Vergüenza Ajena

Foto: 

Cedida

Vergüenza Ajena: “Som partidaris de conservar l’essència més pura de la rumba, la de Peret”

El grup tarragoní tanca un cicle aquest divendres 31 al Highland de Tarragona
Genís Pena
,
31/10/2014
Música
Ells mateixos admeten que han passat d’amateurs a professionals en poc temps. De tocar al carrer i autogestionar-se, a viatjar per Catalunya i gravar un disc amb un referent ‘rumbero’ de casa com és el José el Chatarra. Han passat de ser molts membres a ben pocs, però s’han quedat els que van començar el projecte ara fa 5 anys. Passen pel Highland de Tarragona aquest divendres 31 d’octubre i serà l’última oportunitat per veure’ls presentant l’espectacle ‘Perdidos en la noche rumbera’ abans de tancar-se a l'estudi. De tot plegat n'hem parlat amb en Sergi Fèlix, el seu cantant.
“Vam acabar petant, vam decidir quedar-nos només tres i les coses ens han anat millor”
- Vau començar sent tres, vau arribar a ser gairebé deu persones… i us heu quedat tres altre cop. És com us sentiu més còmodes?
La veritat és que sí. Vam començar fundant el grup el meu germà i jo, i l’any 2009 o 2010 ja érem nou o deu a l’escenari. A causa de la crisi i la mala combinació d’horaris, vam decidir tirar-ho endavant els tres altre cop. Sabíem que el so del grup canviaria... però vam córrer el risc. Era impossible anar a tocar als llocs i cobrar 100 o 150 euros per persona sent vuit o nou a l’escenari. Vam decidir tornar als inicis i ens ha anat molt bé. 
 
- Esteu finalitzant el nou disc a l’estudi de José el Chatarra. Com ha anat el procés?
Ha estat un procés complicat. El disc està pràcticament acabat, però falta gravar la nostra part. Nosaltres som músics de carrer, podríem dir que amateurs, i no ens podíem imaginar la complicació que seria entrar en un estudi. 
 
- Us va fer respecte? 
Sí, però el José es va portar molt bé amb nosaltres. “Chicos, esta es vuestra casa”, ens va dir. Hem passat a formar part de la seva productora i ens han tractat molt bé durant tot aquest procés d’adaptació. Vam començar el mes de maig, però vam veure que no estàvem preparats i ens vam tancar a casa uns mesos més a estudiar-nos-ho tot. Ens va anar bé parar. D'altra banda, al disc hi han col·laborat diferents músics amb renom i les cançons ja estan molt ben encaminades. Ara només ens queda acabar la feina a nosaltres, els menys professionals, i ja ho tindrem llest. 
 
- El grup ha patit diferents processos. Ara heu acabat a un alt nivell la gira “Perdidos en la noche rumbera”, però no tot us ha anat tan bé... 
Et seré sincer. El grup va acabar petant. Vam haver de prendre una decisió... i vam decidir quedar-nos nosaltres tres (els fundadors) i fer una altra cosa. Aquesta altra cosa va ser gravar una maqueta al nostre local mateix, gravada tota com una sola sessió i enregistrant tot allò que passava mentre tocàvem. Necessitàvem una motivació per a tocar i era vital tornar a engegar els bolos. D’aquesta maqueta n'hem acabat venent més de 2000 còpies, de mà en mà, als concerts... I gràcies a aquesta gravació ens han passat coses molt maques, com per exemple, fitxar pels ‘Rocky Rumba’ (José el Chatarra) que ens han donat l'oportunitat de gravar el disc que estem fent ara. A més, vam poder viatjar per molts llocs on no havíem estat. Vam arribar a tocar, i a omplir, sales de Lleida, Vielha, el Pont de Suert, Girona... Han estat 18 mesos molt intensos. 
 
- Aquest divendres 31 toqueu al Highland. És el concert que marca el final d’una etapa i el començament d’una altra?
Sí, volem que sigui un punt i a part. Durant l’etapa d’amateurs hem arribat a fer moltes bogeries, fins al punt de pujar dalt d’un escenari sense saber-nos els acords de les cançons. Aquest divendres volem acabar bé fent un bon ‘bolo’ amb la Klave, el grup convidat, i volem acabar per la porta gran. Tindrem moltes col·laboracions de gent de Tarragona i esperem que sigui un concert molt especial. 
 
- El moviment musical al que us heu afiliat està en auge. Què té Vergüenza Ajena que us faci únics?
El meu germà i jo sempre hem volgut mantenir l'essència del ‘ventilador’. L’essència, que en un primer moment va crear Peret, i que es basa amb aquest moviment, amb fer percussió amb la guitarra... Ens agraden molts estils de música, al meu germà li agrada el rock, som molt flamencs... Però al cap i a la fi, som molt ‘rumberos’.
 
- Es nota. Però sembla que avui en dia la majoria de grups pensen que a la rumba en sí, li falta alguna cosa... Vosaltres no?
No. Som partidaris de reivindicar la rumba des de la seva base i creiem que com més pura sigui la rumba, millor. De fet, des de que vam començar, cada vegada hi ha més grups que també segueixen els nostres ideals. És com si haguéssim creat un llegat de bandes de Tarragona i ja som més de vuit o nou grups a la ciutat que estem apostant per la rumba. 
 
- Com ho heu fet per autogestionar-vos-ho tot vosaltres?
Ens hem anat repartint les tasques. Durant cinc anys un s’encarregava del Facebook, un altre de parlar a les entrevistes, de lligar els concerts... I així ho hem portat fins que va arribar el “Paquito”, que ell es va encarregar de tancar els ‘bolos’ i de portar la producció en general. Quan ell va aparèixer, ens va treure molta feina, però, curiosament, dos o tres mesos després ja va venir José el Chatarra, i entre ell i el Paquito ens anaven portant tots els concerts. 
 
- Ja per acabar, sempre preguntem als entrevistats què es allò que els agrada fer quan surten de casa.
Nosaltres som molt de carrer. Ens agrada baixar una ‘guitarreta’, estar amb els amics prenent alguna cosa a la Plaça de la Font, anar de concerts... Som molt de Tarragona i estem enamorats de la nostra ciutat. 
 
 
I com és habitual al Sergi també li hem preguntat les seves 5 cançons de capçalera. Són aquestes i 'Parque Triana' d'El Bicho, que no hem trobat a Spotify...
 

--
Vergüenza Ajena
Divendres 31 d'octubre, 21:30h
Highland de Tarragona

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar