Jump to navigation
Fa gairebé un any que els amants de l’esport d’aventura i en concret els ferratistes estaven ansiosos per tornar a veure el cartell de via oberta a l’accés de la via ferrada de Montserrat La Teresina. Aquesta tardor s’ha reobert després de mesos de treballs de millora i adequació de la via per l’ús i la degradació que presentaven alguns trams deteriorats pel pas del temps.
La Teresina és la via ferrada montserratina per excel·lència i la primera que es va obrir a Catalunya. L’escalador Antonio García Picazo, amb la col·laboració dels seus companys, va equipar aquesta via el 1993 a la paret de Santa Cecília, al bell mig de la serralada de Montserrat i la va batejar amb el nom de la seva esposa. És la mare de les ferrades i de tots els canals equipats que trobem a Montserrat, i des del seu naixement ha anat creixent la seva popularitat i l’afluència de ferratistes.
Un dels seus molts al·licients és que ens permet assolir el cim més alt del massís, el mirador de Sant Jeroni (1237 m). Així doncs, les vistes i els paisatges que ofereix aquesta ferrada estan més que assegurats.
Com en tota via ferrada, el seu itinerari està a cavall entre el senderisme i l’escalada i transcórrer per zones rocoses on habitualment no es pot accedir de manera natural. Està equipada amb cadenes, graons, grapes, per facilitar la progressió, i amb cable de seguretat en tot el seu recorregut.
Per realitzar aquesta i qualsevol ferrada ens haurem d’equipar amb el material de muntanya obligatori: casc, arnès, 2 bagues amb absorbidor de xoc equipades amb 2 mosquetons de gran obertura i bloquejador de tanca automàtica, tercera baga curta suplementària, i guants. També es recomana una corda de 60 m, davallador (aparell per a rapelar), i un mapa cartogràfic de la muntanya de Montserrat.
Inici del recorregutL'aproximació a la via s’inicia a l’aparcament de Santa Cecília, al peu de la carretera BP-1103, direcció Montserrat. Des d'aquest punt resseguim la carretera un centenar de metres a la dreta (direcció Can Maçana) fins passada la canal de Sant Jeroni, on neixen unes escales que s’enfilen a l’esquerra de la carretera. Les prenem i pugem per un corriol que ascendeix paral·lel al torrent fins a trobar el GR 172. Seguim el GR direcció el Monestir de Montserrat, cap a l’oest, i ens enfilarem per la canal de Sant Jeroni. Continuem amunt fins a la bifurcació de la canal. Aquí prenem l’opció de la dreta que s’enfila per la canal del Pou de Glaç (coneguda també amb el nom de canal del Mejillón). Pugem per aquesta canal fins a trobar un cartell de recomanacions de La Teresina clavat a la roca a la nostra esquerra i uns esglaons i unes cadenes que s’enfilen per la paret de la dreta. Aquí és on comença la via ferrada La Teresina.
Els primers metres de la ferrada avancen per les parets de conglomerat de l’agulla de Santa Cecília, on hi arribem superant un espectacular pont de roca natural i diversos trams aeris amb cadenes i graons. Des del cim de Santa Cecília podem observar unes magnífiques panoràmiques del Bages i la diversitat d’agulles montserratines que envolten el massís. Des de l’agulla hem de davallar per uns graons de ferro que ens duen a la segona part de la via. Hem canviat de vessant. El primer tram que trobem és un flanqueig per un sender boscós que travessa la paret de Sant Jeroni a mitja alçada i que ens permet ascendir suaument fins assolir una estreta xemeneia que haurem de superar tibant fort amb l’ajut d’una cadena (el tram més exigent i difícil de la ferrada). Un cop vençuda la xemeneia només ens queda superar l'última canal que ens duu a l’emblemàtic cim de Sant Jeroni.
Un cop al cim, disposem de diverses opcions per tornar fins al cotxe, encara que la més ràpida és agafar la canal de Sant Jeroni. Si triem aquesta opció caminarem fins a l’ermita de Sant Jeroni baixant per les escales que duen al cim. Un cop hàgim arribat, continuem pel sender que marxa en direcció a les antenes que s’alcen sobre la paret de l’aeri. Deixem a la dreta el camí que davalla cap al monestir i continuem pel sender fins arribar a una torre d’alta tensió. Estem a la capçalera de la canal de Sant Jeroni. Agafem el corriol que ens queda a mà esquerra i descendim per la canal (marques vermelles) fins a baix de tot, on trobem el GR 172 que ens durà altre cop a la carretera i a l’aparcament de Santa Cecília.
Una altra opció és baixar pel camí de Sant Jeroni fins el Santuari de Montserrat i després resseguir la carretera BP-1103 fins al monestir de Santa Cecília (el recorregut és molt més llarg però amb menys dificultat).
FITXA TÈCNICA Desnivell total 540m Durada: 2 a 3 hores aprox. Dificultat: difícil Dirigida especialment a tota aquella gent que ja ha realitzat més d’una via ferrada.
