Sanjosex: "Des que he conegut Chicuelo toco diferent la guitarra"

El bisbalenc visitarà Torredembarra el dissabte 10 acompanyat de Juan Gómez 'Chicuelo'
Víctor Rubio
,
07/08/2013
Música

Des d'un bon principi Sanjosex va confessar que dues de les seves principals influències musicals eren en Bob Dylan i el flamenc. Ara, després de 3 discos d'estudi i un últim en directe, 'La viu-viu: Sanjosex en concert' (Bankrobber, 2010), Carles Sanjosé ha decidit apropar-se d'una manera més directa a aquest estil acompanyant-se de Juan Gómez 'Chicuelo'. Un dels guitarristes més reconeguts de flamenc que sol acompanyar a figures com Miguel Poveda o José Mercé. Junts no fan flamenc, fan una barreja de cançons de Sanjosex, cançons tradicionals i influències de cadascun d'ells des d'una vessant pop. Aquest dissabte 10 actuaran a la Roca Foradada (Torredembarra) i nosaltres hem volgut aprofitar aquesta visita per saber més d'aquest nou espectacle i del que serà el seu nou disc.

 

  • imatge de control 1per1

- D’on neix la idea de treballar amb un guitarrista de flamenc?   
La idea neix del Taller de Músics i Bankrobber, la meva discogràfica. Ells fan el Festival Connexions on fan barreges, de vegades estranyes i de vegades no tant. En el nostre cas no tant ja que en el meu primer disc ja es podia notar que el flamenc era una influència.

- Ja heu fet un parell de concerts amb aquest 'invent', a Barcelona dins el Festival Connexions i un altre a l'Auditori de Girona. Com ha anat l'experiència?
Ha anat molt bé, és un espectacle que el públic agraeix bastant ja que acaba tenint molt de sentit tot i que és molt eclèctic. Tenim un percussionista africà (Baba Maiga), hi ha el Chicuelo amb la seva guitarra flamenca, hi ha el meu baixista (Miquel Sospedra)... Fem cançons en castellà i en català, algunes són més 'aflamencades', altres gens... A més hi ha un ‘bailaor’ que no balla flamenc perquè no toquem flamenc i acaba sent un espectacle molt variat. I tot i això acaba sent unitari en un sentit. En els dos concerts que vam fer la gent va quedar molt contenta i tothom els recorda. Sempre em diuen “quan torneu a tocar?”.

- Quin repertori segueixen aquests concerts, hi ha cançons de Sanjosex, n’hi ha de Chicuelo...?
Hi ha cançons de Sanjosex sí, i per la part del Chicuelo de seguida va proposar tocar cançons de Ray Heredia que era un gitano que feia flamenc des del pop. Ell va fer un únic disc molt exitós i que a Chicuelo li agradava molt de jove. A partir d’aquí va sorgir la idea d’incloure algun tema tradicional però sempre des de la perspectiva de fer cançons pop, no de flamenc, ni buscant una profunditat falsa amb l’intenció de fer un espectacle, de pop, que arribi. És una barreja curiosa però funciona.

- Va ser difícil fer la tria de les cançons teves a adaptar o ja tenies clares les que podrien encaixar bé amb l’estil de Chicuelo?
Tenia clar que tots dos havíem de participar en la tria. Jo no coneixia Chicuelo prèviament, així que vaig anar amb prudència. “Serà un tio molt raro, no ho serà...” pensava. Vaig fer una primera tria de 20 cançons meves de les que ell va triar-ne 6 o 7. A més, va afegir-ne alguna com ‘Temps o rellotge’ que jo no l’havia posat i ell va voler incloure-la perquè li agradava molt. Les cançons de Sanjosex conformen la meitat del repertori i la resta va ser ell qui em va proposar i jo vaig triar. Hi havia Ray Heredia... jo també vaig dir 'Dos gardenias' d'Antonio Machín, que és una cançó que m’agrada molt i després vam afegir algun tema tradicional tant en català com en castellà i vam fer una barreja. Potser si mires la llista dius “això és molt estrany” però al final funciona perquè va tot unit pel llenguatge universal que és la música.



