Pau Garcia-Milà

Foto: 

Cedida
Pau Garcia-Milà

Pau Garcia-Milà: "Sóc un començador de mena, i em costa molt seguir"

El dimecres 15 d'abril visitarà Amposta en el marc del Fòrum del Talent
Anna Zaera
,
14/04/2015
Activa't
Pau Garcia-Milà (Olesa de Montserrat, 1987) és un innovador nat. L'apassiona engegar projectes i no tant dirigir-los després. Aquest és el seu punt fort i ho sap. Garcia-Milà va fundar la seva primera empresa amb només 17 anys, i des de llavors no ha parat d'impulsar projectes. El seu motor? No tenir por al fracàs, o simplement considerar-lo com una part del procés. Lligat a la tecnologia i a la comunicació, dedica part del temps també a la docència i a la publicació de llibres.
"Jo intento separar els projectes de vida i les empreses"

Garcia-Milà ha participat en el Fòrum del Talent del Montsià, un projecte que treballa per a la gestió del canvi i la transformació cultural de territoris, empreses i persones. Cada mes, el Fòrum del Talent ha preparat una conversa amb alguns dels personatges més inspiradors de la vida social, cultural i empresarial catalana. Hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui les conclusions a les que ha arribat després de racionalitzar la seva trajectòria.

- Per què alguns són emprenedors i d'altres no? Genètica o entorn?
Definitivament apostaria per l'entorn com a causant que hi hagi persones més emprenedores i d'altres que ho són menys. Quan l'entorn és bo i ens diu "endavant, intenta-ho, i si caus, t'ajudarem a aixecar-te", només poden passar coses bones. Quan l'entorn està esperant que caiguem per criticar-nos i dir-nos "ja t'ho vaig dir", aleshores començar alguna cosa és extraordinàriament més difícil.

- Quins creus que són els punts forts del caràcter d'un emprenedor?
Penso que la perseverància i la capacitat de comunicar bé les idees. Moltes vegades, no els hi donem la importància que crec que tenen. La perseverància és indispensable. És el que ens ajuda a seguir endavant quan caiem i també quan triomfem. I la capacitat de comunicar bé és també necessària ja que competim en un món que cada vegada té més pressa per explicar idees, i cada vegada les explica millor.

- Quan vas pensar per primer cop que un projecte podia convertir-se en una empresa?
Va passar casi sense que me n'adonés. Jo volia començar un projecte, era molt jove, i un dia em van dir que per fer-ho legalment havia de constituir una empresa. I com que no hi havia més remei... Ho vaig fer!

- Pots concebre una empresa com un projecte de vida, com un matrimoni, o en el teu cas és més aviat una aventura estimulant però passatgera?
Jo intento separar els projectes de vida -m'he casat i espero un fill- i les empreses. El primer, com el seu nom indica, ha de durar per sempre. El segon té un temps limitat, ja siguin 6 mesos, 4 anys o 150 anys. Totes les empreses acabaran tancant, anant a borsa o sent comprades per altres empreses, i en aquests moments perdrem el control d'elles. I per tant, agafar-nos-hi com si no hi hagués altra cosa és perillós.

- No et fa certa pena desprendre't de les teves criatures, les que tu has impulsat?
La veritat és que la pena hi és, però dura molt molt poquet. A la que me n'adono ja estic pensant en el següent projecte.

- Et sents a gust amb el qualificatiu d'etern emprenedor. Alguns diuen que no acabes el que comences. Què els respons?
Em sento còmode amb qualsevol qualificatiu que no sigui un insult! I als que diuen que no acabo el que començo els diria: Que tenen tota la raó! Sóc un començador de mena, i em costa molt seguir. Penso que hem de saber on som bons i no intentar ser-ho en tot. En el meu cas, quan veig que una cosa ja ha arrancat, el millor que sé fer és cedir el control i pensar en la següent.

 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Dimecres 15 d'abril
18:30 a 19.30h
Institut del Montsià d'Amposta
Fitxa agenda

Més informació

A

També et pot interessar