Miquel Vilella

Foto: 

Cedida

Retrats d’una generació perduda

El reusenc Miquel Vilella presenta 'Després del món / Farewell, Dear Towermen' a Tarragona i Reus el 14 i el 15
David Fernàndez
,
13/11/2014
Música
El Miquel Vilella és un músic exigent. Per ell, “la música no és una feina, és una responsabilitat si tens el talent i no l’utilitzes”. Per tant és d’esperar que el disc del qual parlarem, “Després del món / Farewell, Dear Towermen” (Discmedi, 2014), el seu darrer treball, no serà pas un disc fàcil, cosa que ens agrada. D’entrada es presenta en format de disc dual, és a dir dos CD amb la mateixa música, però un està cantat en català i l’altre en anglès encara que no són traduccions, sinó adaptacions. Un treball que ha afrontat tot sol de dalt a baix -menys tocar la bateria ho ha fet tot- i que ara, divendres i dissabte, presenta en directe a la Sala Zero de Tarragona i al Pilée de Reus.
Després de pair el seu anterior disc signat com a The Mighty Fools, ‘You’re so good to me’ (Homesick, 2012), va decidir que havia d’acabar la seva primera novel·la i se’n va anar a Nova York a treballar-hi, per allò d’agafar distància i veure les coses des d’un altre prisma. Va estar-s’hi un mes i mig, i la intenció no era en cap cas anar-hi a fer de músic però, com que no va poder marxar sense deixar la guitarra a Reus, va acabar actuant en alguns locals de Brooklyn i Manhattan. Això va fer que s’hagués d’encarar de nou a les seves cançons. Va ser en aquell moment quan aquelles composicions que havien estat reposant van tornar a agafar vida de la manera més inesperada. “Els personatges de l’altre disc em van anar trucant a la porta i era de justícia escoltar-los perquè venien de passar-ho molt malament. Aquell treball anava de desplaçaments, del dolor d’haver de trencar i marxar, de l’obligació de deixar de ser qui ets, d’identitats que s’han de reconstruir...”, puntualitza el Miquel Vilella.  
 
A Nova York, doncs, va ser on va determinar que s’havien d’escoltar aquelles veus i seguir explicant els seus neguits en forma de cançons. Llavors va optar per prioritzar la creació d’un nou disc i deixar aparcada la novel·la. Per què? “Doncs perquè no em va donar la gana racionalitzar l’impuls”, assenyala convençut. Precisament pel moment en què el va començar a gestar, subratlla que en aquest treball es va expressar des del punt de vista d’un autor literari tant pel que fa al plantejament de les lletres com també de la música. El que s’explica, per tant, pren un valor especial perquè es va escriure abans de saber com acabaria sonant. 
 
 
El resultat d’aquestes cabòries, un cop canalitzades, és 'Després del món / Farewell, Dear Towermen' (Discmedi, 2014), un disc on es parla del dia després d’aquells personatges i de la seva actual perspectiva després d’haver tocat fons. D’ànimes que parteixen d’un desencís i que necessiten trobar-se a sí mateixes amb tota la duresa i l’incertesa pròpia de l’endemà. “És un moment en el que no hi té cabuda l’impostura, aquells personatges ara es veuen obligats a parlar clar, segurament per evidenciar un acte de frustració ja que en alguns casos per reconstruir la seva identitat l’única sortida que tenen és projectar-se a la següent generació i deixar de ser ells mateixos”. Alguna d’aquestes veus “desprèn rancúnia, altres han après a no perdre la fe i altres s’abandonen”, detalla el compositor. Tots ells, això sí, “intenten buscar un respir però des de l’acceptació de la realitat més dura”.
 
Tot aquest neguit també es trasllada als paisatges musicals per on transcorren els protagonistes de les cançons. Escenes èpiques, carregades de ràbia, radicalitat i sentiment, però reveladores a la vegada. Una producció feta amb cura que destaca sobretot en els minuciosos arranjaments que embolcallen tot el treball. Un disc d’aquells que demana més d’una escolta però que una vegada t’atrapa, i et fa partícip de les seves històries, fa que necessitis tornar-hi per agafar consciència d’allà on ens trobem.  
 
A l’hora de compondre, el Miquel assegura que en el seu cas, el complicat ha estat “saber escoltar” ja que per construir l’univers que il·lustra les cançons diu que s’ha limitat a observar el que l’envolta, i a allunyar-se de les seves pròpies experiències. Des d’aquesta perspectiva, creu que el disc ha quedat “harmònic amb els nostres temps perquè el dolor del que parla és un dolor actual, coherent amb les generacions actuals”.
 
Aquest cap de setmana toca defensar en directe a casa aquest 'Després del món / Farewell, Dear Towermen' i ho farà per partida doble tant a Tarragona com a Reus.
 
--
 
Miquel Vilella + Gottemberg
Divendres 14 de novembre, 22h
Sala Zero de Tarragona
 
Miquel Vilella
Dissabte 15 de novembre, 23h
Pilée de Reus
 
 

A

També et pot interessar