Jump to navigation
De les ganes d'engegar un projecte de música moderna de grans dimensions va néixer, a finals de l'any 2016, la Reus Big Band, un grup de 17 músics de la ciutat i dels seus voltants. La capital del Baix Camp encara no comptava amb aquesta formació musical que es va fer popular a les dècades dels anys 30 i 40 del segle passat, a diferència de la ciutat veïna, on n'hi ha dues: la Tarragona Big Band i la de l'Aula de Músics. Un fet, segurament, propiciat per l'aparador que representa el Festival Dixieland de Tarragona."Tocar en una big band per algú que es dedica a la música moderna és brutal", explica Enrique Ordax, un dels integrants de la Reus Big Band. "Seria comparable a l'orquestra clàssica", afegeix. Una big band magnifica els temes més coneguts amb la sonoritat pròpia que tenen, "dóna una potència bastant gran", diu Ordax.La idea inicial dels músics de la Reus Big Band era trobar-se setmanalment i anar fent a poc a poc. Amb pocs mesos, però, van tenir mig repertori muntat i la cosa rutllava. "No teníem cap pressa, però l'estiu passat va ser obrir Facebook, penjar alguns vídeos d'assajos i d'alguns temes gravats i ja vam rebre trucades de dos pobles per fer concerts", comenta el saxofonista.Assagen temes d'Stevie Wonder, Phil Collins o del trompetista Chick Magione, qui s'ha centrat en aquest estil al llarg de la seva carrera musical. Precisament, Ordax destaca "el tipus de repertori" com a tret distintiu. Volen aportar una selecció musical contemporània de jazz fusió, funk o rock, tenint de referents les big bands americanes o la Barcelona Big Band i la Vicens Martin de casa nostra. "El resultat final és impressionant", apunta el músic de la banda reusenca.A més a més, al concert de presentació comptaran amb la col·laboració del cantant Pep Yarga. "No havíem plantejat la big band amb cantant, però teníem ganes d'incloure temes cantats", explica Enrique Ordax. Tampoc es tanquen a incorporar definitivament de Yarga al conjunt.Només flaqueja una cosa en el grup dels 17 músics i el cantant: tot són homes. On són les dones? "No seguim molt la paritat", indica, però "no ha sigut res conscient", subratlla el músic. "Al principi n'hi havia una, però ho va haver de deixar pels estudis. Dissabte no espereu trobar-hi ni jazz ni swing tradicional al Bravium, però tampoc dones". Aplaudim el primer, la innovació, però lamentem el segon, l'absència.
