Anna Vila
,
04/12/2018
Arts

Francesc Àlvarez: "La part més important de la fotografia sempre ha de ser real"

El fotògraf navarclí s’endú el premi Lux de Bronze en la categoria de Retrat amb un homenatge al film 'Cinema Paradiso'
Francesc Àlvarez

Foto: 

Cedida
El fotògraf Francesc Àlvarez
Els premis Lux s’han convertit en el referent de fotografia professional de l’Estat. Un certamen organitzat per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya que enguany ha celebrat la seva 26a edició. Els Lux es divideixen en 11 categories: publicitat; moda i bellesa; bodegó; industrial; arquitectura i interiorisme; retrat; reportatge documental; paisatge i natura; projecte personal; reportatge social; i júnior. El fotògraf Francesc Àlvarez (Manresa, 1965) ha estat guardonat amb el Lux Bronze en la categoria Retrat. És la primera vegada que decideix jugar en aquesta categoria i n’ha sortit ben content. Us el presentem!

- Dijous passat vas recollir el Premi Lux de Bronze a la categoria de retrat. Com vas viure l’experiència?
Molt bé, la veritat. Era la primera vegada que anava a recollir un premi Lux, així que molt content!

- Com reps la notícia que seràs un dels guardonats, però sense saber si és d’or, plata o bronze?
Amb escepticisme. Quan la vaig rebre per primera vegada, com que és una informació tan estranya i tan poc clara, estàs molt content, perquè et diuen que guanyaràs un dels tres premis. I ara ja... doncs la veritat, és que el premi ja és el Lux. Sigui l’1, 2 o 3, és igual, són detalls. No és rellevant.

- Et vas preparar algun discurs o va ser tot espontani?
Em van dir que havia de preparar un discurs, però no vaig voler. No m’agrada preparar discursos. Si he de dir alguna cosa, ja sortirà! Si no surt, no passa res.

- Ja havies participat en altres edicions d’aquest certamen, però era la primera vegada que et presentaves en aquesta modalitat. Què et motiva a fer-ho?
Bàsicament, m’havia presentat per fotografia industrial, perquè pensava que era més fàcil, no? Que de fet, la fotografia de retrat és la que m’agrada més a mi, però pensava que era més difícil. I aquest any he dit: "A veure, no té massa sentit, si el que més m’agrada a mi són els retrats i la moda, perquè ho envio a industrial?". Evidentment, és coherent, perquè primera vegada i primer premi!

Una de les fotografies guardonades de Francesc Àlvarez als Premis Lux 2018 | Fotografia: Francesc Àlvarez

- Com t’inspires en el film 'Cinema Paradiso' per presentar les fotografies?
A mi el que més m’agrada del món és el cinema, per sobre de la fotografia i de tot! De fet, col·laboro al Clam, un festival de cinema, i el conec molt per dintre, des del muntatge, les taules rodes... Sempre fem moltes activitats i prèviament havia fet curtmetratges.

- I perquè justament aquesta pel·lícula?
Aquesta pel·lícula la vaig triar perquè és un homenatge al cinema. A mi m’agrada tota classe de cinema, però sobretot aquell amb més missatge. De pel·lícules sobre el cinema n’hi ha cinquanta mil, però una que en faci un homenatge, tampoc n’hi ha tantes i per mi, aquesta està bastant encertada.

- Si tornem a l’origen, com t’endinses en el món de la fotografia?
Uf, no ho sé! Fa molts anys ja, vaig començar en premsa, la veritat! Abans, amb 18 anys o menys, jo feia fotos a casa meva, amb quatre llums que muntava i tothom passava a fer-s’hi fotos. Et parlo de fa molts anys... Bastant analògic, molt anterior a tot el digital! Després, vaig estudiar fotografia i vaig començar a col·laborar al diari Regió7. També vaig estar bastant de temps treballant en un plató de fotografia molt gran, fins que em vaig establir pel meu compte.

- Tens algun fotògraf de referència o que admiris?
Des que vaig començar amb la fotografia, m’encantava veure les fotografies de Richard Avedon, Annie Leibovitz... Tots aquests eren els referents, però de fotògrafs espanyols, n’hi ha un que també m’encanta, Eugenio Recuenco. Fa unes fotografies al·lucinants!

Una de les fotografies guardonades de Francesc Àlvarez als Premis Lux 2018 | Fotografia: Francesc Àlvarez

- La teva especialitat és la fotografia publicitària, acostumes a treballar molt la postproducció?
En principi, odio bastant el photoshop. El faig servir, entenc que és una eina imprescindible per a la fotografia, però intento que, quan fem qualsevol creació, el photoshop sigui per acabar coses. Ni poso ni trec res amb photoshop. Tot el que hi ha a la foto sempre és real. Per molt complicat que sigui, el 90% de la fotografia ha de ser real. Després, evidentment, hi ha coses que has d’acabar-les amb photoshop, per temps, per diners, pels costos... Però la part més important de la fotografia sempre ha de ser real. Pel meu gust i amb les meves fotografies. Per molt rares i sofisticades que es vegin algunes de les fotos, sempre és real. No s’ha col·locat res a la foto que no hi fos a la realitat.

- En quins projectes estàs treballant actualment?
Ara faig molta cosa de producte. Tot i ser publicitat, no deixa de ser aquella que va als catàlegs o la publicitat en vídeo. Anem alternant la fotografia i el vídeo.

- Després de ser guardonat amb un dels premis més importants de fotografia de l’Estat, quin és el teu pròxim objectiu?
El premi d’Or, per exemple (riures). Em queden dos passos, el de Plata i el d’Or. A veure si l’any que ve cau el de Plata, o l’Or directament, no? Això és anecdòtic, però és el primer que m’ha vingut al cap!

Més informació: 

També et pot interessar