Dessota: “Un gegant és el sentiment i la identitat d’un poble”

Parlem amb l’Associació Dessota, l’associació gestora de la imatgeria festiva d’Igualada sense foc, aprofitant que enguany, els gegants de la ciutat i els nans -nen i nena- bufen les espelmes pel seu 75è aniversari

Bet Altarriba

25/08/2018

Fires i festes

Igualada viu immersa en la seva festa major: dies i nits de rauxa, gresca, cultura, família i amics. Un dels elements més importants, característics i idiosincràtics de la ciutat és la imatgeria festiva: és l’hora de sortir al carrer i gaudir veient-los ballar. Parlem amb l’Associació Dessota, l’associació gestora de la imatgeria festiva d’Igualada sense foc, aprofitant que enguany, els gegants de la ciutat i els nans -nen i nena- bufen les espelmes pel seu 75è aniversari. Dessota va néixer l’any 2007 a través de l’empenta i l’impuls d’igualadins que volien preservar, vetllar i fer ballar sota les faldilles, dins les entranyes i l’ànima dels gegants, de l’àliga, dels capgrossos, dels gegantons i dels nans al ritme i al compàs de la gralla i el tabal.

“Quan surts de la teva ciutat per anar a alguna trobada, la imatgeria representa a aquella població, és l’ambaixadora, la bandera”

Deia Joan Maragall al seu poema 'Els Gegants' que “La geganta i el gegant ara ballen, ara ballen, la geganta i el gegant ara ballen i sempre ballaran”. Aquesta és una de les voluntats del naixement de l’Associació Dessota, una associació gestora de la imatgeria festiva de l’Ajuntament d’Igualada sense foc que va néixer a l’any 2007 amb l’objectiu de preservar, vetllar i fer ballar sota les faldilles, dins les entranyes i l’ànima dels gegants - són els casos dels petits gegants, dels Reis d’Igualada, els gegants del Poble Sec, els gegants de la Font Vella, els gegants de Sant Ignasi, en Tonet el Blanquer i la Conxita la Teixidora-, de l’àliga, dels capgrossos –Rufus el Traginer, Martingales el Músic, Petra l’Encantadora i en Mosca l’Aviador-, dels gegantons –els bessons Pia i Tomeu (els fills del Tonet el Blanquer i la Conxita la Teixidora- i dels nans –el nen, la nena, el Pinxo, la Iaia, en Grouxo i en Panxo- al ritme i al compàs de la gralla i el tabal.

Segons el president de Dessota, Joan Pou, el principal objectiu de l’associació és preservar la imatgeria, fer-li el manteniment i com a entitat cultural, incloure, crear i impulsar balls nous i altres projectes –com per exemple, l’organització del concurs- per així evolucionar. Però, sobretot, un dels altres objectius és no limitar la imatgeria festiva perquè sigui present a l’àgora pública només per la festa major igualadina, sinó realitzar diverses sortides durant l’any, però “no ens sobrecarreguem, ja que gestionem figures antigues. Cada trasllat és un desgast de la figura. No som una colla de fal·lera gegantera”, assegura Lluís Ardèvol, tècnic de l’associació. La implicació d’aquests dos membres de Dessota és la següent: en el cas de Joan Pou, la involucració en el món geganter és més recent. En el cas d’Ardèvol “és de tota la vida” i forma part de la tercera generació familiar implicada en el món geganter.

Una entitat oberta i familiar

En l’actualitat, aquesta associació compta amb dos cents col·laboradors i col·laboradores que fan possible que aquest objectiu esdevingui una realitat; tot i que des de Dessota es defineixen com un grup d’amics que s’estimen els gegants: “un gegant no és una figura de cartró. Som un grup de persones que quan ens hi posem a sota, quan els portem, els hi donem vida i el més important de tot: establim una connexió amb el públic” conclou Ardèvol. Per l’altra banda, Pou afirma que Dessota és “una entitat familiar. Impliquem famílies senceres. I és que com més siguem, millor! A Dessota pots portar un gegant o formar-te com a graller. Tots hem posat molt èmfasi en la qualitat dels balls, però també, hem respectat l’edat dels gegants i a Dessota, tothom hi és benvingut”.

