Anna Vila
,
20/09/2018
Entorn

Més d’un segle d’història al Casino de Calaf

Aquest cap de setmana l’entitat cultural calafina inaugura oficialment el nou local després de les obres de remodelació
El Casino de Calaf

Foto: 

Anna Vila
La nova sala d’El Casino de Calaf després de les obres
L’octubre del 2016, la Junta directiva de l’entitat cultural sense ànim de lucre, El Casino de Calaf, va decidir parar l’activitat de la sala per poder plantejar les obres de remodelació de l’espai. Un any i poc més tard, una parada a boxes entremig i ¡voilà!, el Casino va donar la benvinguda a una sala totalment renovada i preparada per acollir espectacles de dansa, teatre, música i molt més!

Ara, després de mesos en marxa, ha arribat el moment d’inaugurar oficialment el nou local. Amb portes obertes, un dinar i per descomptat, un concert! Un local que compta amb més d’un segle d’història i que va ser durant dècades (sí, sí, dècades!) el cinema del municipi. Amb la llicència d’activitat a la mà, el Casino es prepara per engegar el nou local amb energia i nous reptes. En marxa des de 1896, l’entitat dóna l’embranzida final per oferir una gran varietat d’espectacles al seu públic. El calafí Jordi Mas (Calaf, 1954) ocupa el lloc de president.

Jordi Mas, actual president de l’entitat El Casino de Calaf | Foto: Anna Vila

- Aquest diumenge arriba el gran dia, la inauguració oficial del nou Casino de Calaf. Ho teniu tot a punt?
Sí. Bé, estem amb els últims detalls, però la part grossa està tota preparada. Estem esperant que arribin les últimes confirmacions d’assistència, que és el que costa. La gent ve de vacances i no se’n recorda, comença a mirar les agendes i diu ¡ostres!

- Així, quins són els actes programats per aquest cap de setmana?
En principi, el dissabte 22 està programada una Jornada de Portes Obertes perquè la gent pugui veure el local tal com ha quedat, al matí i a la tarda, i tant pels socis com els que no ho són. El diumenge està previst un dinar on estan convidades les persones d’institucions, patrocinadors del local, persones que van avalar el préstec hipotecari per seguir amb el projecte, i socis i persones que hi han volgut assistir. Després, a part del dinar, hi haurà els parlaments de les persones institucionals, un concert de música, sobretot catalana, però també hi haurà sarsuela, òpera... Tot i que el gruix serà catalana, amb tenors, sopranos i barítons.

- Serà tancat al públic?
Serà per la gent que ve a dinar, però a partir de les 17h, que més o menys serà el concert, farem portes obertes perquè hi pugui assistir tothom que vulgui.

- Durant la Jornada de Portes Obertes, es farà alguna cosa en especial? Explicacions històriques, mostres del local...
Hi haurà dos membres de la Junta durant totes les hores que estarà obert, ens anirem tornant, i anirem responent les preguntes que ens vagin fent. Serà una visita, més o menys guiada, però tampoc és gaire gran aquest local per poder-nos perdre.

- Tot i ser un acte oficial, les noves instal·lacions ja fa mesos que estan en marxa i complint un calendari d’activitats ben complert.
Sí, s’han seguit fent les activitats. Al novembre vam començar amb el ball aquí, perquè la sala d’actes municipal (on havíem fet diverses activitats durant les obres), també entrava en obres i era: o plegàvem el ball o el fèiem aquí amb no totes les condicions. Va ser bastant enrenou, perquè hi havia cavallades per aquí, que cada cap de setmana s’havien d’amagar per poder fer el ball! A més a més, encara no hi havia el confort acústic que hi ha ara.

- Ara ja està tot acabat.
Sí, des del Festival MEB (Músiques per escampar la boira) ja estava tot acabat, és a dir, finals de febrer, principis de març.

Façana exterior remodelada d’El Casino de Calaf | Foto: Anna Vila

- De cara a la nova temporada tardor-hivern, què teniu programat?
Ara tenim dos cicles que fem a la tardor: el teatre i durant el primer semestre de l’any, una nova edició del Festival MEB. El teatre començarà el 6 d’octubre, tornarem a tenir una sessió de microteatre, és a dir, el teatre fora el teatre, del Festival Píndoles de Barcelona. A diferència de l’any passat, que vam anar a cases particulars, que eren cases catalogades del municipi de Calaf, enguany anirem a diferents espais públics que tenen a veure amb el contingut de l’obra.

- Ens en pots avançar alguna obra o alguns dels espais escollits?
Per exemple, visitarem el CRO (Centre de Recursos d’Ocupació) perquè fem una petita obra de recursos humans i hi va lligada. Una altra està escrita per Sergi Belbel sobre l’1 d’Octubre, titulada ‘La solitud de l’1’ i la farem a l’institut, perquè és l’enfrontament entre una professora i un guàrdia civil vingut d’Andalusia. Al final, l'obra ‘Jo, el desconegut’, un musical d’un escriptor que farem a la cripta de l’Església de Calaf.

