Súper Gegant: "Per fer un disc no cal estar-s'hi anys i anys però a nosaltres ens ha sortit assajant molt"

La banda de Reus, Grup revelació del 2013 segons l'Enderrock, toca el dia 25 a la Zero

David Fernàndez

23/01/2014

Música

Una eternitat. Això és el que hem hagut d’esperar per poder tenir a les mans 'Camina i oblida' (Indian Runners), el primer disc d’una banda que es fa dir Súper Gegant. De moment han començat amb bon peu o com a mínim això sembla. A les seves esquenes porten una vintena de concerts, entre els quals hi ha actuacions en festivals com el PopArb i el Faraday. El seu debut discogràfic ja els ha fet mereixedors d’un Premi Enderrock a Grup revelació de l’any després que una quinzena de crítics del país el consideressin el novè millor disc fet a Catalunya el 2013.

Súper Gegant són els reusencs Claudi Herreros (veu i guitarra) i Marcel Mercadé (bateria), i el molinenc Miquel Bernis (baix i veus), músics que es van trobar per començar a assajar un gener d’ara fa quatre anys a Barcelona. D’acord, tampoc és una eternitat, però és que a aquesta tropa ja fa molt que els seguim la pista. En Miquel, cantant amb Nevera -amb qui el 2006 va editar l’interessant ‘Porno sentimental’ (Discmedi) després de guanyar un premi al Sona 9-; i el Marcel i el Claudi, donant guerra durant anys en diferents grups del Baix Camp.

Cigarro, Raskolnikov, Playground 3 o Santa Elena són alguns dels projectes on hi hem trobat el Claudi com a vocalista. Tot i ser grups amb poca trajectòria, n’hi ha que en el seu dia van arribar a les semifinals del Proyecto Demo del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) i que van guanyar el concurs Reussona de Reus. En totes elles, el Claudi a més de cantar també composava igual com ara ha signat totes les cançons de ‘Camina i oblida’. En el full de promo del disc, el periodista i amic de la banda, Pau Escribano, escriu que “el primer disc de Súper Gegant ha costat 33 anys de fer”, justament l'edat del Claudi. Doncs a això ens referíem. Malgrat tot, l’espera ha valgut la pena. De tot plegat en parlem amb ell.

– Arribar i moldre. Treieu primer disc i la crítica us dóna un Premi Enderrock al millor grup revelació. Us ha sorprès que el vostre missatge hagi arribat d’aquesta manera?

És cert, ha estat una sorpresa molt gran rebre aquest premi. Sempre resulta maco que et reconeguin el treball.

– Sou un grup una mica atípic. No us agrada en excés això d'estar pendents de coses com les discogràfiques, la promoció, la relació amb els mitjans... per això el premi deu haver estat una sorpresa, no?

Hem fet el disc que ens venia de gust fer sense pensar massa en el que vindria després. Quan vam començar a gravar el disc ni tant sols teníem segell.

– Claudi, tu mateix dius que és un disc que t’ha costat 33 anys de fer. Portes molts anys tocant al local, i enregistrant hores i hores de música però fins ara no t’has decidit a fer el pas. Què buscaves que ara has trobat amb Súper Gegant? Creies que el que feies amb altres bandes no era prou bo per fer-ho arribar al públic?

Això dels 33 anys ho vaig dir un dia mig en broma i el periodista Pau Escribano (que és amic nostre) ho va acabar posant a la nota del disc. Crec que en general les presses no són bones… Això no vol dir que per fer un disc un s’hagi de tirar anys i anys… Cadascú té la seva manera i a nosaltres ens ha sortit després d’assajar durant força temps.

– Imagino que un fet que hi ha tingut molt a veure ha estat haver trobat dues persones que han confiat cegament en el que feies, el Marcel i el Miquel…

Tocar amb en Miquel i el Marcel ha fet que les cançons encaixessin i acabessin tenint prou sentit i pes com per a gravar-les bé. Súper Gegant som un grup i cadascú de nosaltres hi juga un paper determinant.

– Després de tant de temps treballant i cercant, com vius ara les valoracions que està tenint un treball tant personal com aquest ‘Camina i oblida’?

La pròpia experiència sempre és el que coneixes millor i per tant és el que més et serveix a l’hora de ser creatiu, però ‘Camina i oblida’ no és pas un disc autobiogràfic ni res d’això. De fet a mi m’agrada més imaginar-me’l com una pel·lícula.

– Diuen que feu shoegaze pop i que sou un grup ‘sorollós’, hi esteu d’acord?

Creiem que el soroll queda bé amb l’esperit del disc... però està clar que el que compta són les cançons.

– Què us sembla que us titllin de ser els The Jesus and Mary Chain catalans? Són uns referents?

Per situar les coses sempre fan falta referents més o menys identificables per tothom i els Jesus and Mary Chain deuen ser un dels grups que més ha transcendit utilitzant el recurs del soroll. De totes maneres el grup té molts referents i aquests en són uns de tants.

– Súper Gegant sou un trio. Com porteu al directe el que sona al disc?

La base del disc està gravada en directe i per tant en essència no es diferencia massa amb el que fem als concerts. Hi ha elements com els pianos o els teclats que no hi són damunt de l’escenari però mirem de compensar-ho per altres bandes.

– Creieu que en l’actual panorama falten propostes amb un missatge més arriscat que defugin del discurs amable que sembla que està generalitzat?

Els gustos i les tendències van canviant depenent de les èpoques... En tot cas no sentim cap necessitat de que les coses hagin de canviar cap a un o altre lloc. Nosaltres només hem fet el que ens venia de gust.

– Per enregistrar un disc com aquest heu anat a l’estudi d’en Magí Batalla, el guitarrista de l'Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien. Com hi vau fer cap i per què vau triar-lo?

Ens va presentar un amic comú en un concert, ens vàrem caure bé i al cap d’un parell de mesos ja estàvem treballant junts. Amb ell hem aconseguit trobar un equilibri a dins de l’estudi que ens ha anat molt bé.

– El disc l’heu editat en CD però també heu fet una edició limitada en vinil dissenyada per l’artista Guim Tió. De qui va ser la idea?

La idea va ser de 100% del Guim i ens va agradar molt quan ens la va explicar. Val a dir que ha estat una feinada per part seva i d’Indian Runners. A més a més ha tingut molt bona rebuda perquè aquesta edició ja s’ha exhaurit.

– Abans de Súper Gegant, i abans d'anar a Barcelona, per aquí havies encapçalat bandes com Cigarro, Raskolnivov, Playground 3... Què en queda d'aquella època?

Van ser experiències molt divertides especialment amb Cigarro que era una cosa molt autèntica i asilvestrada.

– Anteriorment també has fet alguna banda sonora per documentals i per algun curt del Pau Escribano. Tens més projectes en aquest sentit?

Aquest tipus d’encàrrecs m’han arribat principalment d’amics i han acabat resultant projectes molt interessants on he après molt però ara per ara tota la música que faig és la de Súper Gegant.

– Com que el portal es diu Surtdecasa, a tots els nostres convidats sempre els preguntem: Què t’agrada fer quan surts de casa?

Escampar la boira.

– Finalment, també preguntem a tothom quines són les seves 5 cançons de capçalera i en Claudi de Súper Gegant ens ha dit que "varien depenent de l'època" però que ara mateix serien aquestes:

Súper Gegant + Les Sueques

Dissabte 25 de gener a les 22:00h.

Sala Zero de Tarragona