Jump to navigation
- A la biografia de presentació del llibre se't descriu d'una manera poc ortodoxa. Pagès, paleta, catedràtic, alpinista. Sense currículums oficials. Qui és Salvador Giralt?Bàsicament, un escriptor. Aquella biografia la vam fer entre jo i l'editorial. És la visió que jo tinc de tot plegat, perquè jo penso que tot està molt barrejat. A escriure m'hi dedico des de fa molts anys, i crec que és el fet que relliga la meva vida. Crec que l'escriptura està vinculada amb el fet d'estar en contacte amb la vida des d'un punt de vista d'allò que es pot tocar. Fugir una mica de la teoria i anar a la pràctica, a la vivència.
- Aquest contacte amb la pràctica tu el trobes a la natura.Sí, a mi m'interessa allò que passa quan fas un forat a terra. Jo vaig néixer a Barcelona, després vaig viure uns anys fora, i vaig tornar a Barcelona fins als vint i escaig. A mi Barcelona m'ofegava i vaig tenir necessitat de sortir. Per mi, el món urbà és un món molt virtual on no tens contacte amb les coses materials; amb el foc, amb les baixes temperatures. Està tot molt regulat. Jo tenia la necessitat d'anar a un espai on tot estès viu. Una necessitat de contactar amb els elements primordials.
- Aquest llibre 'Una sortida al Parnàs' evoca precisament un món rural en el qual les persones poden relacionar-se des de la proximitat, però on no tot és tan idíl·lic com sembla.Crec que aquest llibre és una història que neix d'aquestes anades i vingudes. Sempre penses que el món rural és una Arcàdia molt desitjada, però quan hi arribes, veus que res de res. Aquest llibre marca un itinerari, un camí. El fet d'anar i venir, dels trànsits, en el fons solen ser una transferència de processos interiors. A mi sempre m'ha cridat l'atenció la família que tinc a Barcelona, hi tinc parents i cosins, i s'hi troben molt bé. Sempre penso: com algú pot estar tan ben instal·lat i com un altre es pot ofegar i morir-se?
- L'escriptura ha estructurat aquests desitjos?L'escriptura és un camí. Van sortint coses. Quan escrius no acabes de saber on vas. Vas a cegues. És com un camí de coneixement.
- Però tu treballaves com a professor de matemàtiques?Sí, tota la vida he estat professor de matemàtiques. Les matemàtiques no les vinculo amb l'escriptura, per mi són mons molt diferents. A una banda hi és la ciència, però el camí literari és molt diferent. Potser a la llarga em porti al mateix, però com a experiència vital és molt diferent.
- 'Una sortida al Parnàs' m'ha recordat les sortides poètiques de caminar, el Grand Tour. És una crònica real?Actualment jo em situo en un terreny intermedi entre la realitat i la ficció. Aquest llibre és una crònica sobre una excursió que efectivament va tenir lloc. Té una base real, perquè hi ha un club de poesia que quan s'acaba l'any fem una excursió a Sant Martí Xic, a Osona. Vull dir que el llibre té una part de crònica. Es van donar dues converses molt interessants en aquella sortida. Vam esmorzar a Can Peirot, vam fer l'excursió al Gorg Negre i vam dinar. Quan vaig arribar a casa al vespre vaig pensar a escriure-ho. Vaig prendre algunes notes i va sortir aquest relat. De manera que hi ha personatges que són molt reals i n'hi ha que són inventats. Tenia por per veure com s'ho prendrien.
Salvador Giralt i el cantautor Daniel Sáez I Foto: Gerard Garcia - Com s'ho van prendre?S'ho van prendre molt bé, no hi va haver cap susceptibilitat.
- No ets complaent en la descripció dels personatges. De vegades ets tendre, però també fas aflorar les petites misèries.Jo no sóc gens complaent. De fet, al club de poesia que tenim a Vic portem cada mes un poeta. Hem mantingut l'activitat durant més de dotze anys. Jo dic que és el club de poesia en actiu més antic d'Europa! Normalment són poetes que estan vius i venen i parlem del seu llibre. Jo sóc bastant de fer sang i fetge, no m'agrada sempre dir: "hòsti, què maco". Crec que és molt interessant dir la veritat. Aquesta cosa que a vegades en el moviment artístic es parla d'una persona i sembla que tot sigui fabulós, doncs no. La gent és molt contradictòria. Hi ha coses que t'agraden i coses que no. Hi ha coses molt bones de la humanitat i també moltes misèries. Tot és molt caòtic, és molt interessant i molt avorrit a la vegada.
- A la gastronomia li dediques un espai important al llibre. Menjar també com a acció poètica?El menjar jo crec que és molt important. El menjar sempre surt en els meus llibres, de fet n'hi ha un que es diu 'L'entrepà'. A 'Una Sortida al Parnàs' es relata l'esmorzar i el dinar d'una sola jornada. Crec que en el fet de menjar hi trobem els elements primordials de la vida en moviment. No és només els sentits com pot ser el gust, el tacte, la vista, sinó que t'ho poses a dintre. Aquesta alquímia de la matèria per mi és molt interessant. Ara bé, això d'explicar receptes i àpats és bastant inconscient, però és cert que en els meus llibres sempre hi surt el menjar.
