sort d’haver gaudit d’una carrera ascendent de forma tan ràpida com la d’Ana Fernández-Villaverde al front de La Bien Querida. El 2005 va anar a un concert de Los Planetas, va conèixer els seus membres -que van animar-la a composar- i des d’aleshores tot ha estat un camí d’èxits. El 2007, abans d'editar cap disc, la seva maqueta ja va rebre més de 120.000 escoltes a MySpace.

Amb tots els ulls (i orelles) atents a la seva veu i guitarra, el seu àlbum de debut ‘Romancero’ (Elephant, 2009) va complir totes les expectatives i va rebre unes crítiques aclaparadores. Moltes revistes especialitzades el van proclamar com un dels millors discos de l’any fent de La Bien Querida una presència obligada en qualsevol festival de renom. Després de protagonitzar videoclips d’èxit, de col·locar cançons en anuncis de televisió i de posar veu en dues cançons a ‘Una opera egipcia’ (Octubre/Sony, 2010) de Los Planetas, el 2011 va publicar el seu no menys exitós ‘Fiesta’ (Elephant, 2011) on evidenciava una evolució tot i seguir un camí estilístic semblant al del seu debut.

Des de ‘Romancero’ La Bien Querida funciona com un tàndem format per Ana Fernández-Villaverde i David Rodríguez (Beef, La Estrella de David). Ella fa les cançons i ell les vesteix. Ell dissenya el continent i ella el contingut. Cos i ànima. L’amor i el desamor -amb totes les emocions i sentiments que els interrelacionen- tenen lloc a les lletres, i la seva música és un pop amable que es nodreix de matisos folklòrics de molts indrets... o com a mínim així era fins el passat novembre quan van publicar el seu tercer disc ‘Ceremonia’ (Elephant, 2012). En el que és un notable canvi de rumb en la seva sonoritat; els arranjaments electrònics, les textures kraut i les atmosferes fredes han passat a tenyir la música de La Bien Querida. Un nou embolcall sonor per acompanyar la veu de l’Ana que continua sent tan dolça com sempre. Un canvi necessari i renovador que ha tornat a posar La Bien Querida en boca de tots.

Aprofitant la seva visita a Tarragona aquest divendres hem volgut xerrar una mica amb l’Ana.

- Per començar explica’ns a què es deu aquest canvi d’estil. Hi havia ganes de canviar d’aires, de provar coses noves?
La veritat és que sí. Després del ‘Fiesta’, que era com una continuació del ‘Romancero’, ja tenia ganes de fer una cosa diferent.

- I estàs contenta amb el resultat final? És potser un disc més homogeni?
Sí, aquest disc -musicalment i pels arranjaments- és el que més m’agrada. Potser sí que al segon disc, al ‘Fiesta’, li faltava homogeneïtat i amb aquest ho hem aconseguit.

- La gent ha respòs bé al canvi? Heu rebut un bon feedback?
En general sí, després sempre hi ha el típic que encara prefereix el so de la maqueta però això ja ho saps abans de fer-lo. Sincerament, quan el composàvem, jo pensava que li agradaria a poca gent. Només als quatre ‘moderns’ però no era una cosa que m’importés ja que necessitava fer aquest canvi. I al final, sembla que a la gent li ha agradat.

- Les teves lletres normalment parlen d’amor. Creus que és el tema per excel·lència en la música en general?
No ho sé, jo és amb el que em sento més còmoda i amb el que he aconseguit dir coses. Encara que ara mateix, amb tot el que està passant, estan sortint molts grups amb temes socials i m’encanten. El que passa és que a mi no em surt.

- Però tens ganes d’intentar-ho?
Sí, sí que en tinc ganes però on em moc millor és en aquests terrenys de les emocions.