75è aniversari dels Gegants de la ciutat

Dessota està de celebració i el motiu és ben especial: el 75è aniversari dels Gegants de la Ciutat i dels Nanos Nen i Nena, que foren estrenats el 24 de juny de 1943 en motiu de la festivitat de Corpus. La parella de gegants va ser comprada per 9.500 pessetes a Barcelona. Al llarg d’aquests setanta-cinc anys, els ambaixadors de la ciutat han ballat per diverses poblacions, més de set dècades omplint places i carrers, fent esbossar somriures als més menuts –i no tan menuts- i ensenyant els secrets que s’amaguen sota les seves faldilles, però també han passat per diversos processos: al 2013 estrenaren vestuari, al 2016 un nou ball, i al 2017 van ser restaurats, ja que es trobaven en un estat força delicat de conservació. “Hem aconseguit tenir una partida pressupostària que ens ajudés a arranjar els gegants. Teníem molt clar que a l’hora de restaurar els gegants de la ciutat, no volíem que ens fessin una còpia, volíem salvar eles gegants. Existeixen casos en diverses poblacions que s’han fet còpies dels gegants, i els autèntics o bé han acabat a les mans de particulars o han acabat als contenidors. S’ha de seguir treballant per la sensibilitat perquè un gegant no és només una peça de cartró. La cara del gegant es desfeia, estava aixafada arrel de les seves caigudes i vam tenir molt clar –tot i demanar pressupostos en diversos constructors- que no tothom podia restaurar-lo i per això vam treballar amb Aitor Calleja qui sempre ha mostrat molt interès i ha restaurat diversos gegants. Gràcies a la seva bona mà, ens va ajudar a resoldre molts dubtes perquè la restauració implica anar al fons de la figura, descobrir què hi havia abans. Vam veure que en el cas del gegant era un model que tenia orelles per posar-li una cabellera de pèl, però durant els anys se li va posar cabell de cartró”, explica Ardèvol i afegeix que “Els gegants de la ciutat són gegants de sèrie que surten de la botiga El Ingenio, tot i que s’han fet molts estudis que aquesta botiga no va ser qui els va construir, sinó que tenien diversos constructors que realitzen els gegants i que ells, després, ho venien a la seva botiga. Aquesta parella formava part d’un model del qual se n’havien fet diversos motlles i els podem veure similars en diverses poblacions catalanes, com per exemple, a Amposta”. Però no en va ser l’únic secret que l’Aitor va despullar arran de la seva restauració sinó que “vam descobrir que el gegant s’havia decapitat”.

La celebració del 75è aniversari ha tingut com a plat fort una trobada –celebrada el passat dissabte 4 de juliol d’enguany- que va comptar amb la presència de nou colles convidades, “una trobada que feia molts anys que no es feia a Igualada” afirma Ardèvol. Però no ha estat la única acció que han realitzat des de Dessota, sinó que per celebrar aquesta efemèride tan especial, l’associació ha presentat els nous petits gegants que permetran als més petits i petites de la colla poder gaudir, encara més, de la festa. Segons Ardèvol, el 75è aniversari dels Gegants de la ciutat “era l’excusa perfecta per fer el projecte dels gegantons. Evidentment, no és la primera ciutat que té una rèplica dels seus gegants a escala més petita, sinó que ens hi sumem juntament amb Manresa, Vic, Tarragona... Això va crear un debat: com s’havien de vestir?”, i és que aquesta parella menuda és una rèplica exacta dels grans i duen una còpia dels vestits originals de 1943. “Teníem molt clar que havíem de recuperar la imatge que tenien abans les figures, recuperar el seu primer vestit, el vestuari de l’any 1943. La modista, la Roser Copoví ho ha reproduït al màxim de fidel possible. El resultat és espectacular”, rebla Ardèvol. L’objectiu d’aquesta creació és que els més menuts de la colla, a partir dels 8 i 9 anys, d’aquí uns anys saltin a la cola gran “i ja estaran preparadíssims, ja sabran les coreografies i el funcionament. Tindran una estima molt gran cap als gegants. Tenim el relleu assegurat”, afirma Pou.

Tots dos afegeixen com d’important és la imatgeria festiva per a la cultura catalana, però també la igualadina: “Quan surts de la teva ciutat per anar a alguna trobada, la imatgeria representa a aquella població, és l’ambaixadora, la bandera”. I un gegant? “És el sentiment i la identitat d’un poble”.