Jump to navigation
- La fotografia de moda és una faceta força desconeguda de Biarnés.És una faceta que ella va treballar força, però sempre ha sigut més visible el seu treball cobrint l’actualitat del moment. Mai s’havia incidit a fons en la fotografia de moda de Biarnés. L’any 2009 vaig localitzar a la Joana i em va explicar que havia fet diversos treballs de moda i a partir de llavors li anava trucant per si havia trobat els negatius. No és fins al 2014 que reunim prou material per començar a dissenyar una exposició. L’Ajuntament de Tarragona es va interessar pel projecte i vam treballar amb la mateixa Joana fins que es va morir.
- Com va ser l’experiència de treballar amb Joana Biarnés?Va ser molt maco i li va fer molta il·lusió treballar aquesta part de la seva fotografia perquè fins llavors, ningú s’havia interessat. Vam fer una sessió de tres hores per destriar tot el material i veure com ho podíem enfocar.
- Dius que has seleccionat les fotografies de l’exposició entre més de 20.000 negatius.Ella comença treballant per l’alta costura i acaba, gairebé exclusivament, per al diari Pueblo. Amb les seves fotografies podem resseguir l’evolució de la moda durant la segona meitat del segle XX a Espanya. També li van demanar cobrir algunes desfilades o fotografies de marques concretes.
- Com tracta la moda? A l’exposició comentes que "amb la mateixa proximitat i sinceritat amb què ho feia la resta de temes".Ella prové de la immediatesa del món del fotoperiodisme i no es defineix com a fotògrafa de moda. Pots connectar molt ràpidament amb aquesta fotografia perquè no és una moda idealitzada. Les models que retrata Biarnés estan al carrer i aconsegueix una gran naturalitat. A més a més, és molt propera, es fa amiga de les models i genera molta empatia.
- Veiem molt de carrer i poca passarel·la.Hem potenciat la fotografia de carrer perquè és l’estil de Joana Biarnés. Les fotos de passarel·la són més comercials, més rutinàries.
- Si observem les models de les fotografies, no semblen tan artificials com les d'avui en dia.Ni com les d’avui en dia, ni com les d’aquell moment. La fotografia de moda idealitza la bellesa i crea una gran distància entre la realitat i l’escena que es munta. Joana Biarnés trenca amb aquest estàndard de bellesa de la fotografia de moda i inclús segueix la mateixa moda que fotografia.
- Estaven menys cosificades llavors les models?La Joana Biarnés agafa un moment en què a Espanya no existien les top models, eren com maniquins. Aquestes dones treballaven a les cases de costura, es passaven el dia cosint i quan venia una clienta, les vestien i feien de maniquins. No existia la figura de model com a estrella. Era una feina més rutinària, a partir de mitjans dels anys 60 sorgeix la model com a independent.
- A la segona meitat dels anys 60 la moda canvia totalment, de la formalitat adquireix un to més desenfadat.En aquell moment diversos dissenyadors de moda veuen que hi ha un públic molt ampli i treballen la possibilitat de produir en sèrie. A més a més, la moda comença a mirar al carrer i es deixa influenciar per ell. És el moment dels The Beatles, del maig del 68 i tot acaba influint. És un món més diversificat i la moda també ha de trencar amb la formalitat.
- En aquest moment apareixen les minifaldilles. Imagino que va ser un element trencador.La minifaldilla va ser una revolució, igual que la maxifaldilla que va ser una moda retro. Apareixen teixits com el polièster, els estampats... Tot això ja existia, però a poc a poc s’imposa fins al punt que els dissenyadors d’alta costura se sumen a aquesta nova corrent.
- Per acabar, ara també tenim elements trencadors en la moda?Als anys 90 sorgeix el low cost, produccions enormes fetes en llocs com la Xina o Turquia. Aquesta moda comporta una explotació molt gran i esclavitud. Això ha abaixat els preus d’una manera exagerada i ha suposat un canvi en la moda brutal. La majoria d’aquesta indústria més que fer moda, la copia.
Web Tingaldo 2
