Cristina Mongay
,
16/06/2016
Música

Mayra Teixidó: "No tota la música que sona avui és Mozart o bachata"

Parlem amb la Mayra Teixidó, presidenta de l'Indies de Ponent
Mayra Teixidó, Indies de Ponent, entrevista, Surtdecasa Ponent, Emergencia, festival música indie, alternatiu, independent, Lleida, juny

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Mayra Teixidó durant la nostra entrevista
Les terres de Lleida, musicalment parlant, han destacat per ser les impulsores d’un estil tan rítmic com és el garrotín però, més enllà de la seva petjada, altres estils i maneres de fer han calat profundament entre la seva gent. Fruit d’aquesta inquietud va formar-se l’associació 'Indies de Ponent' l’any passat. La música indie fa referència a la idea de poder desenvolupar projectes musicals amb els recursos propis de l'artista, deixant de banda els canals de distribució i difusió habituals. Es tracta, per tant, de música independent que pot permetre’s el luxe de ser ella mateixa al no haver de cenyir-se única i exclusivament a la dictadura del comerç. Parlem amb la Mayra Teixidó, la presidenta de l'associació Indies de Ponent.

- Com i quan naix l'associació Indies de Ponent?
La nostra associació va formar-se a finals del mes d'agost del 2015 i és una iniciativa sense ànim de lucre. El nostre objectiu fonamental és promoure activitats de caire independent al territori de Lleida, més enllà de la radio fórmula i del reggaeton. I com que és necessari ser una entitat per poder programar esdeveniments en sales musicals i connectar amb les institucions, vam decidir-nos a donar aquest gran salt.

- Quin en forma part de l'associació? Músics, amants de la música, productors...?
Indies de Ponent ho formem sis persones que tenim en comú, entre d'altres aspectes, uns gustos musicals molt similars. Tots nosaltres som grans amants de la música independent, de l'indie. I la gran majoria treballem estretament en aquest món: mesclem música, col·laborem amb iPOP radio, etc. Ja ens coneixíem anteriorment, sobretot per freqüentar espais alternatius a la nit de Lleida com La Casa de la Bomba. I va ser en aquest context quan van decidir muntar alguna cosa en conjunt.

- Què pretén Indies de Ponent?
Igual que no vestim o mengem qualsevol cosa, Indies de Ponent creiem que no hauríem d'acomodar-nos únicament a l'oferta musical més comercial, no hauríem d'escoltar qualsevol cosa. Caldria buscar alternatives. Molta gent s'ha vençut en aquest camí, inclòs en el moment de sortir de nit a escoltar música, ja que la majoria de locals a Lleida empren els mateixos repertoris. En alguns casos, això es deu a que, locals de tota la vida, d'estil indie, no tenen relleu generacional i acaben tancant –com va passar amb el Pentagrama–. I, en altres casos, això es degut a que la gent no sap de l'existència dels pocs espais que hi ha on sona música alternativa. Crec que fa vint anys havia més diversitat musical a la nit de Lleida...

- Creus que la música indie té bons representants a nivell lleidatà?
La veritat és que hi ha poc planter de grups indie a Lleida, en comparació amb altres ciutats de més o menys el mateix número d'habitants. Alguns dels més destacats són Pull My Strings o FOO, tots dos grups molts joves i interessants. A Ponent també hi ha gent que produeix música indie, però certament és complicat perquè, segons què és el que es promociona, la repercussió de públic pot ser molt minoritària.

- I el públic? Com són els seguidors de la música indie de Lleida? N'ha augmentat el número en els darrers anys?
Numèricament, més o menys, el públic sempre ha estat el mateix en els darrers cinc anys. Acostuma a tenir entre 30 i 40 anys. No hi ha gaire relleu generacional, i aquesta falta de feedback amb els més joves és un dels temes que volem ajudar a resoldre amb les nostres programacions. Cal que tothom s'animi, que es tragui la mandra de sobre, que tingui ganes de sortir, ganes de provar coses noves, perquè segur que es sorprendria i agradaria. I, a banda, moltes d'aquestes accions són gratuïtes!

- Imagino que en consonància va sorgir la iniciativa de crear el mini festival de música “Emergència”...
Així va ser, però hem hagut d'ajustar una mica la proposta inicial. La nostra idea, en un principi, era fer un festival de música indie de dos dies. Però, finalment, ens hem decantat per una opció més modesta, concentrada en un sol dia: “Emergència”. El mini festival tenia moltes ganes de nàixer, és la nostra carta de presentació, el nostre “bateig” com associació. I esperem menjar-lo i pair-lo bé per aprendre i millorar en futures programacions.

- Per què “Emergència”? D'on surt aquest nom?
“Emergència” resulta un joc de paraules ja que, per una banda, la seva organització ha estat una veritable “emergència” (teníem moltes ganes d'estrenar-nos amb una activitat gran programada) i, per una altra, remet a molts grups emergents i alternatius que val la pena conèixer.

- Com heu escollit el cartell musical d'”Emergència”? Ja teníeu alguna relació prèvia amb els grups que hi han participat?
La gran majoria de grups i músics (Steven Munar, Gatomidi i Franco) són contactes fruit d'iPOP radio. Pel que fa als Djs, que han actuat entre grup i grup, són amics i coneguts (BlueTonic, Mackaulin&Coolkin, SKull&Bones), habituals de La Casa de la Bomba.

- Aviat podrem gaudir d'una nova edició d'”Emergència”?
Tant de bo que sí! Tant de bo que tornem a fer una acció similar, combinant concerts i Djs.

- Quins esdeveniments més teniu pensat programar?
Estem oberts a fer programacions creatives, i esperem fer una nova acció abans de finalitzar l'any. Fins i tot, ens agradaria combinar música amb altres expressius creatives, com ara audiovisuals, projeccions, performances, teatre, etc.

- I per últim, si poguessis dirigir unes paraules a les institucions i al públic en general, seguidor o no de la música indie, què els hi diries?
A les institucions els hi diria que donin més facilitats a la gent que volem fer coses, ja siguin associacions o no, perquè amb el ritme de la burocràcia molta gent perd l'al·licient, acaba desanimant-se i deixa de banda els seus projectes creatius. S'agrairia moltíssim augmentar l'agilitat de les gestions, perquè seria la manera de fer més accions de qualitat al llarg de l'any. I als diversos públics els hi diria que obrin mires, que no tota la música és comercial, que cal que ampliïn els seus gustos musicals i que obrir-se a l'indie donarà segur un cop d'aire fresc a les seves vides. I que, sense menysprear cap estil, no tota la música que sona avui és únicament o Mozart o bachata. La diversitat musical és riquesa. I si ens movem Indies de Ponent és per contagiar aquesta riquesa al públic, aboquem els nostres esforços per a que ells gaudeixin i obrin la ment. I, per tant, necessitem de la seva existència.

Més informació: 

També et pot interessar