- El menjar també és un fet cultural que ens vincula amb la tradició i el paisatge.Sí, té aquesta ambivalència el menjar. Reflecteix la societat en la qual vivim. Per exemple la meva filla és vegana. I quan ve a casa penso: "i ara què cuino jo?" És com que tot està canviant moltíssim i està relacionat amb el moviment de la societat i la cultura. A més, és la pràctica imprescindible del dia a dia, normalment mengem tres vegades al dia. A més, la taula és un punt de trobada de la gent. Són les estones de més relax del dia, on tot sembla que s'aturi.
- Reivindiques amb aquesta crònica narrada el món local.Sí, ara tothom és molt global i jo sóc molt local. Perquè jo només parlo del que conec. Per això, crec que és molt important l'accent de les persones, com sonen les coses concretes, la reivindicació de les singularitats. Pensa que a la narració quasi no hi ha argument. No cal que passin grans coses per mantenir l'atenció del lector, sinó que qualsevol cosa pot ser molt interessant. Jo reivindico la rutina. Tothom vol fer coses diferents i coses noves i jo crec que no cal.
- Quina és la teva rutina?M'agrada la rutina, però no sempre sóc molt rutinari (riu). És una mica la vida del monjo, tenir uns horaris, unes pautes. És com una referència per no dissoldre't;en la multiplicitat de coses. Jo sempre escric al matí, i a la tarda, si puc, faig altres coses. I practico una mica de ioga i coses d'aquestes.
- Escrius regularment?Potser escric massa i tot. Van haver-hi èpoques que em vaig passar molts pobles. Escrivia molt. I no he publicat quasi res. Bé, he publicat uns quants llibres, però molt menys del que he escrit. Ara sóc més selectiu. Escric, però prefereixo anar fent parades. Estirar-me una estona al llit, i anar-ho rumiant, sense fer jornades llarguíssimes.
- Creus que dediquem massa hores a treballar?Jo he estat molts anys fent classe, i m'agradava a mitges. Tenia moltes ganes de poder-ho deixar per tenir més temps lliure. Però hi ha gent que està treballant en coses que li encanten i a més guanya diners. Aquesta és la fórmula perfecta. Ara mateix no em ve al cap ningú, però passa (riu). Per exemple un director de cine que li vagin bé les coses.
- 'Una sortida al Parnàs' seria una road movie rural?Fixa't que és una narració que sempre va endavant. És una narració iniciàtica. El protagonista és tot un grup que es mou, tot i que tot està en boca del President de la Societat de la Migdiada. Van passant coses, però tot queda enrere. És un concepte diferent d'aquelles narracions tancades en elles mateixes que van més com en xarxa. Aquesta crònica va cap a dalt de la muntanya. Comença al matí i acaba a la migdiada.
- Com has passat el confinament?No m'ha agradat gens. Jo m'ho he agafat de la millor manera possible, però he patit de pensar com estaven vivint algunes persones, en espais molt petits. En aquest sentit sóc molt solidari. Jo crec que en el primer confinament es van fer unes mesures que no eren de sentit comú. Me'n recordaré tota la vida. Jo he estat confinat a l'Empordà i he escrit bastant. Tenia una novel·la bastant avançada i en el primer confinament m'hi vaig posar seriosament.
- Aquesta nova novel·la representa una continuació de 'Una sortida al Parnàs'?Sí, estic treballant en un cicle de la Societat de la Migdiada. El Parnàs és una primera narració de tot aquest cicle, és una obertura. Aquesta nova novel·la és més llarga.
- Què és la Societat de la Migdiada realment?Fa dotze anys vam organitzar aquesta societat i fins i tot vam organitzar un premi literari. Les nostres trobades consisteixen a fer un arròs i practicar la migdiada. Fins i tot per dormir portem alguna lectura, perquè la majoria de la gent ho necessita per dormir. Ens hem plantejat coses com: quin és el llibre més infal·lible per agafar el son? Quan ens despertem de la migdiada, hi ha algunes intervencions de música i de poesia. De fet, aquest club reivindica alguns valors com el fet de viure tranquils. Trenca amb algunes de les coses establertes de la societat actual. El fet de sempre anar atrafegats d'aquí cap allà, sense tenir temps de res. La nostra idea és prendre't una mica de temps per no fer res.
- Aquest llibre va sortir durant el confinament.Sí, i l'hem pogut presentar poc. Només a Vic o a l'Empordà. Tenim moltes ganes de tornar a la relació que teníem abans, a recitar, als àpats. Aquesta tertúlia sobre poesia va tenir moltes èpoques, però ara estava bastant consolidada, ens reuníem d'unes quinze a vint persones al Casino de Vic.
- On és el teu Parnàs?El Parnàs és Sant Martí Xic, on hi ha una ermita romànica. Aquesta muntanya sembla un Parnàs, té un ambient clàssic, aquelles alzines altes. I l'impressionant és que tens una vista que sembla un miratge. Tot plegat és un Parnàs, com si fossin els deus que miren el que fan els homes allà baix.
Facebook Salvador Giralt Instagram Salvador Giralt
Web Edicions Tremendes