- Què aporta Chicuelo a les teves cançons?
Aporta una guitarra esplèndida. Ell és un dels millors guitarristes de flamenc i té una visió ritmica diferent, harmònicament bastant més rica i sobretot molt bonica. Algú que toca tan bé, que en sap tant, que té tanta experiència, que controla tant el directe, el seu instrument i el dels altres... dóna una precisió i bellesa tan gran a tot que acaba sent molt bonica. Crec que la gent quan ve i ho escolta al·lucina de com es converteixen les cançons i lo boniques que són.

- Ara mires les teves pròpies cançons d'una altra manera?
Sí! De fet des que l’he conegut ja toco diferent la guitarra. Clar, de cop et trobes amb algú que toca tan bé, molt millor que tu i que té les coses claríssimes. En cançons com 'Córrer' em va canviar la perspectiva totalment però també en altres que toquem i no són meves.

- Creus que aquesta col·laboració influirà en propers treballs de Sanjosex?
M’ha influït sobretot en la guitarra i en coses professionals, d’ofici, com la seguretat en dir algunes coses, l’organització amb els músics, la manera de transmetre coses però sobretot amb la guitarra. Tenir a prop algú que toqui tan bé flamenc... t’arriba i et transmet. Potser també harmònicament, en cançons noves que estic fent ja es nota. Quan estàs amb algú que està un pas per davant musicalment, si estàs atent, tens ganes d’aprendre i ets humil, aprens segur.

- Llegíem en una entrevista que deies que per pudor no cantaries flamenc. T’ho has repensat ara que has tocat al costat de Chicuelo o et reafirmes en no fer-ho?
Em reafirmo en no fer-ho (riu) més que res per respecte. Pots fer música però per fer òpera has d’aprendre a cantar molt bé, doncs amb el flamenc és el mateix. La riquesa del flamenc és que és molt culte i alhora molt popular. Culte en el sentit rítmic i harmònic de la paraula, en sentit musical... i fer flamenc quan escoltes a gent com Poveda o José Mercé, o gent que  n'ha fet com Camarón o La Perla de Cádiz... clar, quan sents això una mica d’humiltat has de tenir. Jo faig cançons amb el meu estil i com em sento còmode. El flamenc és una tradició i s'ha de viure intensament. Però bé, em reafirmo en la idea que no faré flamenc, només en privat evidentment.

- Ja han passat 3 anys des de ‘La viu-viu: Sanjosex en concert’, toca nou disc de Sanjosex aviat, hi estàs treballant?
Sí, estem treballant en el nou disc de Sanjosex. Necessitàvem una aturada perquè tant jo com els músics tenim altres projectes. En el meu cas tinc un altre ofici, que ja és dir. Necessitàvem un temps per tot el que havíem aprés, per repensar tot el que havia passat, per tornar a començar i replantejar les coses. Aquest pas ja l’he fet. Ara ja tinc data de gravació del nou disc, ja tinc les cançons i ja puc dir que a principis del 2014 hi haurà nou disc de Sanjosex, si no hi ha una hecatombe o una cosa estranya.



- Hem pogut escoltar la cançó que has fet per la campanya d’estiu-tardor del TR3SC. És representativa del que trobarem al nou disc?
No sé si és representativa perquè és un encàrrec. Potser ho és per l’optimisme i per l’aparent senzillesa de la cançó. Sí que s’assembla a les cançons que estic fent ara pel ritme o per l’actitud més comunicativa i positiva, i no tan melangiosa o reflexiva com el que he vingut fent. És un gir que tinc ganes de fer. Ara quan estic tocant aquestes cançons noves si veig que hi ha una que em sembla una mica massa intimista o trista ja em poso nerviós i no la vull tocar.

- Per acabar... què t’agrada fer quan surts de casa?
Doncs m’agrada anar a prendre alguna cosa i a menjar, això m’agrada molt. També anar a concerts i estar amb la gent que estimo. Però sobretot, si he de decantar-me, si ja estic de treballar, dic: “anem a fer un vinet”, és en el que penso primer.

 


Com sempre li vam demanar les clàssiques 5 cançons al Carles. Amb el seu afany de buscar cançons poc típiques mentre l'entrevistàvem ens va anar posant fragments fins que va triar aquestes 5:

 

Aaah! I si voleu aconseguir l'últim disc de Sanjosex participeu al nostre concurs.

 

Dissabte 10 d'agost a les 23:00h.
Roca Foradada (port de Torredembarra)
Preu: 10€

A

També et pot interessar