- En un poble sempre hi ha opinions per tot, però quina creus que ha sigut la resposta general davant la reforma del nou local?
Bé, jo penso que les crítiques sempre són bones. Sabíem que no agradaria a tothom, però penso que la majoria són positives. A vegades sí que dius que t’ho diuen per quedar bé, perquè les persones que tens al costat... ja se sap!, però ens ha arribat per altres costats. Que la reforma que hem fet és encertada, però també és una cosa que havíem de fer. Aquí hi ha un gran teatre, el Casal de Calaf, que té una platea molt gran per fer grans produccions i nosaltres, aquí tenim un espai petit que l’hem fet multiusos. Hi podem fer teatre de petit format, concerts, el que sigui, coses per a la mainada, si convé un dinar (com diumenge!) i podem adaptar la platea a diferents formes de teatre: a la italiana, a la grega... i és el que vam fer l’any passat i el que volem seguir fent. És la nostra idea, acostar més el teatre ala gent, que és quan funciona.

- Actualment, quants socis sou a l’entitat?
La nova Junta va entrar el març del 2016 i érem al voltant de 120 i ara estem casi als 210. La nostra idea és arribar als mesos de març-abril amb 250 socis, fins a aconseguir el nostre objectiu de 300.

- I quins són els orígens d’aquesta entitat?
Bé, els llibres oficials i els primers documents parlen de la constitució l'any 1896, en un edifici de la plaça de les Eres d’aquí Calaf, per promoure, entre altres coses, el cant coral. Però la veritat és que hi ha documents que acrediten que la societat tenia vida 20 o 30 anys abans del 1896.

L’antic projector cinematogràfic del local calafí | Foto: Anna Vila

- Al llarg dels anys, el Casino de Calaf ha anat canviant segons les necessitats i preferències de la Junta i el poble. Ara, després d’un canvi tan radical al local, creus que se segueix mantenint l’essència d’una entitat que té 122 anys d’història?
Al llarg de la història, les necessitats han estat les mateixes. La gent que va creure a construir aquest local tenien uns objectius de reunió, de fer societat i de fer cultura, en definitiva. Ara, els canvis més estructurals s’han fet en aquesta sala. Jo recordo de petit, una sala amb llotges de fusta elevades als laterals i s’hi feia ball i cinema... Quan vam entrar nosaltres a la Junta, la primera subvenció que vam demanar al Leader, uns ajuts europeus, ens la van denegar perquè no teníem la llicència d’activitat i aquí va ser quan ens vam adonar que havíem de fer alguna cosa.

- Quin va ser el següent pas?
Vam remenar el tema, vam anar a l’Ajuntament, vam revisar informes i vam veure que un dels problemes era la contaminació acústica cap als veïns i una de les solucions definitives era fer com una caixa dins la sala. Posar parets a cada costat, aixecar el terra i fer-lo flotant, i fer el mateix al sostre, perquè el so no pogués escapar-se. Quan vam preguntar l’import i ens van dir 300.000 €, t’espantes i busques altres solucions, però al final hem hagut de fer la caixa. Però no per ganes d’obres, nosaltres el que volíem era fer activitats!

- Es manté alguna peça original de la sala preobres?
Mantenim els llums que hi havia penjats al costat, perquè ens agradaria poder-les deixar al local del pis de dalt. Les activitats van a més i ara hi ha dies, que si hi ha gent que fa coses al local, ha d’anar a dalt. Aquí hi ha una sala de fer espectacles i una de les branques que hem intentat tirar endavant és la de formació i la idea seria poder-la passar a la sala de dalt.

- Com veus l’entitat d’aquí a 10 anys?
Precisament és quan s’acaba el préstec hipotecari que tenim! (riures). Jo la veig bé, dependrà de les persones que hi estiguin al davant i del poble. Penso que hi haurà gent amb ganes de fer coses i que voldrà continuar amb l’entitat, sempre n’hi ha hagut. La nostra intenció és buscar diferents fonts d’ingressos que puguin fer front al finançament que hem anat demanant, que és el que hem aconseguit ara. Hem aconseguit més ingressos de les administracions i l’única cosa que falta és més públic. Estem en l’etapa de creació de nou públic!

- D’aquí a uns anys, la intenció seria agafar gent nova per la Junta?
Sí, aquí falta rejovenir l’entitat, que és el que hem intentat fer. Una altra cosa que teníem clara era que s’havia d’equiparar el nombre d’homes al de dones. Tot i que l’hem rejovenit una mica, crec que hi ha d’haver persones de 20 o 30 anys, que és quan tens ganes de fer coses. El problema és que també comencen a tenir fills, tens poc temps, s’acumulen moltes responsabilitats... Però aquí, la poca feina, ben repartida, es pot combinar molt bé.

Més informació: 

També et pot interessar