Obeses ens repassen les cançons de 'Zel'

Des que van publicar el seu segon disc 'Zel' fa poc més d'un any, els Obeses s'han ocupat de presentar-lo per tota la geografia catalana fent algunes visites al Camp de Tarragona (Tarragona, Constantí, Valls...). En la primera d'aquestes visites vam voler fer-los una entrevista molt interessant que podeu llegir aquí. Ara, aprofitant l'imminent concert del proper divendres al Centre d'Art Cal Massó de Reus volíem fer quelcom diferent. No ens ho hem pensat dues vegades i els hem demanat que ens parlessin de cadascuna de les cançons que formen el seu segon i aclamat treball discogràfic. Si encara no coneixeu 'Zel', el següent repàs cançó per cançó us incitarà molt a fer-ho. Endavaaant!!

 

01. 'La Ben Plantada'

"Una peça que hereta l'estètica i la forma de la sardana i que la nodreix de la força i la contundència del rock en una confluència d'aparença impossible però finalment reeixida gràcies a l'aprofundiment musical dels dos gèneres. L'obra pretén traslladar l'oient a un espai de comprensió on la noucentista figura de La Ben Plantada aporta una nova lectura de la contemporaneïtat. A tall d'anècdota, la peça va rebre l'assentiment de la Confederació Sardanista de Catalunya i aquesta va fer una entrevista a Obeses tot interessant-se per aquest gest creatiu inaudit."

02. 'Correm!'

"El ritme frenètic i sense treva del jazz manouche acompanya aquest divertimento que traça la ironia a través de l'esport i les seves possibles i evidents connexions amb el plaer. L'obra és un pulcre exercici de detallisme tant en la formulació musical com en el de la creació lírica on la pròpia interpretació exalta els seus significats i submergeix l'escolta en la sorpresa constant."

03. 'Botifarra amb seques'

"Es tracta del single del disc i la peça sobre la qual es va crear el primer videoclip d'Obeses. És una obra d'impacte, glam-rock en essència, amb guitarres agressives i denses i una utilització explosiva de tot el registre vocal i coral. La peça no només enalteix metafòricament allò autòcton sinó que defensa la més que provable admiració de l'alteritat sobre allò propi. Una obra directa, efectiva, clara i que esdevé un cop de puny al conservadorisme estètic i temàtic català."

04. 'Com la sal al mar'

"La bellesa esculpida en el so. Una peça que renuncia a la magnificència i grandiloqüència característiques d'Obeses per buscar allò més fonamental: la guitarra clàssica i la veu expressant-se en la seva màxima puresa. L'obra transporta a l'oient en un camí narratiu que a través de la variació melòdica i la modulació harmònica simulen la vivència d'un oneig constant però sempre variat. Una peça que ha fascinat a amants de la música acadèmica de tradició europea que n'han fet versions per a guitarra clàssica i un duet per a piano i cello a la veu cantant."

05. 'Paradís'

"Una altra simbiosi estilística aparentment impossible. En aquest cas entre la música d'arrel llatina i sonoritats més pròximes al rock-metal. Així doncs el relat transporta directament a la vivència d'allò paradisíac, d'un "nou món" preferible al contemporani i que es postula com a horitzó a assolir. Obeses convida als seus oients a compartir -i a fer possible- aquest imaginari rebel·lant-se conjuntament."

06. 'La bona educació'

"Una joia musical que ha fet les delícies del públic més selecte. Amb reminiscències del jazz vocal, sofisticat i irònic al mateix temps, la peça presenta la figura del cantant-protagonista i la seva evolució al llarg de l'obra. Hi ha una transformació del pensament on la veritat del protagonista va aflorant (i també ho fa simultàniament l'agressivitat de la música) teixint així un camí cap a la destrucció total de l'aparença i la descoberta final de la pèrdua -definitiva- de la bona educació."

 
07. 'Melisma'

"És la peça més breu del disc però molt probablement la que té un més gran contingut artístic i que ofereix a aquell qui l'escolta la possibilitat de crear-ne tot un discurs sobre la seva existència. Un melisma és el cant de diferents notes sobre una sola vocal i la peça en qüestió és precisament això: una fuga a tres veus on cadascuna d'elles fa un llarg melisma sobre la "e" de la paraula "Melisma". De manera que en la mateixa formulació interpretativa de la peça hi ha implícit el significat d'allò mateix que expressa la paraula que li dóna nom i que és la única emprada en l'obra. La quadratura del cercle presentada com a objecte sonor."

08. 'El debat'

"Un exercici creatiu l'objecte de treball del qual ja no són ni els acords, ni les escales, ni les melodies ni els timbres sinó "simplement" les estètiques o els estils musicals. A partir d'aquí Obeses teixeix sobre l'espai sonor tot allò que pot ser present en un debat polític: sintonia del programa, presentació de candidats, anuncis publicitaris variats, el debat en qüestió, etc... Un nou paradigma que replanteja l'objecte de treball de la creació musical."

09. 'Quartetto buffo di pollame'

"Un homenatge i un atreviment al mateix temps. Al primer disc 'Obesisme Il·lustrat', Obeses interpretava 'Duetto buffo di due gatti', una peça de Rossini. En aquesta nova obra construeixen sota una estètica de música balcànica i punk tot un entramat narratiu amb les onomatopeies de diferents aus de corral com a protagonistes. Ni una sola paraula és necessària per explicar l'enderrocament d'un rei opressor."

10. 'L'ombra sols fuig en la nit'

"La peça més gegantina d'Obeses. Un total de vuit minuts de música colossal. Sonoritats amb reminiscències d'òpera romàntica, apassionada i immensa, que endinsen aquell qui en viu l'experiència de l'escolta cap a la mateixa pell del protagonista. Una lluita existencial contra el no-jo, un enfrontament davant la pròpia negació, allò que es confronta a l'existència d'un mateix. Un viatge sonor des d'allò més diminut fins a allò més megalític, des del recurs musical més bell fins a l'asperitat d'un clúster orquestral i coral. Una experiència musical única, una comunió d'universos que suposa tota una gesta dins la creació musical contemporània."

11. 'Bona nit'

"La peça que acomiada el disc i les nits dels directes d'Obeses. Una cançó de bressol que utilitza la veu com a element de creació de tot l'acompanyament. La veu com a símbol, com a espai i com a construcció. És delicadesa, preciosisme i elegància i també sinceritat i veritat musical."

 

Aaah!! Si voleu anar per la cara al concert d'Obeses de divendres participeu al nostre sorteig aquí.

--

Obeses
Divendres 6 de juny a les 22:00h
Reus, Centre d'Art Cal Massó