- Hi ha molta gent, sobretot músics, que pensen que per cantar s'ha de tenir una veu perfecta i afinar bé. A tu t'hem sentit dir que per transmetre coses no cal cantar bé. Creus que al final és més important què fas i no com ho fas?
Penso que sí però és molt relatiu, depèn de qui escolti la cançó. Hi ha gent que sí que troba fonamental que tot estigui ben afinat. A mi particularment no m’importa, és més, les imperfeccions em fan gràcia. És el que més m’arriba.

- Vas començar envoltada de gent molt important en la música independent d’aquest país. J de Los Planetas et va animar a agafar una guitarra, més tard has seguit envoltada de grans músics, la gent de seguida va confiar en tu i vas acabar tocant en els festivals més importants d’Espanya. Has tingut una carrera meteòrica i en poc temps també molt d’èxit. Ets conscient d’aquesta sort que t’ha acompanyat?
Per descomptat, sóc conscient que hi ha gent que porta tota la vida fent música i que no ha aconseguit ‘destacar’ com jo ho he fet. Que tampoc ha estat molt bèstia però almenys em mantinc que això també està bé. Al primer disc sí que hi ha la novetat, l’impacte del principi, però després has de poder mantenir-te. Tots volem manternir-nos però també t'ho has de treballar. Però sí, sóc súperconscient de la sort que tinc.

- No és el primer cop que visites Tarragona, vas tocar el 2011 al Teatre Metropol pel festival GEA...
Sí, vam venir amb el ‘Romancero’ i vam quedar molt contents. És un lloc molt bonic i la gent va reaccionar molt bé i va haver-hi molt de feedback.

- Durant la gira alterneu concerts acústics amb concerts elèctrics. És una elecció vostra?
És el que et demanen, hi ha gent que et vol acústics... per centres cívics i coses així. Tampoc està la cosa com per dir que no.

- Però us agrada seguir tocant en acústic?
Jo m’ho passo millor tocant amb el grup. En acústic estàs més exposada, ets més vulnerable... però això a la gent també li agrada, et sent més propera, veu els teus nervis i això els arriba més. Lo bo de l’acústic és que puc afinar millor i la gent diu “doncs mira encara afina” (riu) i això també està molt bé. En directe amb el grup, si montes massa sarau a vegades això és complicat.

- En quin format ens visitareu divendres a Tarragona?
Trio elèctric. Vindrem: David Rodríguez (guitarra, sintetitzador i veus), Frank Rudow (programacions, bateria electrònica i sintetitzador) i jo... ah i el nostre tècnic Franki Ibern.

- Després del canvi de so de l’últim disc com s’han adaptat els temes antics als nous directes?
Hem passat totes les cançons pel filtre de ‘Ceremonia’ perquè així el directe sigui més homogeni.

- T’agrada com queden?
Jo crec que estan bé. La gent no s’ha queixat. Lo ideal és la cançó original perquè és com es va fer, però la melodia encara roman intacta i queda bé. Per damunt de tot hi ha la cançó i la melodia.

- Dues setmanes després de visitar Tarragona tocareu al Primavera Sound. És el segon cop que hi toques i a més et van convidar a fer-ho també a la gala de presentació del cartell del festival. Tota una responsabilitat, no?
Sí, per a mi el Primavera Sound és el millor festival que hi ha, respecte a cartell i a tot. També és veritat que ells tenen un estil molt marcat i que hi ha grups que no els agraden i no toquen. Però sí, sents cert orgull de que et triïn per tocar.

- Per acabar... recentment, aprofitant el Dia de les botigues de discos, el Record Store Day, cinc formacions mexicanes van versionar cançons del teu últim disc. Això et deu haver fet molta il·lusió...
Em va fer moltíssima il·lusió. I més perquè no en sabia res. Va ser de sobte, m’ho vaig trobar i em va agradar molt. A més són grups bastant coneguts a Mèxic. Només per l’esforç d’agafar la cançó, adaptar-la, enregistrar-la...

 

Aquest és el seu últim videoclip:

A La Bien Querida li hem demanat 5 cançons i ha triat aquestes:

Si voleu guanyar l'últim disc de La Bien Querida participeu al nostre 'difícil' concurs.